Scorsese, en estat de gràcia

Encara que sigui del tot encertat, recomanar 'Silencio' no és fàcil. ¿Com encaixa una pel·lícula de 2 hores i 41 minuts sobre la crisi de l’evangelisme cristià al segle XVII en una cartellera plena de guerres de les galàxies i animals que canten? És una obra austera i fins i tot ascètica; i tan seriosa que et sentiràs culpable per menjar crispetes. Però, miraculosament, així que ajustem la nostra química corporal al seu ritme tot aquest pes no l’aixafa, sinó que l’exalta.

DOS MISSIONERS AL JAPÓ

Dos missioners jesuïtes, Sebastiao Rodrigues i Francisco Garrpe (Andrew Garfield i Adam Driver)  viatgen al Japó per buscar el seu antic mentor, el pare Ferreira (Liam Neeson) ­–Ferreira és una versió catòlica del Coronel Kurtz, una figura gairebé mítica de la qual sentim parlar però a qui amb prou feines veiem, i el rastre del qual ens guia al cor de les tenebres–. Quan arriben, els cristians amb qui es troben practiquen la seva fe en secret, perquè allà el cristianisme ha sigut il·legalitzat. Eventualment, Rodrigues i Garrpe hauran de lidiar amb el mateix conflicte amb què, comprenem, es va haver d’enfrontar Ferreira. Si no renuncien a la seva fe, tant a ells com als nipons conversos els esperen sàdics abusos i mort.

NINGÚ TAN CALLAT COM UN MORT

Aquest dilema vertebra la llarga pel·lícula, i per això quan 'Silencio' no està en silenci un gairebé desitja que ho estigués: la banda sonora són laments i crits d’agonia i soroll d’ossos trencats. Encara que, per descomptat, el silenci seria pitjor. Ningú tan callat com un mort.

'Silencio é's la 24a pel·lícula de Martin Scorsese. La intenta fer des de fa un quart de segle, quan va llegir la novel·la homònima de l’escriptor japonès (catòlic) Shusaku Endo. I té factura d’obra definitiva –la fe i el dubte religiosos, la culpa i la redempció l’han obsessionat des de sempre–. Però el novaiorquès, que abans de ser cineasta anava per capellà, no la utilitza per donar sermons.

EL CAMÍ MÉS DIFÍCIL

Ell només es pregunta: ¿no és arrogant que un estranger es coli en un país i imposi les seves creences? ¿No ho és que s’erigeixi en màrtir a imatge del seu messies? Quan Déu calla davant el patiment dels seus serfs, ¿els està posant a prova o és que és indiferent? ¿O és que no hi és?

Com els seus personatges, mentre es qüestiona Martin Scorsese opta pel camí difícil. 'Silencio', diem, és una pel·lícula dura. Està carregada de discussions teològiques.

Notícies relacionades

De Cantallops a Espolla

Benvinguda a la Capital de l’Arquitectura

Les seves escenes de tortura són d’una crueltat realment tremebunda. I, malgrat això, és una obra que demana ser vista. Així que tria el dia adequat per veure-la i no facis plans per després: és el tipus de pel·lícula que no et deixa quan surts del cine.

No et deixa mai.