Mites i veritats sobre els llums de Nadal

Si ets de Barcelona i passeges pel teu barri buscant regals, és molt probable que et creuis amb llums que no ha finançat únicament l’ajuntament. Més enllà dels llums considerats «de ciutat», als eixos comercials els comerciants paguen el 25% del cost de la il·luminació i el consistori fa front a l’altre 75%, com consta en la nota de premsa de l’ajuntament. En els últims anys, aquesta ajuda era del 50%, però tant el 2020 com el 2021 la quantitat ha augmentat «com a mesura excepcional de suport als comerciants» després de la pandèmia de la Covid-19.

 

Ramon Puig-Oriol, coordinador de Sant Antoni Comerç, explica que al seu eix comercial hi ha dos tipus de llums: arcades que van de banda a banda del carrer i es reparteixen al llarg del tram il·luminat (independentment de qui paga o qui no) i medallons a la vorera (que només lluen als portals dels comerços que hi volen participar). En qualsevol cas, a les botigues hi ha distintius que indiquen els establiments que hi col·laboren.

 Ajuda o conveni

Aquest finançament es pot traduir de dues maneres: a través d’una subvenció o a través d’un conveni. En el primer cas, les associacions de comerciants s’encarreguen de trobar i contractar els llums i l’Ajuntament assumeix el 75% de la despesa. En el segon cas, el consistori proposa un projecte (en gran part tancat) que inclou un tipus d’il·luminació i un il·luminador i els comerciants paguen la seva part corresponent. L’any passat, dels 24 eixos comercials que formen part de Barcelona Comerç, que agrupa els eixos de comerç de barri, vuit van apostar pel conveni, segons dades que l’entitat ha facilitat a Verificat.

 

El mateix passa a Sabadell, on no «es contracta tot l’enllumenat, sinó només el d’alguns carrers, ja que les associacions de comerciants s’encarreguen de contractar l’enllumenat de les zones i després reben una subvenció municipal», assenyalen fonts de l’ajuntament a Verificat.

 Terrassa i Girona

No obstant, això no és així en altres ciutats, com confirmen a Verificat els departaments de premsa dels esmentats governs municipals. A Terrassa, des de fa anys l’Ajuntament es fa càrrec de la totalitat de la despesa dels llums de Nadal i les associacions de comerç no paguen res, igual que a Girona, on «els llums són assumits íntegrament per l’ajuntament».

 En tres dels municipis espanyols que més despesa van tenir el 2020, segons les dades de Newtral, també és l’ajuntament qui sufraga tots els costos dels llums de Nadal: Fuengirola, Madrid i Huelva.

Els llums formen part de la litúrgia nadalenca i d’una època de l’any caracteritzada pel consum, però ¿què fomenta què? Gisela Ammetller, experta en màrqueting electrònic i comportament del consumidor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), assenyala que «els llums són motiu d’atracció» i que si hi ha més estímuls sensorials, entrar en una botiga nadalenca serà més atractiu. A més, «als barris, els llums nadalencs atrauen el consum local i fan que la gent passegi més».

 Decisions emocionals

En aquesta mateixa línia, Sergio Rodríguez, professor de màrqueting de la Universitat de Barcelona, apunta que «nosaltres no comprem sol per un tema racional, sinó que moltes vegades les decisions de compra són emocionals» i els llums «fan recordar que s’acosta el Nadal, un moment de trobades socials i nostàlgia». Josep Maria Espinet, professor de màrqueting de la Universitat de Girona, afegeix que els llums generen «més alegria, són un benestar anímic i tenen un impacte mental molt favorable sobre la gent».

 

José Ruiz Pardo, especialista en neuromàrqueting i comportament del consumidor, posa un exemple: «Si tu tens dos carrers paral·lels que desemboquen al mateix lloc, un carrer amb una il·luminació molt bonica i un altre de completament fosc, és més probable que decideixis anar pel bonic tot i que només sigui per veure’l. L’augment de vendes no és directe en el sentit que els llums per si mateixos no fan que compris, però si passa més gent per allà, és més probable que comprin en una botiga d’aquest carrer que en la del carrer fosc perquè no passen per allà».

 Un senyal, un recordatori

No obstant, els llums no són l’únic element que té impacte sobre els consumidors. Ana Jiménez, directora del màster de màrqueting digital de la UOC, posa en relleu l’ambient nadalenc i parla del màrqueting sensorial: són «diferents estímuls que entren a través dels sentits» i que «reforcen el significat de la mateixa festa a través de la il·luminació, la música i tota la posada en escena». Albert Vinyals, doctor en psicologia del consum especialitzat en consum conscient i neuromàrqueting, afegeix que els llums són «un senyal, un recordatori» de les compres i de la il·lusió que genera el Nadal. «Si mirem els mecanismes de l’atenció, la llum ens atrau», argumenta.

 Per Sergio Rodríguez «no es pot dir que les vendes es deguin només als llums sense explicar també que és l’època», tot i que «en principi, és bastant segur que els llums hi ajuden». Al cap i a la fi, «el Nadal amb o sense llums és una època de més consum», assenyala José Ruiz Pardo.

 Així doncs, «els llums formen part de la decoració», argumenta Emili Vizuete, professor del departament d’empresa de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en màrqueting i comportament del consumidor. Vizuete no creu que siguin «un factor que incideixi en el consum, sinó que formen part de l’attrezzo del Nadal que ens trobem al carrer i ens fan una immersió dins del procés del Nadal».

Hi ha poques anàlisis empíriques i poques dades que permetin quantificar l’impacte real dels llums en el consum. No obstant, un estudi sobre Portugal publicat al juliol va acabar que «com més gran és la importància que es dona als símbols nadalencs, més gran és el valor de consum estimat en l’època nadalenca».

El cas de Vigo 

On sí que hi ha estadístiques en aquest sentit és a Vigo, una ciutat en la qual l’alcalde Abel Caballero s’ha fet famós per l’aposta desenfrenada pels llums de Nadal; aquest any, sense anar més lluny, les va presentar a principis d’agost. Si mirem enrere, el Nadal del 2018 «va mobilitzar més de 2 milions de persones i va suposar un retorn econòmic per a la ciutat que va multiplicar per 25 la inversió realitzada per l’ajuntament», segons les dades del Concello de Vigo. Respecte al 2017, hi va haver 250.000 vehicles més que van entrar a la ciutat (un augment del 13,57%) i la facturació de l’hostaleria «es va incrementar en més d’un 50%».

 

Tornant a Barcelona, Ramon Puig-Oriol, coordinador de Sant Antoni Comerç, afirma que hi ha «el convenciment que els llums animen a comprar i faciliten que la gent passegi». Barcelona Comerç tampoc ho té quantificat, però el seu departament de premsa explica a Verificat que fan trimestralment enquestes als comerciants i a la pregunta de si posen llums de Nadal i si es nota impacte al comerç, tothom afirma que sí: «La campanya de llums és una de les activitats que tothom intenta no haver d’anul·lar».

 Despesa en comerç local

En la mateixa línia, el departament de premsa de l’Ajuntament de Girona respon a Verificat que té referències a estudis d’altres ciutats que demostren que «la il·luminació de Nadal juntament amb les activitats que s’organitzen creen un efecte multiplicador que propicia una retenció de la despesa cap al teixit comercial local». Per la seva banda, l’Ajuntament de Fuengirola argumenta que «evidentment, es percep més afluència de persones pels carrers més comercials», especialment als del centre, i el de Huelva respon que el sector «nota l’augment del consum amb l’inici de l’enllumenat».

 Internet

Finalment, en el dia d’avui és evident que les vendes per internet han guanyat terreny. Gisela Ammetller argüeix que «el comerç electrònic ha arribat per quedar-se» i que, després d’un augment progressiu en els últims anys, la pandèmia n’ha provocat un increment exponencial. Sense anar més lluny, en el primer quadrimestre del 2021, el comerç online va augmentar a Espanya un 71% en relació amb el mateix període de l’any anterior segons el Shopping Index de Salesforce. En el segon i tercer quadrimestre l’augment ha sigut del 7% i del 14%. Aplicat això al Nadal, «les vendes per internet es beneficien de l’esperit nadalenc que hi ha al carrer», sosté Emili Vizuete.

La principal contaminació que generen els llums de Nadal té a veure amb la lluminosa, «l’augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de la llum procedent de la il·luminació artificial». En aquest cas, «igual com gran part dels fanals estan dissenyats per emetre tota o gairebé tota la llum cap avall, els llums de Nadal no ho estan i emeten gran quantitat de llum directament cap al cel», explica Eduard Masana, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB.

 Ritme del son

Xavier Giménez, professor de Química Ambiental i membre de l’Institut de Química Teòrica i Computacional de la UB i autor de L’aire que respirem, relata que «la il·luminació nocturna, en general, contamina i afecta principalment el nostre ritme circadiari». El ritme circadiari és «el ritme d’activitat que es manifesta en cicles regulars de 24 hores aproximadament» i que «regula els períodes de son i de vigília». No obstant, Giménez afegeix que «els llums de Nadal representen un percentatge petit de la il·luminació, de l’ordre d’un 5%, que s’afegeix a la il·luminació quotidiana». «La llum ha de considerar-se un contaminant com si fos el soroll», afirma Enric Marco, president de Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica.

 

¿I quins efectes té la contaminació lluminosa? Jordi Miralda, professor ICREA a l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, considera que té molts efectes perjudicials: «Ens impedeix veure el cel nocturn i les estrelles, el que té un efecte molt dolent sobre l’educació científica i la nostra capacitat d’admirar l’univers» i afecta també la natura, ja que «hi ha molts animals que depenen de la foscor a la nit».

L’auge dels leds

En els últims anys, els llums tradicionals s’han substituït pels leds, que són més eficients a l’hora d’il·luminar i consumeixen i contaminen menys que les bombetes d’incandescència. Alexandre Deltell, professor del departament d’enginyeria mecànica i de la construcció industrial de la Universitat de Girona (UdG), destaca que la vida útil dels llums led és d’entre 25.000 i 50.000 hores, mentre que aquesta era d’entre 1.000 i 2.000 per a les incandescents. «A grans trets, i generalitzant, els llums led gasten un 80% menys d’energia que els llums incandescents equivalents», detalla.

 

Sent això cert, un dels problemes dels leds és que «el seu baix cost n’ha afavorit la proliferació», assenyala Eduard Masana. «És a dir, en comptes de simplement substituir els antics llums per leds, mantenint el mateix flux lluminós i estalviant diners, moltes vegades s’ha optat per augmentar la quantitat de llum i mantenir la despesa». I això ha afavorit l’augment de la contaminació lluminosa. Xavier Giménez i Jordi Miralda coincideixen amb aquesta anàlisi.

 

A més, la major part dels leds instal·lats tenen una forta emissió de blau i aquests són, precisament, «els leds més nocius», explica Enric Marco: «El blau és un color que de manera natural no es troba a la nit i, per tant, el blau és el color amb què els éssers vius regulen el seu cicle circadiari». Així doncs, «quan hi ha llum blava en l’ambient, el cervell de qualsevol animal considera que és de dia i que ha d’estar actiu i quan no detecta llum blava, considera que és de nit». Si hi ha llum blava artificial, «estem enviant un missatge erroni al nostre cervell, li estem dient que és de dia i no es produeix de manera adequada la melatonina, l’hormona que ens fa dormir i que és beneficiosa per regular processos interns».

 Així doncs, per exemple, es recomana no estar exposats a la llum de mòbils abans d’anar a dormir i el mode nocturn dels mòbils elimina la part blava i té uns tons més groguencs.

 Eduard Masana afegeix que «la llum blava es dispersa més a l’atmosfera i és visible des de més lluny que la llum vermella, provocant més contaminació lluminosa». Això també afecta molts insectes, que «són especialment sensibles per la llum blava i s’hi senten atrets, fent que volin indefinidament al seu voltant, esgotant-se o sent preses fàcils dels seus predadors». Xavier Giménez conclou que els llums nocturns «alteren el comportament biològic, però en un percentatge petit si parlem específicament dels llums de Nadal».

 Pel que fa al consum d’energia per generar electricitat, cal tenir present que l’encesa dels llums de Nadal, tot i que no representen un gran percentatge del total d’il·luminació urbana, coincideix amb un dels moments del dia amb més ús d’energies no renovables per produir electricitat. Així consta en les dades de Red Eléctrica. «El consum és més elevat, la subhasta elèctrica serà més elevada i, per tant, entraran molt possiblement tecnologies de producció elèctrica més cares», explica Alexandre Deltell. Així doncs, «la contaminació depèn de la manera de generar aquesta electricitat», apunta Jordi Miralda, que està convençut que l’ús d’electricitat dels llums de Nadal «és una part molt petita de la despesa total que es produeix».

 Un altre element a tenir en compte és el fet que la llum nocturna dificulta la neteja de l’aire. Això és el que va trobar un estudi publicat el 2011 elaborat principalment per Harald Stark, científic de l’Institut Cooperatiu d’Investigació en Ciències Ambientals de la Universitat de Colorado Boulder.

 Aquesta investigació va concloure que els llums de la ciutat descomponen un compost anomenat radical nitrat que ajuda a netejar l’atmosfera: «El radical nitrat elimina els contaminants de l’aire, com els compostos orgànics volàtils», que d’una altra manera formarien esmog (boira barrejada amb fum i partícules en suspensió) i ozó (que és un contaminant a la superfície de la terra). Aquest compost netejador «només funciona en torns nocturns, ja que la llum solar destrueix la molècula sensible a la llum». No obstant, les noves dades van revelar que «els llums urbans en ciutats com Los Angeles són prou brillants per destruir també el radical nitrat, disminuint els nivells fins a un 4% al cel de Los Angeles». En conclusió, doncs, Enric Marco resumeix que es va trobar «una relació entre la contaminació lluminosa de les ciutats i la contaminació atmosfèrica».

 No obstant, els investigadors van informar que semblava «a partir de simulacions de models que això té només un petit efecte en els nivells d’ozó de l’endemà»

 

Notícies relacionades

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

10 anys sense Nora Ephron, far de la comèdia romàntica

Finalment, Miquel Ortega, Doctor en Ciències Ambientals i consultor ambiental especialitzat en polítiques públiques ambientals, assenyalava en un article del 2019 la importància d’incorporar en les anàlisis del rol de les ciutats en el canvi climàtic les emissions vinculades al consum, és a dir, «comptar els gasos amb efecte hivernacle generats a la producció dels productes i serveis que es consumeixen a la ciutat». I això té una estreta relació amb les compres que fem per Nadal.

 «Barcelona no funcionaria sense tots els productes que venen de l’exterior» i, per tant, és raonable adoptar aquest mètode d’avaluació per entendre (i actuar per disminuir) «l’impacte climàtic associat al funcionament de la ciutat», assenyalava Ortega. De fet, segons un estudi publicat en el Journal of Cleaner Production el 2020, més de dues terceres parts de les emissions de Barcelona estan actualment associades a productes i serveis que es consumeixen a la ciutat.