Captivadora Kassandra

No l’hem de perdre de vista. Elisabet Casanovas (Barcelona, 1994), la Tània del professor Merlí, repeteix cum laude al TNC amb la seva captivadora interpretació de 'Kassandra', monòleg de l’uruguaià Sergio Blanco (abans va ser una novel·la de l’alemanya Christa Wolf), de qui el mateix teatre públic va programar fa uns dies el seu excel·lent ‘Tebas land’. La dirigeix de nouel seu padrí escènic, Sergi Belbel, que, captivat per la seva mirada a la sèrie de TV-3, la va posar en el tremend envit de debutar a l’escenari de la Sala Gran amb ‘La senyora Florentina i el seu amor Homer’. Captivadora, es va ficar a la butxaca propis i estranys. Araenlluerna tota sola amb una ‘performance’ explosivaque rescata Cassandra, la profetessa maleïda a qui Eurípides i Èsquil van dedicar un rol menor.

L’actriu es mou com un peix a l’aigua entre les taules d’una Sala Tallers reconvertida en el Club Odissey, interpel·lant el públic idesbordant carisma, frescor, magnetisme i seducció. Embotida en la pell d’una prostituta (un transvestit) migrant –una noia que va néixer noi i s’ha quedat a mig camí en la seva anhelada transsexualitat–, explica com a seva la història de la princesa troiana a qui Apol·lo va maleir per no correspondre als seus desitjos. Joguina dels déus i dels homes, tenia el do de l’endevinació però, incompresa i titllada de boja –“I’m not crazy”, es rebel·la a l’obra–, no va poder fer res per canviar el destí tràgic del seu poble i el seu propi.

JOC TEATRAL

Belbel ha aprofitat l’extraordinària vis còmica i el domini escènic de la joveintèrpret per abordar la peça des del costat més lúdic i festiu, deixant a un costat el dolor i el drama d’una història que, partint del mite, ens parla de les guerres d’avui, de l’esclavitud sexual, de la violència, de l’exili... Aquesta Kassandra és, per damunt de tot,una supervivent.

Notícies relacionades

Temples dedicats a les dives del pop

La vil·la on passen coses sensacionals

Amb unaenergia i passióa prova de bombes i misèries (també ingènua i tendra en algun moment), planta cara a la vida assumint la seva marginalitat com a única opció de resistència –«aquest client és un porc i em pega, però necessito els diners», explica. Fantasieja amb l’amor, parla amb desimboltura de penis, reivindica la llibertat sexual que l’ha portat, orgullosa, a canviar de cos–«do you like my body?», repeteix– i s’aferra esperançada al futur. 

L’autor va voler que en el seu monòleg desmitificador la migrant contemporànias’expressés en un precari anglès, l’idioma que domina el món, també el dels refugiats, tot i que no sigui la seva llengua. Belbel potencia el joc teatral ambdos espectadors que tradueixen els termes menys coneguts al català i castellà. Ha optat el director, i aquí hi ha la seva llibertat per fer-ho, per disparar la comèdia en una proposta que, en el costat dels peròs, pot arribar a dilatar-se en excés (sobra l’escena en la qual llança les cartes i hi ha moltes repeticions). Al final, Kassandra camina cap al seu conegut destí i la platea acaba rendida davant de la bèstia escènica.