Franz Jägerstätter: el beat nazi

Tres quarts de segle després de l’Holocaust, fans i curiosos continuen arribant a Braunau am Inn, petita ciutat austríaca al nord de Salzburg, per visitar la casa on Adolf Hitler va néixer i va créixer. Segurament, pocs d’ells ho saben –i potser no vulguin saber-ho–, però a només uns quants quilòmetres es troba St. Radegund, un petit llogarret –unes quantes cases, una església diminuta i una cerveseria– on va viure un coetani del Führer de tast moral molt diferent.

Ell és Franz Jägerstätter, un camperol que va detectar la maldat del nazisme i va ser executat per negar-se a combatre en la seva defensa, i que dècades després va ser beatificat per l’Església catòlica per això. La seva figura és reivindicada en ‘Vida oculta’, la nova pel·lícula de Terrence Malick, que el pròxim divendres arriba als cines. 

 

Consciència dissident

Quan Jägerstätter va ser cridat al servei militar per la Wehrmacht el 1940, ja creixia en el seu interior una consciència dissident; dos anys abans havia sigut l’únic al seu poble a votar en contra de l’annexió d’Àustria per part d’Alemanya i se sentia horroritzat per les notícies sobre ‘Aktion T4’, el programa d’eugenèsia desenvolupat pels nazis des del 1939 per eliminar centenars de milers de malalts incurables i discapacitats. Inicialment, i després d’haver passat diverses setmanes d’instrucció, el jove va ser eximit dels seus deures amb l’Exèrcit una vegada les autoritats de St. Radegund van declarar que la seva permanència al poble era indispensable. 

A l’estiu del 1941, Jägerstätter es va incorporar com a sagristà a la parròquia local i allà es va sentir horroritzat pel que va veure: membres del partit nazi que prenien la comunió, nens sota la influència de les Joventuts hitlerianes, veïns que sacrificaven les seves vides pel feixisme, i tot això davant la mirada complaent de l’església austríaca. 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Per això, quan va ser cridat de nou a files el febrer del 1943, es va negar a servir el Führer. Per ell, ser un catòlic era incompatible amb el fet de defensar el nacionalsocialisme, i l’obediència a Déu li impedia obeir Hitler. «Ni la presó, ni les cadenes ni una sentència de mort poden desposseir un home de la seva fe i la seva voluntat», va escriure l’agost d’aquell mateix any, dies abans de morir guillotinat.

Màrtir

Durant molts anys, Jägerstätter va ser ignorat per la institució encarregada d’honrar les creences per les quals havia donat la seva vida; van passar 20 anys abans que, un cop publicada la seva biografia a càrrec del sociòleg Gordon Zahn, el seu cas inspirés a l’Església catòlica el reconeixement explícit de l’objecció de consciència al servei militar en ‘Gaudium et Spes’, la constitució pastoral del Concili Vaticà II. El 1997, un jutjat de Berlín va declarar nul·la la seva sentència de mort i una dècada després, el 26 d’octubre del 2007, finalment va ser no només declarat màrtir, sinó també beatificat pel papa Benedicte XVI. I avui la seva figura funciona com a reivindicació de les conviccions individuals davant els qui miren d’anul·lar-les propagant la tirania del patrioterisme i l’amor cec a la pàtria.