Adopta una granja: el 'crowfunding' arriba al camp

Meike i Jenssón una parella dejubilats alemanysque s’han desplaçat quatre dies a València, tot i que el motiu de la seva escapada no està entre els que recullen les estadístiques de turisme. Han viatjat per canviar el nom al taronger que tenen adoptat des de fa un parell d’anys. Fins ara portava el de les seves dues netes, però la família ha crescut i calia incloure la tercera. Ara es diu Mika&Ida&Lena i els jovials avis tornaran a casa carregats de fotos per corroborar-ho.

De la finca a la localitat de Bétera, on hi ha plantat aquest encara fràgil arbre, els arriben a casa seva, a prop de Frankfurt,80 quilos de taronges per temporada. El quilo els surt entre 2, 4 i 3 euros, entre els 80 euros que es paguen per l’adopció (60 a partir del segon any) i els costos d’entre 6 i 10 enviaments.

No és gens desorbitatper al que es pot pagar en una botiga física a Alemanya. Les seves taronges no portaran malla vermella, ni enlluernaran, ni seran totes iguals, però tindran altres coses. “Obres la caixa quan t’arriba i fa olor de València”, explica Meike, que explica que aquesta forma de consum és una cosa habitual per a ells.  “Comprem directament a productors, amb prou feines anem al supermercat. On vivim hi ha mercat de productors dues vegades per setmana i de vegades anem a les granges. Volem que els que es quedin els diners de la seva feina siguin els grangers”, apunta.

En creixement

El moviment és minoritari, però creix a bon ritme, i més amb l’impuls dels llaços que crea el fenomen de l’adopció. Així ho han experimentatGonzaloiGabriel Úrculo, els germans que estan al capdavant de Naranjas del Carmen i que, després del seu inesperat èxit, van impulsar la plataforma Crowdfarming, que agrupa els productors. Es tracta d’un tipus de micromecenatge portat al camp: això és, la compra anticipada d’una producció a canvi d’un vincle amb el productor i amb l’arbre o l’ovella en qüestió.

Tot va començar amb una herència, la de la finca de l’avi, complicada de gestionar. “Des que va morir, ningú se’n podia encarregar i va arribar un moment en què els meus pares no la podien mantenir i vam decidir gestionar-la nosaltres”, explica Gonzalo. “Hi havia ja alguns productors als quals els anava molt bé venent per internet al mercat espanyol i vam pensar que podíem assumir el repte logístic de vendre a escala europea el producte d’una agricultura ecològica i amb valors”, explica. “Uns altres urbanites sonats que crearan alguna cosa”, explica que va pensar després de conèixer-los Ángel Boix, investigador de l’IVIA i encarregat de l’horta.“Però m’ha sorprès, perquè he vist que el seu projecte funciona”, admet. De fet, funciona tant, que al cap de quatre anys tots dos van deixar les seves altres feines.

El vincle

En la pitjor crisi citrícola en molts anys, aquesta plataforma té ja prop de 17.000 tarongers adoptats, els propietaris dels quals quadrupliquen el preu que reben per quiloal del veí del camp del costat. De 0,15 a 0,75 cèntims. De perdre diners a guanyar-ne i crear ocupació. Concretament, i només a Naranjas del Carmen, hi ha 40 empleats fixos. Una bogeria per a una finca de tarongers, per molt que a l’estiu també ofereixin productes de la seva horta a aquests mateixos clients. Però és que el preu en origen del quilo de taronges és d’uns 75 cèntims, quatre vegades més que el que de mitjana ha cobrat un agricultor en aquesta campanya desastrosa (per a ells, no per al distribuïdor final).

Disposats a créixer, van començar a replantar arbres envellits mentre alguns clients passaven a veure’ls. “Vam veure que venia molta gent a l’hort perquè ens volien posar cara i fer un volt per allà, i un estiu que estàvem plantant arbres, mig en broma, vam dir de posar-hi el nom d’una de les persones que havia vingut, i vam comprovar que es creava un vincle molt gran”, recorda.

Cultiu ecològic i sense triatge

Així que van obrir una llista i en poc temps van donar en adopció 10.800 arbres, principalment a clients alemanys, però també de França. Suposen aproximadament la meitat dels tarongers que té la finca, tot i que és precisament d’aquest altre 50% –el que està en la seva plenitud productora– d’on surten la majoria de les taronges que s’envien.

Cultiu ecològic i sense gairebé triatge, ja que les maques i les lletges són igual de bones. També inclouen una foto cada any de l’evolució de l’arbre i un e-mail amb cada incidència. “Eduques els clients en el sentit que entenen que, si està plovent, aquell dia no pots recollir. Els expliquem si es retardarà pel temps o que la temporada s’acabarà en dues setmanes. Per qualsevol cosa els escrivim un e-mail”, explica Gabriel.

“La idea és latransparència màxima entre productor i consumidor,i per a nosaltres el segell de transparència màxima és que pots venir a veure-ho. Diem que no hi posem herbicides, i després venen i veuen l’herba que hi ha”, apunta. Per descomptat que venen. Cada dia hi ha visitai la Gema els porta fins al seu arbre, els explica la història de la finca i els dona detalls de la producció. “És una experiència molt maca. Veure la seva expressió i també la del nostre equip quan ens visiten o veure com es fan un selfie amb el seu arbre és una cosa molt maca i ens dona molt feedback, que era una cosa per exemple que no tenia el meu avi, que no sabia on acabaven les seves taronges. La transparència ajuda a fer les coses bé, perquè també hi ha un compromís del consumidor”, remarca Gonzalo.

El carretó de comprar

“Hi ha molts factors per a aquesta crisi cítrica, segur; però, per mi, un dels més importants és la gran desconnexió entre el productor i el consumidor. El supermercat decideix el que mengem”, etziba. Aquesta desconnexió i el seu èxit els va portar a fer un pas més. Així va néixer una plataforma que ja té més de 15 productors associats. “Va arribar un punt en què vam dir: ‘O ens comprem més camps i plantem més arbres o externalitzem el model a altres productes i productors’” explica el Gabriel. I això és el que van fer.

“La taronja és el producte estrella, perquè vam començar amb això, i hi ha dos productors més. Ara n’entrarà un de llimones, que és un producte que a nosaltres, que en tenim un petit camp i en venem a temporada, ens vola. El cítric és molt Marca Espanya. Però també hi ha oliveres, que triomfen un munt, ametllers, ovelles, ruscos...”, detalla. Tot, en poc més d’un any. L’últim a sumar-s’hi ha sigut una petita granja de Lleida. També es pot adoptar un ametller o un arbre de cacau a les Filipines o de cafè a Colòmbia.

Contacte directe

Per fer-se una idea de la seva clientela actual n’hi ha prou amb una trucada de telèfon i escoltar la gravació que permet triar entreanglès, alemany, francès i, en últim lloc, espanyol. “La idea és arribar a tenir 500 productors en dos anysi convertir-nos en una alternativa de consum real i viable. Que una família es pugui alimentar de les seves unitats de producció”, afirma, ambiciós, Gonzalo. De candidats, no els en falten. “No necessitem donar-nos a conèixer, estan venint productors cada dia, pels preus i perquè ningú es compromet a comprar-los la campanya vinent. Nosaltres guanyem els diners amb la logística, el nostre marge està en moure paquets, que és el que fem bé”, reconeix.

Es tracta d’aprofitar els pocs avantatges que la globalització els ofereix, com el contacte directe per internet o un vol barat. “Els petits i mitjans productors hem sortit perdent amb la globalització, hi ha un preu mundial i sembla que tots hem de passar per allà, però aquest model fa partícip del producte el consumidor, té aquest costat romàntic de conèixer la seva unitat de producció i rebre’l a casa, i també permet al productor planificar la seva collita.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

La idea és, com en la resta de sectors, produir sota demanda. A ningú li interessa tenir un estoc de 100.000 cotxes”, apunta. No hi ha desaprofitament i gairebé tots els productors han renunciat al plàstic. Tampoc és producte de proximitat, això és clar. A canvi, només envien productes de temporada i directament de la granja a les cases, sense quilòmetres extra.