¿Quant contaminen els regals de Reis?: l’empremta ecològica de 5 ‘hits’ nadalencs

¿Quant contaminen els regals de Reis?: l’empremta ecològica de 5 ‘hits’ nadalencs
  • Malgrat el seu aspecte innocent, les joguines no són innòcues, també deixen marca al planeta

8
Es llegeix en minuts
Verificat
Verificat

Verificat és una plataforma de fact-checking sense ànim de lucre a Catalunya. Ens dediquem a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l'educació per al consum crític de la informació.

ver +

El 2021 i amb part de les compres de Reis encara pendents, les llars espanyoles hauran gastat 240 euros de mitjana en regals nadalencs, segons un estudi de Deloitte. El mateix informe destaca que entre els obsequis preferits per a nens i adolescents figuren les joguines i el material relacionat amb les seves aficions. Però, ¿quin impacte tenen aquests regals en el medi ambient?

«El major o menor impacte depèn dels processos necessaris per a la seva fabricació, el transport des del lloc de producció fins al de venda, la utilització i com es gestionen una vegada deixen de ser d’utilitat per al seu propietari», afirma Òscar Saladié, professor de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (Gratet). «Per determinar-ho, la metodologia més àmpliament acceptada és l’anàlisi del cicle de vida», diu Marc Delgado-Aguilar, enginyer químic al laboratori de materials sostenibles i disseny del producte de la Universitat de Girona (UdG).

El cicle de vida

L’anàlisi del cicle de vida té en compte tots els impactes que genera un producte, des de l’extracció de matèries primeres per a la seva elaboració fins al final de la seva vida, passant per la seva fabricació, transport i ús. Entre altres dades, marca l’empremta de carboni i, per tant, el seu efecte en la contaminació, però el perjudici mediambiental va més enllà d’aquest aspecte: «El CO2 equivalent és una part dels impactes que té qualsevol producte. És la primera capa», afirma Antonio de la Torre, tècnic de gestió ambiental de la URV. 

Cada anàlisi del cicle de vida estudia certes categories d’impacte, com el potencial d’acidificació, l’eutrofització, l’esgotament de recursos..., però en deixa d’altres fora. A més, «hi ha moltes coses que de moment no es poden quantificar, com la justícia social, la desforestació, l’afectació a la biodiversitat, etcètera», diu l’expert. Així que «cal ser acurats al comparar», afirma.

Per poder tenir en compte els criteris ambientals de producció al triar els articles, existeixen les etiquetes ecològiques, que certifiquen certes garanties. «No fa falta saber quines, però si una nina té l’etiqueta i una altra no, vol dir que la primera ha tingut en compte criteris ambientals», diu Marta Escamilla, responsable de l’Àrea de Sostenibilitat del Centre Tecnològic Leitat.

104 hores de TV

Notícies relacionades

No obstant, no totes les etiquetes certifiquen el mateix. En les de tipus I, un organisme independent avala de manera oficial que el producte té menys impacte ambiental. És el cas, per exemple, del distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya i de l’etiqueta ecològica de la UE. En les de tipus II –també conegudes com a autodeclaratives–, és el mateix fabricant el que fa la indicació ambiental. En canvi, les de tipus III mostren un inventari de dades ambientals similar al de les etiquetes d’eficiència energètica dels electrodomèstics. La UE advoca perquè els segells nacionals estiguin harmonitzats amb l’europeu, una cosa amb què coincideix Escamilla: «No fa falta inventar noves etiquetes, n’hi ha prou amb potenciar les que existeixen perquè tots les coneguem».

Nota: l’empremta ecològica que acompanya els regals que apareixen en aquestes pàgines es mesura en kgCO2eq (equivalent a 1 quilo de CO2, un impacte semblant a un trajecte de 9 quilòmetres amb avió o 104 hores de TV). 

Peluix fabricat localment (1,1 kgCO2eq)

Un estudi publicat a la revista ‘Sustainibility’ va avaluar l’impacte ambiental d’un peluix farcit de llana, cotó, arròs i fibres fabricats i comercialitzats a Eslovènia. L’article va xifrar en 1,1 kgCO2eq l’empremta de carboni i va concloure que les principals emissions de gasos amb efecte hivernacle provenien de la producció de llana, mentre que el transport només era responsable del 3% del total, al ser de producció local.

«Si s’ha fabricat a partir de matèries primeres d’Eslovènia i s’ha manufacturat allà, és molt difícil que hi hagi situacions de destrucció de la biodiversitat associades a la producció d’aquesta joguina», diu De la Torre. Però aquesta situació no reflecteix la realitat, ja que la majoria de joguines es fabriquen a la Xina, país que acumula més de tres quartes parts de les exportacions globals d’aquests productes. Això multiplica l’empremta de carboni, ja que el 85% de l’energia del país prové de fonts fòssils i, una vegada fabricats, els productes han de ser transportats entre 16.500 i 20.000 quilòmetres fins a Europa.

L’estudi no va tenir en compte l’impacte ambiental del final de la vida del producte, que s’ha de llençar al contenidor de la roba, però del reciclatge del qual no hi ha garanties.

 Llibre produït localment (2,1 kgCO2eq)

La major part de les emissions de gasos amb efecte hivernacle generades en la vida d’un llibre es produeixen en el procés de l’obtenció del paper. Aquesta és la conclusió d’un estudi que situa l’impacte ambiental d’una novel·la de tapa dura produïda i llegida a Suècia en 2,1 kgCO2eq per cada quilo de llibre.

Els autors van comparar, també, l’impacte que suposa comprar l’obra en una llibreria tradicional o adquirir-la a través d’internet. El resultat va ser lleugerament millor per a l’opció virtual ja que, a més d’estalviar-se la despesa energètica de la botiga física, les compres fetes ‘online’ van registrar menys nombre de devolucions que les fetes presencialment.

El mateix grup de recerca va estudiar, en un altre article, la conveniència de substituir els llibres tradicionals per llibres electrònics per millorar-ne l’impacte ambiental. En aquest cas, de nou, la resposta depèn de l’ús que se li doni a l’opció digital: si es llegeixen 30 obres o més amb el llibre electrònic, aquesta opció resulta una millor alternativa mediambiental a la tradicional, ja que la major part d’emissions es generen en la producció de l’aparell que permet la lectura.

Pilota de futbol (3,5 kgCO2eq)

Cada any es venen al món més de 40 milions de pilotes de futbol fetes principalment de plàstic, cotó i cautxú. Un estudi de l’Agència de la Transició Ecològica francesa va trobar que el procés de producció de les pilotes, des de l’obtenció de matèries primeres (a Tailàndia, els Estats Units i la Xina) fins a la fabricació de la pilota (a la Xina), constitueix un 65% de la seva empremta de carboni, que xifren en aproximadament 3,5 kgCO2eq per unitat.

La resta d’emissions de gasos amb efecte hivernacle provenen essencialment de la distribució del producte, és a dir, del camí que recorre des de la sortida de la fàbrica fins a arribar al comprador; i de la seva gestió com a residu, ja que, a l’estar compostes d’una barreja de materials difícils de separar, no es poden reciclar i acaben la seva vida a l’abocador o la incineradora.

D’acord amb aquest estudi, i més enllà de l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, un informe de la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació) destaca que l’obtenció de matèries primeres i el final de la vida de les pilotes són les dues categories amb més impacte ambiental, ja que «consumeixen molta energia i aigua dolça, i poden provocar l’esgotament dels recursos i la pol·lució de l’aire, el terra i l’aigua».

Peluix a piles fabricat a la Xina (19 kgCO2eq)

Les emissions de gasos amb efecte hivernacle d’una joguina amb components electrònics depèn de l’ús; si aquest és continuat, les emissions es poden multiplicar per tres, sobretot si funciona amb piles que s’han d’anar reposant. Així, l’ús que se li doni pot representar des de l’1% fins al 60% de les emissions de tot el seu cicle de vida.  

Un estudi publicat el 2009 va investigar l’impacte d’un peluix a piles fabricat a la Xina. Els gasos amb efecte hivernacle generats en la producció de les peces elèctriques i mecàniques representaven una tercera part del total de les emissions associades a la seva fabricació; una xifra similar a la generada pel seu transport, des de la fàbrica fins al país importador. L’empremta de carboni del peluix abans d’arribar a mans del comprador és de 7,5 kgCO2eq, notablement més elevada que el peluix fabricat localment. En un escenari optimista d’ús (una hora al dia durant dos anys), la xifra es dispara als 19 kgCO2eq. 

La seva destrucció té un impacte reduït comparat amb les fases anteriors, malgrat que els autors de l’estudi només van tenir en compte com destinacions finals l’abocador i la incineració.

 ‘Smartphone’ (55 kgCO2eq)

De mitjana, els ‘smartphones’ tenen una empremta de carboni de 55 kgCO2eq que resideix principalment en les fases de fabricació (recol·lecció de matèries primeres i producció del dispositiu) que, de mitjana, representa el 70% de les emissions del cicle de vida complet del telèfon, segons una revisió d’estudis publicada el 2020, tot i que pot arribar a superar el 80%.

La major part d’aquestes emissions s’inverteixen en la creació del circuit integrat la producció del qual «utilitza una quantitat substancial d’energia i recursos, representant un dels impactes ambientals més grans per unitat de massa que existeix avui per a productes produïts massivament», segons els autors d’un estudi publicat en el marc de la conferència ICT on Sustainibility.

A més, els ‘smartphones’ «poden arribar a contenir fins a dos terços dels elements presents a la taula periòdica», afirma una investigació de la Universitat de Birmingham. I la seva extracció pot causar contaminació de l’aigua, erosió i desforestació i impactes en la salut de les persones, animals i plantes.

Finalment, el seu final de vida és poc circular. Un 27% tenen una segona oportunitat, amb prou feines un 12% es reciclen i un 40% acaben en un calaix.