Tom Hanks no és un home corrent

Tom Hanks és un gènere en si mateix. Les seves pel·lícules -no totes, però gairebé- són històries d'homes decents que representen el millor de l'esperit humà, gent a qui confiaríem la nostra pròpia vida. En ells hi veiem els nostres pares, la nostra família, els nostres amics, fins i tot a nosaltres mateixos. Hi veiem diferents facetes humanes que tots tenim al nostre interior o, més ben dit, que volem creure que tenim.

L'HEROI RETICENT

A 'Sully', la nova pel·lícula de Clint East­wood, Hanks no només dóna vida al pilot Chesley Sullenberger, que el gener del 2009 va posar 155 persones fora de perill al fer un aterratge d'emergència al riu Hudson, sinó que posa al complet servei del paper la seva capacitat portentosa per generar empatia, per demostrar humilitat, per irradiar confiança i dignitat. En la seva pell, Sully no és sinó un individu moralment just que va fer el que havia de fer i va afrontar amb aplom les dificultats i que, en el procés, es va convertir en un heroi. 

I de manera semblant es pot descriure 'Capitán Phillips' (2013), recreació del segrest del qual també el 2009 va ser víctima el vaixell de càrrega 'Maersk Alabama' a mans de pirates somalis i de les tribulacions que el seu comandant, Richard Phillips, va patir per protegir la seva tripulació. La versió del personatge que Hanks va encarnar és un home d'un sentit del deure indestructible, un tipus ordinari que, arribat el moment, es demostra extraordinari. Com Sully. O com el capità Miller, protagonista de 'Salvar al soldado Ryan' (1998). Tots volem ser aquesta mena de persona, l'home corrent que en realitat no ho és. Tots volem ser Tom Hanks.

L'ESTOIC SUPERVIVENT

Si un dia ens veiem obligats a afrontar una situació de vida o mort, ¿tindrem la fortalesa necessària per salvar el coll? Les pel·lícules de Tom Hanks ens convencen que sí; que seríem capaços de tornar de la guerra sense una esgarrinxada, com aconseguia ell a 'Forrest Gump' (1994); que podríem resistir a soles en una illa del Pacífic fent focs i caçant peixos amb una llança, igual que el seu personatge a 'Nàufrag' (2000); fins i tot que, com l'astronauta a qui va encarnar a 'Apol·lo 13' (1995), sortiríem airosos d'una catàstrofe aeroespacial i ho faríem sense perdre les formes. Perquè Hanks té l'habilitat única per fer que tot el que fa i diu a la pantalla sembli sincer. Si ell va sobreviure, vostè i jo també ho podem fer.

L'IDEALISTA QUIXOTESC

De Hanks se sol dir que ha seguit una trajectòria similar a la de James Stewart, un actor que sovint encarnava el bé comú. Com els de Stewart, els personatges de Hanks sovint són homes de principis que lluiten contra la corrupció moral. Com l'advocat James B. Donovan a 'El puente de los espías' (2015), que es posa tots els Estats Units d'Amèrica en contra perquè s'atreveix a defensar el dret de l'agent doble rus Rudolf Abel a un judici just; o com Andrew Beckett a 'Philadelphia' (1993), condemnat a l'ostracisme a causa de la seva identitat sexual i la seva condició de seropositiu, i al llarg de la pel·lícula convertit en sinònim de lluita contra l'estigmatització de l'homosexualitat i el virus de la sida.

EL BON AMIC I AMANT 

«No deixaré d’estar amb tu, ja ho veuràs. No necessites ningú més, perquè tens un amic en mi». És el 'leitmotiv' musical de la trilogia 'Toy Story'; i a ningú representa tan bé com a l’heroi de la saga, el vaquer Woody, a qui Hanks posa veu. Woody és el nostre company més lleial. Si cobrés vida humana, no costa imaginar-se a qui s’assemblaria. Però Hanks és més que un amic.

Se suposa que els galants són homes increïblement guapos i carismàtics. Prínceps, com els anomenen aquells contes tan antics que vam aprendre de petits. Però, en algun moment de finals del segle XX, Tom Hanks ens va convèncer que algú com ell, un individu corrent, podia enamorar Meg Ryan –la Meg Ryan de l’època–. Ho va aconseguir primer a 'Alguna cosa per recordar' (1993) i després a 'Tens un e-mail' (1998), que per cert era un 'remake' d’'El bazar de las sorpresas' (1940) –protagonitzada, quina casualitat, per James Stewart–. Hanks és la prova que tots ens podem emportar la noia.

EL TRIOMFADOR MODEST

Notícies relacionades

Un recorregut comercial d’1,5 quilòmetres

Pollastre indi, mantega i vi natural

Hanks és la rara estrella de Holly­wood que no té capritxos. No pilota cotxes de carreres, ni és propietari d’un equip de beisbol. 'Googlegeu' tant com vulgueu que no trobareu porqueria sobre ell; ni arrestos per conducció èbria, ni atacs de nervis durant un rodatge, ni tuits que pixen fora de test. Tots els articles sobre ell –aquest també– esmenten que és un home familiar i noble, la mena de persona amb qui ens prendríem una cervesa. Dit d’una altra manera: és un de nosaltres. 

Tant 'El puente de los espías' com 'Sully' inclouen una escena en què Hanks apareix estirat sobre el llit, encara vestit, endormiscat després d’un llarg dia de feina. ¿Quantes pel·lícules no protagonitzades per ell ens mostren el protagonista fent la migdiada? Aquestes escenes hi són per demostrar-nos que nosaltres no som diferents. Ens llevem al matí, treballem, dormim. I Tom Hanks fa el mateix. I per això les seves pel·lícules són també sobre nosaltres. O això ens agradaria. —