¡Salvem el mar!

Llancem tantes escombraries al mar –vuit milions de tones l’any, diu Greenpeace–, que en ple Oceà Pacífic s’ha format una illa de deixalles plàstiques que ja mesura més que les extensions de França, Alemanya i Espanya juntes; tantes escombraries que milers d’exemplars de fauna marina moren per causa seva. Fa només uns dies, 80 bosses de plàstic van ser extretes de l’estómac d’una balena que acabava de morir al sud de Tailàndia després de patir vòmits i convulsions. No està de més, en altres paraules, que se’ns apressi a deixar de convertir les nostres aigües en un abocador. 

Sens dubte aquest és un dels principals objectius de 'Las maravillas del mar', el documental que aquest divendres vinent arriba a la cartellera i que té entre els seus principals responsables un actor els actes del qual des de l’altre costat de la pantalla mai s’han caracteritzat precisament pel respecte a l’entorn: Arnold Schwarzenegger. «Quan era jove mai vaig pensar que algun dia faria una pel·lícula sobre el medi ambient, però la vida és així», comentava el que va ser heroi del cinema d’acció durant el passat Festival de Sant Sebastià. «Durant bona part de la meva carrera el més important per a mi era la salut del meu propi cos; però ara soc més savi, i sé que importa la salut del planeta». 

Cervell creatiu

El que va ser governador de l’estat de Califòrnia ha coproduït la pel·lícula i li presta la seva veu en qualitat de narrador. Però en tot cas el cervell creatiu desprésté un altre cognom, igualment cèlebre. Jean-Michel Cousteau és el primogènit del famós explorador marí i divulgador científic Jacques Cousteau; i tant ell com els seus propis fills, Fabien i Céline, s’han passat la vida seguint els passos del patriarca. Mentre els contempla creuar el Pacífic entre les Illes Fiji i les Bahames, ‘Las meravillas del mar’ utilitza el format 3D per capturar la majestuosa bellesa del fons del mar i entrar en contacte amb espècies de totes mides, formes i colors. 

 

Imatges inèdites

«Gràcies a les noves tecnologies, ara podem mostrar al públic imatges que jo, al llarg de les meves set dècades com a bussejador, mai abans vaig tenir accés a veure-les a simple vista», assegura Jean-Michel Cousteau. Gràcies a aquestes càmeres subaquàtiques gairebé podem tocar-los la pell al peix lleó, al tauró martell, a les rèmores i als gobis; fem ziga-zagues entre tentacles per observar com les anemones floreixen, les tortugues neden a velocitat de creuer i les cloïsses gegants expulsen núvols de sorra cap a les aigües cristal·lines. «El meu pare solia dir, “la gent protegeix allò que estima”, i jo li preguntava una vegada i una altra: “Però, ¿com pots estimar una cosa que no entens?’», recorda Cousteau, que al costat del codirector Jean-Jacques Mantello ha tardat cinc anys a acabar la pel·lícula. «Els científics només hem explorat el 5% o el 6% de les aigües superficials de l’oceà, però durant anys hem sigut incapaços de saber res dels centenars de milers d’espècies que n’habiten les profunditats. Ara, afortunadament, ja podem».

Contra els escèptics

A més d’oferir un enlluernador espectacle visual, la intenció és insistir que l’existència de tota aquesta vida resulta absolutament essencial i que, encara que el mar potser seria millor sense l’home, sense el mar l’home no és res. «El plàncton dels oceans genera la meitat de l’oxigen que respirem i, per tant, sense un mar net no hi pot haver vida a la terra», adverteix Cousteau. «La pesca excessiva, l’acidificació i sobre tot l’abocament de deixalles són una amenaça per a la vida submarina i per tant per a la humanitat». És una cosa que fins i tot un nen podria entendre, però això no impedeix que líders polítics com Donald Trump encapçalin l’escepticisme respecte al medi ambient. 

«Crec que a Califòrnia hem demostrat que és possible protegir el medi ambient, reduir els gasosd’efecte hivernacle, promoure l’ús de vehicles amb combustibles alternatius i en general adoptar actituds més verdes», assegura Schwarzenegger. «En tot cas la protecció del planeta no s’hauria de considerar una qüestió política: no hi ha una aigua amb qualitat republicana i una altra amb qualitat demòcrata, tots bevem la mateixa. En última instància, és una qüestió de persones. La pregunta que cadascun de nosaltres s’ha de fer cada dia és: ¿Estic fent prou?».  

Una vida a l’aigua

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Jean-Michel Cousteau es va submergir per primera vegada als oceans el 1945 i es podria dir que ja mai més en va sortir. Des d’aleshores va acompanyar el seu pare en les successives aventures a bord del mític 'Calypso'; i des de de la seva mort, l’any 1997, s’ha dedicat a mantenir viu el seu llegat i ampliar-lo. Ja sigui fent campanya a favor de l’Acord de París o pressionant a les autoritats del Japó per intentar aturar el tractament abusiu de les balenes, o produint pel·lícules com 'Las maravillas del mar', l’explorador francès ha demostrat un compromís amb la causa ecologista que, assegura, no fa més que augmentar dia a dia. «Porto bussejant des que tenia set anys, i tinc intenció de continuar almenys fins que en faci 107. Hi ha molta feina per fer, així que més ens val deixar de perdre el temps abans que sigui massa tard», conclou Jean-Michel Cousteau.