La batalla de l’avortament a Andorra: una lluita perseguida

Per a un avortament voluntari, preveu per al metge fins a tres anys de presó i fins a cinc d’inhabilitació. Per a la dona, una difusa «pena d’arrest», de la qual no especifica més. Lleis que s’emparen en una Constitució (1993) que al seu vuitè article diu que: «Reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases». «La Constitució no té res a veure amb la realitat. Ni les normes ni els principis constitucionals s’han desenvolupat, ni hi ha intenció de fer-ho», afirma Elisa Muxell, presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra. «Tot està molt mitigat per cinc o sis grans famílies que dirigeixen el país», diu.

Que la figura de cap d’Estat recaigui de forma indivisa i compartida entre el president de la República Francesa i el bisbe d’Urgell –tots dos són coprínceps d’Andorra– explica moltes coses, sobretot el segon. «Parlem d’un fonamentalista religiós, d’un senyor que opina de qüestions d’Estat. Jo dic que estem en una teocràcia parlamentària. En última instància, aquest senyor està decidint», afirma M. Cortés. Per al Govern, exposa l’advocada andorrana Elisabet Zoppetti, l’avortament és un tema «això no toca, com diria Pujol». Però no tocarà mai, diu, per la por institucional de perdre la protecció del bisbe i el poder intangible del Vaticà. «No tocarà mai perquè ens governa l’Església», diu M. Cortés.

Aquesta és la situació de la que molts catalans consideren una cosa així com la seva cinquena província. I que molts desconeixen. «Al creuar la frontera ets a 50 anys ideològicament de casa teva», precisa M. Cortés. «És una qüestió de privilegis. Veniu [els catalans] aquí a desconnectar de casa vostra, no us importa qui obre les botigues, com vivim aquí. No us voleu sentir opressors però ho esteu sent, hi esteu contribuint econòmicament», afirma.

Ancorada en el passat, és una gran bombolla capitalista esclava del comerç i l’oci, en la qual els horaris laborals interminables (botigues obertes tota la setmana, per exemple) llasten la vida social. En aquest context, moltes dones andorranes es veuen obligades a avortar fora del seu país. «Andorra no les pot perseguir judicialment perquè es tractaria d’un delicte comès fora del territori», afirma l’advocada Zoppetti. Ho fan a Catalunya, principalment, i també a França (Tolosa i Perpinyà, cita M. Cortés). Perquè a Andorra (en una situació semblant queden San Marino i Malta) avui no es pot interrompre l’embaràs en cap cas, tampoc després d’una violació o amb un fetus amb malformacions incompatibles amb la vida. «Això vulnera els drets humans que tenim com a dones», diu M. Cortés. 

Eric Silvestre és l’únic metge que públicament s’ha manifestat a favor de la seva despenalització. Explica que els facultatius, si són preguntats per un pacient pel tema, els informen: «S’ha acceptat que podem fer les coses sense dir-les per no ficar-te en problemes. Es dona una adreça, d’amagat, i no passa res». «Aquesta és la hipocresia que vivim. No hi ha control, no hi ha supervisió, no saps quants avortaments clandestins hi ha», afirma M. Cortés. La presidenta de Stop Violències resumeix així la situació: «Vosaltres veniu a Andorra a comprar perfum, nosaltres a Catalunya a comprar drets». 

Segons l’informe del Departament de Salut de la Generalitat sobre interrupcions voluntàries de l’embaràs del 2019, aquell any 146 andorranes van acudir a centres catalans per avortar. I amb això, van assumir-ne el cost consegüent: de 300 a 2.000 euros, aproximadament, cosa que deixa les dones més vulnerables a la intempèrie. M. Cortés explica que a través de la xarxa La Meri, impulsada per l’associació, ha conegut dones (desenes a l’any demanen assessorament) que han hagut de demanar un crèdit per poder portar-lo a terme.  

Por la despenalización del aborto en Andorra y por el derecho a decidir. 25 Septiembre Nos vemos en las calles. Otras formas de colaborar: dale al like, retwitea! Y/o haz una aportación a la causa: https://t.co/dBVVXL43gY #AVORTAREM
🦋Vídeo entero aquí: https://t.co/kZTeA149YH pic.twitter.com/KidlIuqM91

— Stop Violències Andorra (@stopviolencies_) 22 de septiembre de 2021

Acció judicial

Des del 2014 Stop Violències és el gran motor de la mobilització a favor dels drets de les dones. Aquest mateix dissabte s’ha celebrat una manifestació en favor del dret a l’avortament a Andorra la Vella. La primera va ser el 2018. «Abans el feminisme aquí no existia. Ningú, ni persones ni entitats, es denominava feminista», diu M. Cortés. Es ve de molt enrere: assenyala, per exemple, la falta protocols i de personal especialista en violència masclista: ni jutges, ni policia, ni advocats... 

La presidenta, cap visible del moviment, va internacionalitzar el conflicte, i fa dos anys que és a la diana per un informe que va presentar davant el Comitè de les Nacions Unides per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (CEDAW). Va ser acusada per la fiscalia andorrana després d’una denúncia de l’Executiu per «calúmnies» i «difamació» al·legant que el «prestigi i bon nom» de l’Estat andorrà havien quedat en dubte. M. Cortés s’enfronta a penes que poden comportar fins a quatre anys de presó. 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Amnistia Internacional, entre altres organitzacions, ha reclamat a l’Executiu d’Andorra que retiri els càrrecs contra la presidenta de Stop Violències. «El que vol el Govern és adoctrinar i exemplificar. Està fent abús de poder, d’autoritat, i ho està veient tothom. És més fàcil criminalitzar i perseguir una persona que no un moviment social», afirma la psicòloga. «En dos anys ningú ha donat una xifra, ningú ha demostrat que el que jo deia a l’informe era mentida», diu.  

Quan aquest diari va contactar amb Stop Violències va demanar que es presentessin a la trobada més dones més enllà de la seva presidenta i les esmentades en aquest article. «No volen, hi ha molta por», va respondre. ¿De què? ¿De qui? «Del Govern. Treballem en els seus negocis, la infraestructura és seva. Si no treballes directament per a ells, ho fas per a algun d’ells. La gent té por, mira’m a mi. Volen fer un càstig alliçonador. No soc la primera a qui toquen, però sí la primera que ho ha internacionalitzat».