La Meri i el seu àlbum familiar

El carrer és un 'vietnam' –Pere IV viu i pateix una aparatosa reforma entre esvorancs i tanques–, però l’entrada a la nova Sala Beckett t’atrapa amb l’aroma vella i d’energia particular que emana l’antiga cooperativa Justícia i Pau, del Poblenou. Tota una referència de la cooperació social al llarg de gairebé un segle, fins que va deixar de funcionar el 1980. Aquest espai amb memòria gravada a foc rep avui amb els braços oberts la sala trampolí de l’autoria teatral catalana de les últimes dècades. 

La Beckett ja prepara per al mes que ve la première oficial i abans ens ofereix un aperitiu en la seva segona sala. Es tracta de 'Kilòmetres', una peça modesta, molt emotiva, delicada, en què l’actriu 'gironina' Meritxell Yanes obre el seu àlbum familiar en una acció gairebé anacrònica en aquests dies d’agitada i obsessiva digitalització.

No pretén res, però descobreix molt. Primer, l’emotiu homenatge de la intèrpret a la seva àvia Encarnació, que exerceix de fil conductor. Els seus records i petites històries explicades a la seva néta poc abans de morir basteixen el muntatge. És el tribut també a generacions que van navegar a contracorrent en el convuls segle XX espanyol. Sobretot en aquells dies de guerra infame, de cartes des del front, d’algun canvi de bàndol, d’afusellaments, i també de famí­lies del franquisme que arribaven a tenir 14 fills i molts fatigosos quilòmetres vitals a l’esquena.

La Meri ha buscat per teixir el seu 'flash­back' personal la companyia de Marilia Samper –una teatrera nascuda al Brasil, de formació sevillana i maduresa catalana–, amb una dramatúrgia i una direcció sempre al servei d’un relat tan íntim. És a dir, a partir d’una posada en escena que no es nota.

MALETES I SABATES

Se serveix per fer-ho de poc més que d’una butaca blanca, unes maletes, unes bosses i una pantalla que situa –gairebé sempre amb projeccions de fotos– el futur de les tres generacions. Les maletes són la metàfora d’un periple que va de Girona a les Canàries, passant fins i tot per Veneçuela. Un ­viatge i un arbre familiar del qual broten parells de sabates a mesura que creix la seva copa.

Notícies relacionades

Un DeLorean es passejarà el dia 29 per Barcelona

Els camins de la tramuntana

És la història de Meri Yanes, però també la de molta gent anònima que va estimar, va patir i va viure sense fer soroll. Aquest riu de la vida que l’actriu fa desembocar –per ara– en els seus dos fills, néts de l’àvia Encarnació i de l’avi Marcos, de l’avi Joan i de l’àvia Carme. «Viure, morir i tornar a viure». Així tanca Meritxell Yanes aquests 'Kilòmetres' de la nova Beckett. 

Un exercici sobre la memòria molt oportú entre les parets de la que va ser l’admirable cooperativa Justícia i Pau. I que avui es reconverteix en el que es pressent que serà un magnífic espai de formació, creació i exhibició escènica. A la mateixa altura, almenys, del que José Sanchis Sinisterra va muntar el 1989 en un carrer en pendent de ­Gràcia. —