No és Ibai Llanos tot el que lluu a Twitch: els clarobscurs de la plataforma

No és Ibai Llanos tot el que lluu a Twitch: els clarobscurs de la plataforma
  • S’ha convertit en la plataforma de capçalera per als joves. Un servei de retransmissions en viu sobre el qual planeja el perill de la sobreexposició, la lluita per l’atenció, l’assetjament i les falses expectatives.

9
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A Ibai Llanos, el gran cap dels creadors de contingut a Twitch, uns seguidors li van fer una cançó amb una sèrie de frases que ell havia pronunciat en els seus directes a la plataforma. I comença així: «Toxicidad, fuera; mala vibra, fuera; me llamas gordo, te doy la mano». Ibai va reconèixer al seu dia que havia necessitat l’ajuda de professionals per tractar la seva salut mental. També altres creadors estrella d’internet, com ElRubius, que va canviar Youtube per Twitch fa uns anys. Aquest va explicar que la bola es va anar fent gran al seu cap: cada vegada més pressió, cada vegada més opinions sobre la seva figura, i molts anys sense parar de produir contingut.

«Ningú està preparat per tenir aquest tipus de sobreexposició. No tenim una experiència que hàgim pogut anar traslladant de pares a fills, ni tampoc una educació o preparació d’anys», sentencia la psicòloga Laura Esquinas. Una exposició que, en una mesura o una altra, és intrínseca a la plataforma més de moda entre els joves. El realitzador audiovisual Marc Lesan, de 20 anys i coneixedor per experiència pròpia de plataformes com Twitch i Youtube, considera que la primera «pot ser més tòxica» que la segona «pel fet d’estar en directe i tenir el xat i més ‘feedback’, cosa que crea un espai propici per als comentaris tòxics».

Elena Neira, professora d’Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, explica que, precisament, aquesta va ser la tecla que va provocar la revolució de Twitch: «El fenomen s’explica per la possibilitat d’interactuar en directe amb el creador. Així va superar les limitacions que tenia Youtube. Són eines que són molt presents als directes d’Instagram, però a Twitch la relació és molt més intensa pel tipus de procés demogràfic que va unit a la plataforma. Són joves que es passen moltes hores connectats al servei, convertit en la seva televisió».

Sobreexposició, ¿per a què?

Tots estan exposats a això: des dels ‘streamers’ amb audiències milionàries fins als que esgarrapen una desena de viewers sense arribar a monetitzar el seu contingut. «El més important és que la persona es plantegi el significat que té això, si és la seva feina, si s’exposa així perquè s’hi dedica, com podria ser el cas d’un cantant o un presentador de televisió –apunta Esquinas–. Però si ho fa des d’un vessant ociós, valdria la pena que es preguntés ¿per a què?».

L’Alicia (amb l’àlies ‘AliceNeverMinds’) va jugar a videojocs durant anys a Twitch abans de fer-se aquesta pregunta després de nombroses males experiències. Va patir multitud de comentaris masclistes i assetjament per ser dona. Sobretot d’usuaris amagats darrere d’un àlies. «Al principi m’emprenyava, ho denunciava a Twitch, però m’era una mica igual», explica la jove, de 25 anys. La plataforma permet que els creadors tinguin moderadors, algú de la seva confiança que elimini missatges inapropiats. Una eina necessària, però imperfecta: «A mi, veure que hi havia un comentari esborrat ja m’afectava». 

«Ningú està preparat per a aquesta sobreexposició»

Laura Esquinas, psicòloga

Després d’una aturada va tornar a la plataforma i li va ocórrer un lamentable episodi masclista jugant al videojoc ‘Valorant’. Ho va denunciar públicament a Twitter. «Molta gent em va respondre que li passava el mateix: noies que tenien el xat de veu mutejat perquè no se sabés que eren dones. I vaig començar a recapacitar: ¿està danyant la meva persona exposar-me d’aquesta manera?».

Va arribar a la conclusió que havia d’aparcar Twitch, i més després de patir una nova horda de seguidors que van arribar al seu canal després de l’episodi. «T’exposes massa. ¿I a canvi de què?». La jove manxega només era a la plataforma per diversió, i això es va acabar. L’ha deixat per sempre. En els sis anys que ha estat més o menys activa calcula haver cobrat 80 euros. El contingut a Twitch és gratuït, però els usuaris poden recolzar els creadors a través de subscripcions (a partir d’uns 5 euros/mes), que donen una sèrie de privilegis. No és un ingrés net, ja que la plataforma s’emporta un percentatge del que es recapta.

Però el masclisme campa al seu aire i reben tant ‘streamers’ anònimes com professionals. Helena Adán (‘Helensitta’) va començar a ser assetjada després d’una entrevista a Twitch en què el 90% dels comentaris eren «humiliants per a mi i les dones». «Vaig patir assetjament durant diversos anys. Des de dir-me coses horribles en un vídeo fins a arribar a usurpar la meva identitat. El més dur ja ha passat. He après a lidiar amb això, però em continuen afectant moltes coses que em diuen, i això és un gran problema», comparteix. «Ens assetgen pel fet de ser noies i jugar a videojocs», conclou ‘Helensitta’, de 25 anys. 

Per la seva banda, Twitch afirma que «no és una plataforma de llibertat d’expressió», ja que considera que «la comunitat només pot fomentar-se quan existeix un estàndard de comportament i decència garantit». Propietat d’Amazon des del 2011, des de la plataforma afirmen que treballen per millorar la seva reacció davant aquest tipus de situacions: compten amb un equip de moderadors actius les 24 hores del dia per prendre mesures en cas d’infracció de les seves condicions, i l’any passat van duplicar la mida de la secció dedicada a operacions de seguretat.

«Twitch està sotmès al mateix perill que la TV, a la lluita per l’atenció»

Elena Neira, autora de ‘Streaming Wars’

La batalla per l’audiència

Més enllà d’això, Twitch és un camp de batalla virtual entre milions de creadors que lluiten per aconseguir audiència. «És un fenomen efímer, l’has de viure al moment, i això l’acosta molt a la televisió i també el sotmet al mateix perill, a aquesta guerra per l’atenció dels teus seguidors», il·lustra Neira, autora del llibre ‘Streaming Wars’.

«Tal com està dissenyat, has d’invertir-hi una energia increïble. La plataforma requereix que hi estiguis moltes hores. Una quantitat de temps que un només l’hi pot dedicar perquè no està reconegut com a feina», comenta Albert Lloreta, realitzador audiovisual que s’ha submergit en profunditat al fenomen. No hi ha regulació per a aquest tipus d’activitat que de vegades (poques) també és laboral.

«Les maratons en directe són l’autoexplotació portada a la caricatura»

Albert Lloreta, realitzador audiovisual

Lloreta apunta la moda de les maratons en directe –una pràctica diguem que poc saludable– com a colofó d’un «ecosistema dissenyat perquè prevalgui l’atenció». «És l’autoexplotació portada a la caricatura», sentencia. «L’haver d’aconseguir atenció fa que hi hagi una ansietat col·lectiva molt alta, per la qual cosa molts ‘streamers’ acaben tenint problemes importants de salut mental, que, desgraciadament, de vegades acaben en suïcidi», exposa Lloreta. El català Gabriel Chachi, personatge popular entre els creadors d’internet, va morir recentment als 25 anys. 

Una aspiració vital complicada

Com apuntava Neira anteriorment, els usuaris de la plataforma, així com gran part dels seus creadors, són molt joves. Per a la psicòloga Laura Esquinas no té sentit criticar el món digital que ens envolta, ja que ja és aquí, inamovible, i insisteix en la necessitat d’«educar-nos en aquest entorn, aprendre, acompanyar-nos, tenir un accés acurat i limitat, i posar una atenció especial en com ens comuniquem amb l’altre, a no generar violència». Mai s’està preparat per a això, però incideix que sí que hi ha edats molt vulnerables, i aquestes coincideixen amb el gruix dels usuaris de Twitch. «El període de l’adolescència és de molt risc. És un dels més importants per a la construcció de la identitat i, si aquesta es posa en joc, pot ser un moment perillós», afegeix la psicòloga.

«El període de l’adolescència és de molt risc. És un dels més importants per a la construcció de la identitat»

Laura Esquinas, psicòloga

A Espanya, la repercussió de l’huracà Ibai ha fet semblar que Twitch sigui un camí relativament curt cap a l’èxit, però, com adverteix Lloreta, «la gran majoria dels stremears tenen zero, un, dos o tres espectadors». «Nosaltres veiem una petita minoria que fa que sembli que Twitch sigui un lloc en què et poses a jugar o a parlar a canvi de diners i, en la majoria dels casos, això es fa a canvi de res».

Raggio era d’aquests pocs que comptava amb un sou que, diu, l’«ajudava a viure en temps difícils». «Un nano que no tingui seguidors en cap altra plataforma és molt complicat que triomfi. Tota la gent que jo conec del món ja era relativament coneguda en altres espais i es van passar a Twitch». Ell és cantant de rap, membre del col·lectiu Space Hammu i de matinada neteja apartaments turístics a Màlaga. Al que guanyava en aquestes feines hi sumava uns mil euros que aconseguia amb els seus directes a la plataforma. D’un dia per l’altre, però, va veure com Twitch li tancava el canal per sempre, sense previ avís ni opció de súplica.

«Un nano que no tingui seguidors en cap altra plataforma és molt complicat que triomfi.

Raggio, raper i ‘exstreamer’

Notícies relacionades

El motiu era que al seu canal hi havia hagut «amenaces de mort». L’escena, explica ell, va ser la següent: «Soc andalús i un col·lega que venia als meus directes em va regalar unes 10 subscripcions. El conec i sé que em valora, perquè m’ho currava molt, i li vaig dir: “Escolta, tio, que al final t’agafo i et mato, deixa de donar-me subscripcions”». El clip es va treure de context i el que era un agraïment entre amics es va convertir en una amenaça de mort. «Ells es guarden el dret a sancionar-te a discreció, com el porter de discoteca que diu “tu sí, tu no”, sense afegir-hi més informació», explica.

«Hi ha un contracte amb Twitch, però no laboral –diu Lloreta–. I això, sumat al fet que hi ha certa crítica a l’arbitrarietat de la plataforma i a la seva capacitat de carregar-se el teu canal, fa que tot se’n pugui anar a la merda. És una mica preocupant que sigui una aspiració vital per a molta gent». Raggio explica que ha enviat desenes de correus i tan sols ha rebut respostes robotitzades. Ho dona per perdut. «Ha sigut una tallada d’ales, havia aconseguit una estabilitat econòmica malgrat com d’inestable és la plataforma».