On Catalunya
cine
Scorsese, en estat de gràcia
La seva nova pel·lícula, que estava intentant fer des del 1989, és una monumental exploració del dubte i la devoció que caracteritza aquells perseguits per la seva fe
Encara que sigui del tot encertat, recomanar 'Silencio' no és fàcil. ¿Com encaixa una pel·lícula de 2 hores i 41 minuts sobre la crisi de l’evangelisme cristià al segle XVII en una cartellera plena de guerres de les galàxies i animals que canten? És una obra austera i fins i tot ascètica; i tan seriosa que et sentiràs culpable per menjar crispetes. Però, miraculosament, així que ajustem la nostra química corporal al seu ritme tot aquest pes no l’aixafa, sinó que l’exalta.
DOS MISSIONERS AL JAPÓ
Dos missioners jesuïtes, Sebastiao Rodrigues i Francisco Garrpe (Andrew Garfield i Adam Driver) viatgen al Japó per buscar el seu antic mentor, el pare Ferreira (Liam Neeson) –Ferreira és una versió catòlica del Coronel Kurtz, una figura gairebé mítica de la qual sentim parlar però a qui amb prou feines veiem, i el rastre del qual ens guia al cor de les tenebres–. Quan arriben, els cristians amb qui es troben practiquen la seva fe en secret, perquè allà el cristianisme ha sigut il·legalitzat. Eventualment, Rodrigues i Garrpe hauran de lidiar amb el mateix conflicte amb què, comprenem, es va haver d’enfrontar Ferreira. Si no renuncien a la seva fe, tant a ells com als nipons conversos els esperen sàdics abusos i mort.
NINGÚ TAN CALLAT COM UN MORT
Aquest dilema vertebra la llarga pel·lícula, i per això quan 'Silencio' no està en silenci un gairebé desitja que ho estigués: la banda sonora són laments i crits d’agonia i soroll d’ossos trencats. Encara que, per descomptat, el silenci seria pitjor. Ningú tan callat com un mort.
Silencio
Drama EUA, 2016Repartiment: Andrew Garfield, Adam Driver, Liam Neeson, Issei Ogata Direcció: Martin Scorsese
'Silencio é's la 24a pel·lícula de Martin Scorsese. La intenta fer des de fa un quart de segle, quan va llegir la novel·la homònima de l’escriptor japonès (catòlic) Shusaku Endo. I té factura d’obra definitiva –la fe i el dubte religiosos, la culpa i la redempció l’han obsessionat des de sempre–. Però el novaiorquès, que abans de ser cineasta anava per capellà, no la utilitza per donar sermons.
EL CAMÍ MÉS DIFÍCIL
Ell només es pregunta: ¿no és arrogant que un estranger es coli en un país i imposi les seves creences? ¿No ho és que s’erigeixi en màrtir a imatge del seu messies? Quan Déu calla davant el patiment dels seus serfs, ¿els està posant a prova o és que és indiferent? ¿O és que no hi és?
EL+
La forma sostinguda i implacable amb què aconsegueix generar tensió escena a escena
Com els seus personatges, mentre es qüestiona Martin Scorsese opta pel camí difícil. 'Silencio', diem, és una pel·lícula dura. Està carregada de discussions teològiques.
Les seves escenes de tortura són d’una crueltat realment tremebunda. I, malgrat això, és una obra que demana ser vista. Així que tria el dia adequat per veure-la i no facis plans per després: és el tipus de pel·lícula que no et deixa quan surts del cine.
No et deixa mai.
- Camí de les urnes Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta
- ASSUMPTES PROPIS Mercedes Balcells-Camps : "He sentit el so d’una cèl·lula de càncer"
- EL GP DE F1 DE MIAMI Verstappen es passeja i Alonso carrega contra Hamilton
- Maten a trets un home al mig del carrer i a plena llum del dia al barri del Besòs de Barcelona
- la foguera Els garants de la llibertat