25 nov 2020

Anar al contingut
Eleccions als EUA: el (disputat) vot religiós

CARLOS BARRIA

Eleccions als EUA: el (disputat) vot religiós

Idoya Noain

Pot ser que no hi hagi hagut un president menys religiós en l’era moderna dels EUA que Donald Trump, per més que es declari protestant presbiterià. El seu primer mandat, no obstant, ha acostat una part fonamental dels cristians blancs –el grup religiós de població més nombrós i el més influent en les urnes– a una cosa semblant a l’èxtasi.

El 2016, el subgrup dels evangèlics blancs, que conformen el 17% població però representen el 26% de l’electorat, van donar al republicà un suport del 81% que va ser fonamental perquè arribés a la Casa Blanca. No hi va haver reticències davant les seves aventures extramatrimonials ni per l’escàs reflex en la seva vida personal o en el seu discurs dels valors cristians. Va prevaldre la idea que estava « «ungit per Déu», era l’elegit per combatre els perills del secularisme i pluralisme que, segons ells, amenaça la nació cristiana excepcional que, als seus ulls, són els EUA.

La «veu dels no nascuts»

I ara, aquesta dreta cristiana de postulats més conservadors i nacionalistes –que va començar a organitzar-se políticament als anys 70 i va anar consolidant el seu pes en els mandats de Ronald Reagan i dels dos presidents Bush– ha arribat a la comunió plena amb la política que surt del Despatx Oval, amb aquest menyspreu compartit cap a la democràcia liberal.

El nou Suprem
amenaça el dret a l’avortament, cavall de batalla dels evangèlics blancs i els catòlics conservadors

Quan diumenge passat, Trump, a qui no es veia en un servei religiós des de finals de l’any passat, va anar a una megaesglésia evangèlica a Las Vegas, el predicador li va donar les gràcies, entre altres coses, per traslladar l’ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem i va posar el focus principal en què hagi donat «veu als no nascuts» i hagi nomenat jutges que «defensen valors conservadors i judeocristians».

El bisbe Eric Martínez, després de la missa de 12, a Miami. / IDOYA NOAIN

Quan aquest dilluns es confirmi al Senat, controlat pels republicans, la jutge catòlica Amy Coney Barrett per al Suprem –on el president ja va col·locar també Neil Gorsuch i Bret Kavanaugh–, s’haurà consumat un durador i transcendental gir cap a una majoria conservadora (6-3).

Un puzle més complex que el 2016

Així, la porta estarà oberta per, després d’una lluita de gairebé 50 anys, acabar amb el dret a l’avortament, un dels principals cavalls de batalla per a la majoria dels evangèlics blancs i els catòlics més conservadors, una de les qüestions predominants en la configuració dels anomenats «votants de tema únic».

Trump guanya
entre els evangèlics i els catòlics blancs i els protestants que no són evangèlics ni cristians renascuts

El vot religiós en les eleccions del 3 de novembre, no obstant, es planteja més complex i matisat del que ho va ser el 2016. Un sondeig fet pel centre Pew després del primer debat i el positiu de Trump per coronavirus mostrava el republicà en posició d’avantatge entre els evangèlics blancs (78-17 davant Biden), protestants que no són evangèlics ni cristians renascuts (53-43), i catòlics blancs (52-44).

Es pot dir, no obstant, que el president s’enfronta al repte dels canvis generacionals, ja que hi ha un gruix de joves evangèlics menys conservador que els seus pares en alguns aspectes i amb inquietuds respecte a qüestions com el canvi climàtic o la violència de les armes.

Canvi entre evangèlics moderats

Alhora, la retòrica de Trump, juntament amb polítiques seves com la separació dels nens immigrants de les seves famílies, el veto als musulmans o també l’assalt a la reforma sanitària de Barack Obama, fins i tot enmig de la pandèmia, han provocat que els evangèlics més moderats decideixin aquesta vegada girar-li l’esquena i votar per Biden, malgrat que per ells també l’avortament ha sigut tradicionalment un tema definitiu.

Trump intervé en una marxa anual provida, el gener passat a Washington. / OLIVIER DOULIERY (afp)

Es tracta de grups com els evangèlics provida, que han declarat que, «en el seu conjunt», les polítiques del demòcrata «defensen millor l’ètica de la vida a què dona forma la Bíblia que les de Donald Trump».

Biden defensa
millor que Trump «l’ètica de la vida de la Bíblia», afirmen grups evangèlics provida

D’aquest grup formen part veus com Jerushah Duford, neta del desaparegut reverend Billy Graham, una de les figures evangèliques més influents del segle XX. «Genuïnament m’agradaria que el Partit Demòcrata donés més valor a la vida a l’úter, però de la mateixa manera m’agradaria que el Partit Republicà donés més valor a la vida fora de l’úter», declarava a ‘The New York Times’. «No pots escollir-ne només una i definir-te com a provida».

Els catòlics hispans, amb Biden

La mateixa idea argumentava la setmana passada el mossèn Erick Martinez a la vella església catòlica de Santa Bàrbara, a la Petita Havana de Miami. «L’avortament no s’hauria d’utilitzar com un banderí polític per manipular la gent. I el que importa d’un mandatari és que governi amb justícia i equitat per a tothom i que els valors dels Evangelis, que són universals, siguin observats», deia després de la missa de les 12: «No crec que Trump sigui provida si no pot respectar la vida dels immigrants i les minories».

El demòcrata
té el suport
 dels evangèlics negres, jueus, ateus i agnòstics, i els que no es declaren «res en particular» 

En les seves paraules –i les que a la sortida de l’església pronunciava la Norma, una cubana de 59 anys:  «A l’hora de votar, cadascú es mou pels fets i per com el Govern ha tractat els més pobres o desfavorits»– batega la bretxa que fa que el subgrup dels catòlics hispans, el 5% de l’electorat, aparegui en el sondeig del centre Pew del bàndol de Biden amb el 67% del suport.

El demòcrata, que si guanyés seria el segon president catòlic de la història dels EUA després de John Fitzgerald Kennedy, també té el suport majoritari entre els evangèlics negres (90%); els jueus (70%); els ateus i agnòstics (83%), i el grup que més creix als EUA: els que es declaren «res en particular» (el 62% dels quals diu que votarà Biden).

Biden, el 3 de setembre passat, en una església luterana a Kenosha, Wisconsin.  / JIM WATSON (AFP)

Raça, classe i gènere

El vot religiós, el que representa i la seva intensa disputa en aquestes eleccions, no es pot entendre sense el context del renovat moment de consciència i lluita contra la injustícia racial dels últims mesos. Tampoc es pot explicar sense fer cas de com el cristianisme blanc s’ha mobilitzat freqüentment per qüestions de raça, classe i gènere després que als anys 70 iniciés la seva intensa politització per lluitar –abans que per combatre la legalització de l’avortament– contra la segregació racial a les escoles.

«Trump utilitza la religió per enfrontar els treballadors blancs amb els afroamericans», explica un professor de Georgetown

Segons explica el professor de Religió i Política a la Universitat de Georgetown Terrence Johnson, «hi ha evangèlics blancs que recolzen Trump i la seva administració pel que veuen com uns èxits: els jutges del Suprem, el llenguatge sobre protegir la vida humana, la vida als ‘suburbs’... Això galvanitza la dreta», explica l’especialista en una entrevista telefònica.

L’esquer del socialisme

Segons el professor, «l’Administració de Trump està utilitzant la religió per reforçar el binarisme racial i per enfrontar la classe treballadora blanca amb els afroamericans i tots els que puguin ser considerats ‘l’altre’». Per contra, afegeix, el cristianisme negre està utilitzant la fe per reforçar «la idea de la justícia social i combatre polítiques que fan mal als pobres i marginats».

Per a la campanya demòcrata, aquestes eleccions representen «una lluita per l’ànima de la nació», un «qui volem ser»

Apunta també que els missatges de la campanya republicana que diuen que Biden «sacrifica els seus valors catòlics per agenollar-se davant la massa esquerrana» alimenten la por que la victòria demòcrata desencadeni «una tempesta de socialisme». Un discurs, afirma, que està perjudicant particularment els esforços de Biden per avançar en les comunitats llatines, sobretot entre els homes, preocupats per mantenir el benestar econòmic que hagin pogut aconseguir.

Per la seva banda, el missatge del demòcrata, assenyala Johnson, és que aquestes eleccions representen una lluita «per l’ànima de la nació». I tot i que el professor entén que part d’aquest llenguatge apel·la al mateix ideal de «nació excepcional i assenyalada per Déu» que mou la ultradreta religiosa, també considera que, «en el nivell més bàsic», Biden «captura el sentit ideal de qui volem ser». «Almenys –conclou l’especialista– en aquest moment aquest llenguatge és necessari per començar a reparar la societat, després ja es podran fer matisos. És un punt d’inici».