Un oasi d'energia per a Enric Masip

Fa 13 anys que va deixar les pistes contra la seva voluntat (la maleïda esquena), acompanyat d'un dels historials més admirables de l'handbol mundial (sis Champions, vuit Lligues, vuit Copes i dues Recopes amb el Barça, i diverses medalles amb la selecció), però gairebé des d'aquell mateix dia no ha estat quiet.

És difícil, gairebé impossible, que Enric Masip no trobi una estona per fer esport, la passió de la seva vida. I no hi ha cap lloc on es trobi millor que al club Arsenal Masculino. Un oasi de 18.000 metres quadrats a la falda de Collserola, la seva segona casa i l'escenari on compleix el ritual de serrar les dents i patir. Patir disfrutant.

"A tots els que hem sigut esportistes ens resulta molt difícil deixar-ho i, a sobre, en el meu cas, no va ser per cansament sinó per obligació. Així que seguir vinculat a l'esport és el que em dona aire, vida, energia", explica, mantenint aquesta figura imponent que obliga a preguntar-se si no segueix en actiu quan va camí dels 50.

Notícies relacionades

Tossa, un paisatge de cine

Castellbell, epicentre de les dones motards

Aquesta obsessió per no deixar passar un dia sense cremar calories l'ha portat a plantar-se davant la porta de l'Arsenal a les 6.30 del matí i ser gairebé el primer a trepitjar el vestidor. "A vegades, si em desperto i em poso a pensar i no puc dormir, vinc aquí. Et trobes amb molta gent gran, que són els més matiners. I surto nou".

Tot i ser un gran jugador de pàdel (hi juga sovint amb Puyol, que hi està enganxadíssim, Salinas, Luque, Bertín Osborne, amb qui manté una gran relació, i fins i tot amb el número u del món, Belasteguín), es dedica molt més a suar al gimnàs com una manera de sentir-se com l'esportista que serà per sempre.