'Detroit': això és la guerra

'Blind pig' -en català, 'porc cec'- és un terme originat als Estats Units al segle XIX aplicat a establiments de baixa estofa on es venia alcohol sense llicència. Als clients se'ls cobrava una tarifa per veure una atracció -per exemple, un marrà invident- i pel mateix preu, esquivant la llei, se'ls servia una copa d'alcohol gratis.

El 23 de juliol de 1967 a la matinada, un grup d'afroamericans celebraven el retorn de dos joves del Vietnam en un 'blind pig' de Detroit. Just abans que es fes de dia, la policia va irrompre al bar i va començar a arrestar les 85 persones que hi havia. Mentre ficaven els detinguts en furgons, els veïns es van congregar per protestar contra l'acció dels agents. Primer van llançar ampolles, després van començar a saquejar comerços de la zona i cremar cotxes i contenidors abans que els altercats s'estenguessin a altres barris, fins a convertir-se en un disturbi a gran escala. El resultat va ser un dels episodis més violents i devastadors de la història dels Estats Units. Al cap de cinc dies s'havien produït més de 7.000 arrestos, i 43 persones, principalment negres, estaven mortes. Uns 1.400 edificis havien quedat reduïts a cendres.

En la seva nova pel·lícula, 'Detroit', la directora Kathryn Bigelow recrea aquells successos, però ho fa posant la mirada en un altre punt específic: el Motel Algiers, una pensió regentada per afroamericans on, el 25 de juliol a la nit, 12 persones -10 negres, dos blancs- van ser torturades físicament i mentalment per un petit grup de policies blancs que sospitaven que algú havia efectuat trets contra la Guàrdia Nacional des d’una de les finestres de l’edifici. 

En aquella època, el Cos de Policia de Detroit, com la immensa majoria de les forces de seguretat nord-americanes, era un estament eminentment blanc i racista. Els seus membres consideraven que la comunitat negra era problemàtica per naturalesa, i que la brutalitat era necessària per fer-los canviar d’actitud. Com Bygelow recrea a 'Detroit', al Motel Algiers en realitat no hi havia cap tirador; era un jove que estava fent el pallasso amb una pistola de fogueig. Malgrat això, va ser abatut tan bon punt els agents van irrompre a l’edifici. La pistola no va arribar mai a ser recuperada. 

Notícies relacionades

Les 5 pel·lícules de Kathryn Bigelow que has de veure

Núria, en un sol matí

Els policies van obligar els ocupants de l’edifici a posar-se en fila al llarg del passadís, i durant les hores següents es van acarnissar amb ells: els van pegar, els van amenaçar de mort, van escenificar falses execucions per terroritzar-los i finalment -segons la pel·lícula, de forma accidental-, a alguns els van matar. Al final de la nit, tres homes negres havien mort a trets. Cap dels policies va ser castigat pels successos.

El suport de la Casa Blanca

No hi ha dubte que, tot i que el que 'Detroit' explica va passar ara fa mig segle, en realitat per a Bygelow és una història dels nostres dies. Hi va començar a treballar amb el guionista Marc Boal després dels disturbis del 2014 a Ferguson (Missouri), i la seva rellevància és especialment evident a l’Amèrica actual, on els supremacistes blancs són recolzats i incitats per la Casa Blanca. Els abusos comesos contra la gent amb la pell més fosca per part de les autoritats han sigut una constant en l’anomenada democràcia més antiga del món des de la seva fundació. I no sembla que hagi de deixar de ser-ho.