Rozalén enarbora el compromís i canta als que saben estimar

Rozalén obre la comporta de la memòria -històrica i familiar- en un disc en què l'emoció i el compromís flueixen (i conflueixen) desmuntant tabús, mentre solca ritmes propis i aliens. En el seu tercer compacte, 'Cuando el río suena...', els suspensius els omple amb episodis biogràfics que donen per a diverses novel·les. 

Rozalén és filla, revela, d'un 'Amor prohibido'. "Él adivinó un destino en su cara, / ella intuyó su cruz", diu en aquesta lletra sobre el seu pare -va ser capellà 10 anys fins que va penjar els hàbits per amor- i la seva mare. "Són de famílies molt creients i ho van passar molt malament", recorda l'artista, que va haver de convèncer-los perquè l'autoritzessin a cantar la seva història d'amor.

"Tenien por que cert sector de l'Església s'enfadés. Al seu dia ja els van criticar, però el seu matrimoni va acabar sent catòlic. Ara, amb la cançó, s'han tret una espina. Estic superorgullosa de la seva història. A tothom que l'hi explicava, flipava. ¿Per què seguir amagant-la? A més, si jo crec en l'amor és pel que he viscut a casa".

"Un etarra a casa"

Rozalén s'endinsa en el laberint emocional basc a El hijo de la abuela. Un altre relat real i impactant, amb nom propi. "Miguel va arribar el 1968 al poble de la meva àvia, Letur, amb 20 anys, detingut. L'hi van presentar com un etarra i li van demanar que l'acollís. Cada dia ell s'havia de presentar a la caserna i a ella li deixaven anònims. Després, el van enviar a la mili i, per circumstàncies diverses, van perdre el contacte. Però fa dos anys Miguel va venir a la meva firma de discos gràcies a una amiga que va lligar caps, el va trobar i li va explicar qui era jo. Va ser ell qui m'ho va explicar tot. La meva àvia deia que havia tingut 'un etarra' a casa, però darrere hi havia aquesta història tan bèstia: la d'un jove a qui havien detingut injustament i la d'una dona que, sense saber què havia fet, va tenir una intuïció i li va preguntar: '¿Tu tens mare?'. 'És clar, senyora', li va contestar. Ella va sentir un cop de puny al pit. '¿I si això li passa a un fill meu?', va pensar. I no va dubtar a donar-li sostre, encara que ja tingués sis nens. Després es va comprovar que Miguel havia sigut assenyalat sense motiu. Va estar tres mesos a la presó, va ser torturat, desterrat". ¿Què opina Miguel de la composició? "Està content. L'altre dia vaig parlar amb ell i em va dir que tenia por que el tornessin a assenyalar. El que ell va patir li va passar a centenars de bascos, però no està escrit".

La cantant emociona desterrant el record de Justo, germà de la seva (protagonista) àvia que va anar al front amb la Quinta del Biberó i no va tornar mai. "Tenia 18 anys i li agradava cantar aquesta havanera que entono al final. Em vaig obsessionar amb ell fa dos anys: volia veure les seves fotos, les cartes. El meu xicot em va presentar Emilio Silva, el president de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, li vaig donar les dades i em va dir, just l'1 de novembre, que l'havien trobat en una fossa comuna a Arganda del Rey. Vaig sentir que ho havia d'explicar perquè era la meva responsabilitat i perquè la meva àvia, després de gairebé 80 anys, li va poder portar una flor i sanar la ferida".

Notícies relacionades

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

L’única sala de cine de Solsona torna a obrir

A l'àlbum també hi ha espai per al feminisme i l'apoderament de la dona i, sobretot, per "als que saben estimar", en títols com 'Girasoles' (amb deix reggeaton), 'Antes de verte' (a duo amb l'argentí Kevin Johansen) i en la seva deliciosa versió de 'Volver a los diecisiete', de Violeta Parra. La sensibilitat i el compromís de Rozalén van brotant, brotant com una necessària veu en el món de la cançó d'autor.