Rumba: el ventilador no és un electrodomèstic

La rumba sobreviu a Barcelona. L’estil musical, originari dels carrers de la capital catalana, es troba en el final d’un llarg i costós procés: el de la normalització. Amb la mort de Peret l’agost del 2014, va morir l’últim de la Santíssima Trinitat de la rumba, que completaven El Pescaílla i Gato Pérez. Aquest 4 de desembre, el gènere més genuí de Barcelona busca reivindicar-se amb la Diada de la Rumba. 

— 1—

Orígens

Per conèixer com va sorgir la rumba catalana, n’hi ha prou amb el títol d’un dels clàssics del gènere. Gato Pérez, argentí de naixement i alumne avantatjat del ritme gitano, ho va apuntar a 'Gitanitos y morenos'. Va ser la comunitat gitana de Barcelona, influenciada per sons llatins -els morenos-, la que va començar a principis de la segona meitat del segle XX a tocar i celebrar amb el ritme rumber. Però ¿on? Uns diuen que a Gràcia; altres, al carrer de la Cera, al Raval, i encara uns altres, a Hostafrancs. Com en tot naixement, el pare i la mare reivindiquen la seva gran semblança al seu fill. ¿I qui ho va inventar? El cert és que el gènere va evolucionar del ventilador -el vocable utilitzat per referir-se al ritme de la guitarra en la rumba- d’Antonio González, 'El Pescaílla', fins a la sublimació de Peret. 

— 2—

L'explosió del 92

La rumba catalana va arribar al cim en els Jocs Olímpics del 92, en una aposta institucional sense precedents. El 9 d’agost d’aquell any, en la cerimònia de clausura, els millors atletes del món es van convertir en rumbers descontrolats. I com a prova, una frase: «Atletes, baixeu de l’escenari». Un boom de popularitat que va repercutir en grans ofertes als artistes per part de les discogràfiques. «Ens va anar molt bé. Les cases de discos ens anaven al darrere», recorda José María Valentí, 'Chacho', un dels inventors de la rumba juntament amb el seu inseparable Peret.

— 3—

Una passejada

Passejant per la ciutat hi ha una breu ruta per a melòmans rumbers imprescindible. En només tres minuts caminant, els que hi ha del carrer Fraternitat, 8, fins a la plaça del Poble Romaní, es poden veure dues plaques que recorden El Pescaílla i Gato Pérez. A mig camí, a la plaça del Raspall, al cor de la Gràcia gitana, un pot submergir-se en la rumba catalana si topa amb els joves que sovint es troben per 'ventilar' la seva guitarra. En aquesta plaça, la música sol guanyar el partit al futbol. 

Peret encara no té placa commemorativa (a Mataró, la seva ciutat natal, sí). Però l’Ajuntament de Barcelona està estudiant, en col·laboració amb els ­veïns i la comunitat gitana del Raval, una manera per rendir tribut a l’artista i a la rumba catalana.

---

— 4—

Reivindicació

Des del 2009, els rumbers es reuneixen a l’associació Foment de la Rumba Catalana (Forcat. El punt de trobada entre professionals i amants del gènere musical amb l’objectiu de «canalitzar les energies». Des de l’entitat celebren que, després de molts anys d’esforç, s’hagi consolidat el fet que la rumba és música popular i tradicional catalana. Com a mostra, la declaració institucional del Parlament en suport al projecte de la candidatura de la rumba catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Una ini­ciativa que «no se sap de què servirà, en què acabarà...», reconeixen des de l’associació. El que sí que saben és que amb aquesta foto «hem arribat al límit màxim d’afecte de les institucions. Ens estimen, però fins aquí», comenta Carles Closa, conegut com a ­'Txarly Brown', primer president de Forcat. L’afecte, en números, s’ha traduït a la meitat de la subvenció de l’any anterior per a l’associació.  

— 5—

Balla

Tothom ha ballat rumba alguna vegada. L’alegria que transmet aquest gènere anima a fer-ho en una discoteca o en qualsevol festa major. «Sentiràs l’alegria contagiosa d’aquest ritme», promociona l’escola de ball Gracia Flamenca (carrer de Burgos, 55). Aquest és el lloc de referència a Barcelona per a qui també vulgui ballar rumba sense una cervesa a la mà. «La gent va vestida de carrer, com després ballaran on sigui», apunta la professora de rumba d’aquest espai, Marta Allué. Des de fa set anys, gent de perfil molt diferent surt rumbejant de l’escola. «És fàcil, la gent balla des del minut zero. Són quatre temps i hi ha espai per a la improvisació», explica Allué. Segons ella, la clau del notable èxit de les classes és que «els alumnes s’ho passen molt bé». En aquesta escola de ball pots aprendre a ballar rumba una hora a la setmana per 49 euros al mes.   

— 6—

En viu

La rumba no té ara a Barcelona un lloc de pelegrinatge. El Rumba Club, una festa setmanal que va durar set anys i que va canviar diverses vegades de sala, ho va ser, però va acabar el 2014 per l’«esgotament» dels seus promotors. Una altra de les iniciatives rumberes més ambicioses dels últims anys -enfocada al turista- és La Rumbeta, una sala que programava exclusivament rumba i que va tancar al cap de poc temps d’obrir. De totes maneres, encara queden -pocs o molt pocs- locals que regularment programen rumba en directe. La Taberna del Tío Carlos (passatge de Gutenberg, 7), Gipsy Lou (carrer de Ferlandina, 55) i La Rouge (rambla del Raval, 10) en són alguns. 

— 7—

Memòria

David El Indio, bateria del grup Vetusta Morla, és un rumber disfressat d’'indie'. És el responsable del llançament del disc de rumba més interessant del moment. El músic ha recuperat totes les gravacions de Juan Castellón Jiménez, 'El Noy', i les ha recopilat a 'La bomba gitana'. Un rumber excel·lent, peculiar i poc conegut que va gravar a Barcelona. «Em va atraure la qualitat musical i les composicions», explica David, que el va descobrir comprant discos antics. «La rumba va ser un moviment molt interessant. Amb aquest disc vull reivindicar que la música antiga té el seu valor. És un estil que es va deixar de banda a Espanya i val la pena recuperar-lo», afegeix.  El disc es presentarà en la Diada de la Rumba, el 4 de desembre.  

ALERTA, UN 'BONUS TRACK': ¡LA RUMBA TÉ LA SEVA DIADA!

Aquest diumenge, 4 de desembre, se celebra a Barcelona la vuitena Diada de la Rumba, una iniciativa de l'associació Foment de la Rumba Catalana. Una mostra que reivindica aquest gènere i que reuneix els principals representants socials i artístics del gènere. La mostra començarà a les 10.00 hores a la fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu i s'allargarà fins a les 22 hores. Durant tot el dia hi haurà tallers de palmes, guitarra, ball i percussió (són gratuïts i els interessats s'han d'inscriure abans a la web), a més d'una exposició i la presentació del disc 'El Noy'. El dia s'acabarà amb un gran concert en què participaran una desena de grups de rumba. 

---

— 8—

Llibres

La rumba té un parell de llibres que es mereixen un espai a la prestatgeria. 'Estàndards de la rumba catalana. 24 partitures amb acords i lletra' dignifica sobre paper la tradició oral del gènere. El llibre recull els manaments -partitures- dels temes més icònics. Els ateus creuran que en aquesta causa hi pugui haver un altre llibre sagrat: 'Achilibook'. Una recopilació gràfica de totes les portades dels discos de rumba editats a Espanya del 1961-1995, amb textos sobre els grups i el seu impacte comercial. Un treball de Txarly Brown, personatge clau en l’escena rumbera.

— 9—

Al día

Hi ha diversos canals que permeten estar al dia del que passa al voltant de la rumba. Per no perdre’s res, cal subscriure’s a la newsletter setmanal d’actualitat rumbera 'Yochano'. Un breu resum de les novetats del gènere: nous discos, videoclips, agenda de concerts... Una altra de les cites amb la informació rumbera és el programa de ràdio on line de Scanner FM 'La noche del hawaiano', on a més de l’actualitat musical es tracten temes relacionats amb la rumba amb més profunditat. Tot això ho aglutina el blog 'Sant Gaudenci', imprescindible per al rumber. En aquest portal també es poden recuperar els vuit números d’un fanzín per a col·leccionistes: 'Santa Rumba'.

I per escoltar una bona selecció de temes, iCatRumba, també a través ­d’internet. 

---

— 10—

Llegendes i futur

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

José María Valentí, 'Chacho', és una llegenda viva de la rumba. Juntament amb Peret Reyes, Jhonny Tarradellas i Rumba Tres, entre altres, representa la primera generació de rumbers catalans. «Pocs grups fan rumba catalana autèntica ara. Fan una altra cosa», comenta Chacho sobre les bandes que fusionen estils, l’anomenat mestissatge. Com a veu experta i autoritzada, assenyala Sabor de Gràcia, amb Sicus Carbonell al capdavant, i Arrels de Gràcia com a grups purs i de present del gènere. La veritat és que el mercat està abarrotat de grups rumbers. I no els falta feina. De les noves apari­cions destaca Muchacho y los Sobrinos, la revelació. «Busquem l’essència de la rumba, ventilant, amb les palmes...», explica el gitano barceloní, que dedica una de les seves cançons a l’escudella. «Mucha­cho és d’aquells exemples d’artista infravalorat. Si fos estranger se’n faria molt més bombo», opina Adrià Garriga, activista rumber i representant. Aquesta és una opinió generalitzada en el món del ventilador i les palmes. «És una música molt exportable i no s’està exportant. ¡I és d’aquí! ¿Per què?», es pregunten des de la Forcat. No és una qüestió de talent, segueixen sortint bons grups, asseguren. El que és segur és que la rumba ven avui dia menys que altres estils. El gènere busca la complicitat de mitjans i programadors per seguir 'ventilant' amb alegria la ciutat de Barcelona.

---

Peret, el 1979

El 27 d'agost del 2014 la rumba es va quedar sense el seu rei, Peret. Màxim exponent del gènere musical, el de Mataró era músic i rumber de naixement, un talent innat. Va viure i va morir a ritme de ‘ventilador’. Així ho va demanar per al seu enterrament.