L’elit que va voler tombar Suárez (i va precipitar el 23-F)

President de l’agència EFE. Partidari d’«un franquisme sense Franco» i amic del general Armada, va ser l’organitzador dels dinars i sopars de l’elit contrària al caire ‘social’ del president Suárez. En el planejat govern de concentració nacional estava previst que tindria una cartera.

Empresari. Ministre d’Hisenda amb Arias Navarro (1975-76) i home de confiança del Rei, va aparèixer als cenacles com a favorit per substituir Suárez.

Empresari. Ministre d’Indústria amb Arias Navarro i Suárez (1975-77), va ser un altre dels independents en qui es va pensar per encapçalar un Executiu tècnic.

Banquer President del Banco Popular. Segons Muñoz Bolaños, «Ruiz-Mateos li va entregar mil milions de pessetes per ‘tapar boques pel cop d’Estat’».

Banquer. El president del Banc Central, senador per designació reial, va ser un altre dels favorits a les travesses prèvies a la ‘solució Armada’.

Banquer. El president del Banco Urquijo, íntim del rei Joan Carles i també senador per designació reial, va ser un altre d’habitual dels cenacles.

President de Campsa. Exministre d’Obres Públiques durant la dictadura, era un apreciat membre de la federació de partits d’AP, liderada per Fraga.

Jurista. Exministre franquista, el 1979 va abandonar la política per desacords amb AP. Milans del Bosch li atribueix l’autoria d’un informe contrari als estatuts d’autonomia.

Banquer. Exministre franquista i exgovernador del Banc d’Espanya, seria el vicepresident d’Afers Econòmics del govern de concentració.

Empresari. El llavors president de la CEOE, «responsable de l’enduriment de la negociació col·lectiva el 1979 i el 1980», seria ministre en el gabinet d’Armada.

Empresari. Net de Juan March Ordinas (fundador de la Banca March). Segons l’historiador Muñoz Bolaños, va organitzar sopars amb el mateix propòsit que els d’Ansón.

Empresari. Clau en la institucionalització de la comunitat jueva espanyola, va encapçalar l’equip fundador de l’actual Confederació Empresarial de Madrid i era vicepresident de la CEOE.

Empresari. El 1980 va escriure l’obra ‘España en dirección equivocada’, en la qual defensa una operació similar a la de De Gaulle, que és un mirall de la ‘solució Armada’.

President de Tabacalera. Exministre d’Hisenda (1969-1973),  va ser cessat després d’impulsar un informe per a una futura reforma fiscal. El seu nom va sonar com un dels tecnòcrates per presidir el Govern.

Agent del SECED (després CESID). La presència del comandant als cenacles «demostra la connexió des de l’inici de la ‘Transició paral·lela’ amb l’elit civil i els planificadors», segons Muñoz Bolaños.

Polític. Exministre franquista, va deixar la política el 1978 en protesta per l’entrada en vigor de la Constitució. Va ser el favorit per substituir Suárez entre el 1977 i el 1979.

General d’artilleria. Crític amb el procés de canvi polític, tenia relació amb els membres civils de la ‘Transició paral·lela’, amb Armada i amb els agents del CESID que anaven a les reunions d’Ansón.