Per fi és dilluns

Els dilluns tenen mala fama, bastant merescuda: es reactiva el flux d’'e-mails', hi ha focs per apagar i alguns dels nostres llocs favorits ni tan sols obren. Però no tota la terra és erma. Si un sap buscar, trobarà bones opcions que, a més, només es poden fer en dilluns. Per si no hi ha temps per a aquesta recerca, nos­altres hem fet la feina. 

— 1—

Micro obert a Cronopios

Micro obert a Cronopios

Poc després d’obrir, a finals del 2013, aquesta associació cultural (carrer Ferlandina, 16) va decidir omplir el buit dels dilluns amb un micro obert de poesia. «Suposo que amb la intenció de fer una cosa una mica bohèmia», explica el coordinador general, Ramon Buj. «Van venir quatre gats, però a poc a poc va anar creixent». La participació d’Alba Tor, artista multitasca, com a presentadora va fer que l’activitat agafés volada. «Un dia es va omplir el local i, des d’aleshores, sol venir molta gent. Deu ser el micro obert més concorregut de la ciutat. Els presentadors ara són rotatius i fem micros temàtics cada setmana». En els últims temps, han rendit tribut a artistes emblemàtics com Bob Dylan i Charles Bukowski.

---

— 2—

Els dilluns també es balla

Els dilluns també es balla

Les famoses nits Nasty Mondays –a les quals els han sorgit unes quantes imitacions que, en algun cas, s’acontentaven de canviar l’adjectiu nasty per un altre– van néixer el 2005 de la mà dels discjòqueis Sören i Madmax. Llavors, aquestes festes a ritme metal i punk tenien lloc al Fonfone, però després van passar per Sidecar, Fellini i, finalment, es van establir a Apolo (carrer Nou de la Rambla, 113) el 2008. 

L’única norma és la bogeria: «Milers de persones vingudes de tots els racons del món, sense necessitat de 'dress ­codes' estúpids», promet la publicitat. El (beneït) caos arrenca a les 0.00 h, l’hora de molts tancaments.

---

— 3—

Un dia per cremar la targeta

Des de fa uns anys, cada setmana a finals de novembre les targetes de crèdit comencen a tremolar i els seus propietaris fan exercici de reflexos. El Black Friday incita a viure per sobre de les nostres possibilitats, però hi ha qui no en té prou i també s’apunta al Cyber Monday, celebrat el dilluns següent del Divendres Negre, en aquest cas el 28.

Té el prefix 'cyber' perquè no té lloc en botigues físiques, només a través de la xarxa. Es perd el factor experiencial, però es guanya temps, això per descomptat; i, en principi, també diners. És una opció a considerar per ratllar de la llista alguns regals inevitables de Nadal o fer-se un homenatge intemporal a un mateix.

---

— 4—

Dia de l'espectador

Vivim envoltats per pantalles, però només una imposa de veritat: la del cine. Ens hem acostumat a controlar nosaltres les pel·lícules, a cop de clic o un toc sobre el comandament, però són les pel·lícules les que ens haurien de controlar a nosaltres. I per fer-ho no hi ha res com anar al cine, ritual assequible en alguns cines el dilluns.

Tant els cinemes Verdi (carrer Verdi, 32) com els Icaria (Salvador Espriu, 61) celebren llavors el seu dia de l’espectador, una oportunitat per veure cine d’estrena sense que les butxaques plorin. Compteu amb llàgrimes, sigui com sigui, si escolliu veure aquesta setmana 'La llegada', el melodrama de ciència-ficció de Denis Villeneuve.

---

— 5—

Rockumentals fora de temporada

Acabat l’In-Edit, un pot seguir amb ganes de documentals musicals. El Foxy Bar (Riera Alta, 59) t’ho posa fàcil: cada dilluns projecta una gran pel·lícula relacionada amb la música (rock en particular) i posa a bon preu cerveses i xips. ¿Què pot sortir malament?

D’aquí a finals d’any es podran veure (sempre a partir de les 20 h) clàssics com 'The Rutles: All you need is cash' (28 de novembre), paròdia afectuosa dels Beatles creada per un membre de Monty Python; 'Heima' (5 de desembre), evocador relat de la gira de Sigur Rós per Islàndia l’estiu del 2006, i 'Stop making sense' (19 de desembre), revolucionària «pel·lícula de concert» de Jonathan Demme per a més glòria de Talking Heads. 

---

— 6—

Tarot a Sor Rita

El temple 'kitsch' barceloní (carrer de la Mercè, 27) acull cada dilluns sessions de tarot, segons la sòcia fundadora, Cecilia González, perquè «és un dia per recomençar i, a més, al ser tranquil permet que Lucho, el nostre tarotista, es concentri».

Qui busqui el consell de Lucho s’haurà de posar les piles: els horaris se solen esgotar la setmana abans. La gent hi va, queda impressionada i repeteix. Segons Cecilia: «Hi ha qui ve i després porta la mare». S’hi ha d’anar preparat per al que pugui sortir de les cartes: «Més que diversió, el tarot és un moment de reflexió sobre el teu passat i present, i una guia per al futur».

---

— 7—

‘Jam session’ veterana

Dijous que ve, dia 24, la Fundació Setba inaugura 'Negra i reial', una exposició al voltant del Jamboree (plaça Reial, 17), la cava de jazz que va situar Barcelona al circuit de gires de grans estrelles d’aquest gènere musical. 

Abans de visitar l’exposició convé, si no s’ha fet abans, comprovar què es cou al lloc, és clar. I un bon dia per fer-ho és els dilluns, quan se celebra la ja veterana 'jam' d’improvisació 'What the fuck', una sessió comandada per l’activista i percussionista vocal Aurelio Santos en què s’han gestat projectes in­novadors del jazz fet aquí. Comença cada dilluns a les 20 h, i el preu de l'entrada és decididament amic (5 euros, 4 si és anticipada). 

---

— 8—

Hora feliç a Elephanta

Sí, també en dilluns és possible tenir una 'happy hour'. A la cocteleria Ele­phanta (carrer Torrent d’en Vidalet, 37) aquesta hora feliç dura, de fet, dues hores i mitja (de 18 a 20.30 h, també de dimarts a divendres). «Durant els últims anys ha tingut molt èxit i ha fidelitzat molts clients», ens explica el mànager del bar, Pau Zabaleta. Les especialitats a l’Ele­phanta van des dels gintònics, amb una carta del voltant de 40 ginebres, fins als còctels d’autor i clàssics, passant per tes per a aquests dies de fred. «Alguns d’aquests són, com en diem nos­altres, alegres: ¡te amb algun toc de rom, whisky o ginebra!».   

---

— 9—

Els dilluns al sol

La situació ideal és fer-ho per disfrutar del migdia, és clar, no per atur forçós com a la pel·lícula. Entre les millors opcions de la ciutat hi trobem el Turó Park (av. de Pau Casals, 19), on el moltes vegades inevitable dinar-amb-tàper es pot convertir en un moment deliciós, prenent el sol sobre l’herba. El migdia del temut dilluns pot ser una gran hora (o mitja hora, segons el cas) de pícnic urbà. Intentem fer una obra d’art de cada moment de cada dia de la setmana. ¡Ànims! 

---

— 10—

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Happy Mondays no fallen mai

Pocs grups van saber defensar amb tanta personalitat l’encreuament de cultura rave i rock de finals dels 80, principis dels 90. Els seus discos no inclouen balades, només hits descarats amb lletres surrealistes. Recomanats: 'Bummed' (1988) i 'Pills ‘n’ thrills and bellyaches' (1990). Passar el dia buscant aquests àlbums per les botigues de discos de Barcelona sembla una missió divertida. En realitat, poden ser discos d’ells o de qui sigui: ¿i si convertim el dilluns en el Record Store Day de cada setmana? Emportar-se un disc nou a casa (millor vinil, més impactant a tots els nivells) sempre reconforta.