«Escalf humà» a Thai Gardens

Feia sis anys que Rafael Amargo no presentava un nou espectacle amb la seva companyia a Barcelona. Ho fa ara amb ‘Dionisio. La vid... y mil noches’ (Teatre Apolo, fins al 10 de març), on ofereix la seva personal versió del déu de la mitologia grega.

Però no ha deixat de visitar la ciutat en tot aquest temps, sigui per qüestions personals o professionals (algun bolo d’encàrrec ha fet en aquest període). Sempre que aterra a la capital catalana, va a Thai Gardens (Diputació, 273). No hi ha racó on se senti més a gust. "Hi pot haver molts monuments, molt Gaudí, molt Miralles, molt Frank Ghery, molt Jean Nouvel... Però per a mi la veritable arquitectura, els veritables museus i els veritables monuments són els cors", explica el ballarí. I en aquest restaurant al costat del passeig de Gràcia els troba. "M’estimen moltíssim i m’hi sento com a casa. Em donen escalf humà. Sé que puc venir a qualsevol hora, que puc demanar una taula o el reservat, fins i tot aparèixer en xandall", valora.

Enamorat del menjar asiàtic

Notícies relacionades

La Fabra i Coats, "fruit de molta lluita"

La vida de Prat de la Riba vista a la seva casa natal

Amargo va descobrir Thai Gardens quan el van inaugurar, el 1998. "Me’l va recomanar el meu amic Chus Burés, el joier que va dissenyar el joc de coberts per al seu restaurant de Madrid", recorda. Des d’aleshores, no falla mai. Cada vegada que és a Barcelona s’hi deixa caure. "M’encanta el menjar asiàtic, i el tailandès és el més complet i variat. Aquí, la carta és exquisida. M’encanta l’amanida de pollastre 'laab kai', 'la kai satee' (broquetes de pollastre a la planxa marinat en llet de coco i salsa de cacauet) i els curris", assegura. "¡Ah!, i sempre tenen flors fresques", afegeix.

Thai Gardens és l’escenari de la seva actuació anual per recollir fons per a la investigació contra la fibrosi quística. Amargo també hi celebra festes particulars, com la que va muntar després d’estrenar 'Dionisio'. "Llavors, el restaurant es converteix en la 'coclara de Bangkok' –bromeja–. La ballarina del local fa una dansa típica tailandesa i jo ballo gitano mentre la gent menja 'un pad thai' per ‘bulerías’».