Eric André, el còmic sense llei

Nascut a Boca Ratón, Florida, el 1983, de pare africanohaitià i mare jueva (ell es defineix com a ‘blewish’, barreja de ‘black’ i ‘Jewish’), André va créixer imitant amb els amics les corregudes de la tropa de ‘Jackass’. Tot i que va estudiar contrabaix en el prestigiós Berklee College of Music de Boston, va acabar optant per buscar un futur en la comèdia, en part perquè «hi havia menys competició en l’‘stand-up’ que en la música», segons va explicar en una entrevista amb ‘The New York Times’.

Un ‘talk-show’ d’una altra dimensió

Un ‘talk-show’ d’una altra dimensióEn col·laboració amb el seu col·lega còmic Hannibal Buress (futur actor de ‘Broad City’), André es va decidir a donar (caòtica) forma a ‘The Eric Andre show’, estranyíssim ‘late-night que va interessar als agosarats programadors d’Adult Swim, divisió ‘per a adults’ de Cartoon Network. Mirar de descriure el programa és inútil. Per entendre’ns (o gairebé): la primera temporada, del 2012, arrencava amb André carregant-se els decorats mig en pilotes i tractant després d’arrencar-se les dents amb unes tenalles. Mentrestant sona el free jazz d’un quintet sense ànima.

El programa, o com vulguem anomenar-lo, combinava les pseudoentrevistes a famosos de pa sucat amb oli (o falsos famosos, imitacions inquietants de George Clooney o Russell Brand), amb esquetxos de càmera oculta en els quals André es jugava la vida. En la quarta temporada el vam veure convertit en un repartidor ciclista que travessava sense immutar-se el vidre d’una cafeteria per fer-hi una entrega. Mentre rodava la cinquena, André va acabar a l’hospital després de ser llançat contra una prestatgeria per l’exlluitador de lluita lliure John Cena.

Els entrevistats han pujat de nivell en les últimes temporades (a més de Cena, en la cinquena hi surten Jack Black o Chance The Rapper), però segons André això no significa que el programa sigui més fàcil: «No expliquem res als convidats abans que arribin al ‘set’, i es fiquen directes en una casa de l’horror», va declarar al juny a The Guardian.

Híbrid de lògica i risc

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Híbrid de lògica i riscDe tant en tant, potser per pagar factures, el nostre home s’ha deixat caure pel ‘mainstream’: l’hem vist en telecomèdies de cadena generalista com ‘Apartamento 23’ i ‘Dos chicas sin blanca’, o sentit com a hiena en l’última versió d’‘El rei lleó’. L’esperada ‘Un mal viaje’, dirigida pel seu habitual Kitao Sakurai, sembla un encreuament dels impulsos anàrquics d’André amb la narrativa convencional. D’una banda, s’explica la història de dos amics, Chris (André) i Bud (Lil Rel Howery), que viatgen de Florida a Nova York mentre són perseguits per la perillosa germana del segon (Tiffany Haddish), acabada d’escapar de la presó. Però, al llarg del camí, es capturen també les reaccions de gent innocent a veritables bromes pesades.

Haddish, vella amiga d’André, va assegurar a ‘The New York Times’ que les bromes no són explotadores i que, sobretot, revelen l’«empatia innata» dels transeünts que s’hi atrapen. André no es riu de la gent, sinó del dolor i de l’absurd de la vida: el fi essencial de la comèdia.