Ada Parellada, en el "món a part" del moll de pescadors

La majoria dels que han passat per aquestes pàgines proposant conservar algun objecte, algun lloc, algun local de Barcelona al nostre Museu Imaginari esgrimeixen com a raó principal que els agrada molt. Però la xef Ada Parellada hi afegeix un plus: ha escollit el moll de pescadors de la ciutat perquè li encanta aquest "món a part, molt autèntic, entranyable, que va una mica al revés de la resta", però sobretot perquè creu que està en perill d'extinció.

"¿Saps que només queden 10 barques de pesca a Barcelona? ¡Una ciutat de costa amb més d'1,5 milions d'habitants que només té 10 barques!". La dada fa esgarrifar. "No podem permetre que es perdi mentre el port esportiu, amb els seus iots, creix perquè té més interès econòmic", es lamenta.

Notícies relacionades

Un recorregut comercial d’1,5 quilòmetres

Pollastre indi, mantega i vi natural

La cuinera de Semproniana, que va descobrir aquest racó tan desconegut de la mà de la seva amiga escriptora Ada Castells i des d'aleshores compra el gènere a un pescador local, es passaria hores allà, veient arribar les barques, observant fascinada la subhasta a la llotja, preguntant per què una sípia es posa negra al tocar-la, visitant el pavelló d'aire decadent on reparen els arts ("el faria servir d'escenari d'una pel·li de terror"), menjant a El Racó del Mariner (traslladat temporalment al port del Fòrum)...

Malgrat que és un espai d'accés restringit que no es pot visitar lliurement, Parellada ­reivindica aquest espai molt convençuda "com a barcelonina". "Però també tinc l'obligació moral de fer-ho com a restauradora. Vivim al costat del mar. ¿Què hi ha millor que un producte km 0 com la sardina o la gamba, tan bona com la de Palamós? Hauríem de prestigiar la marca Barcelona com a mar amb bon peix".