EN EL 25è ANIVERSARI DE BARCELONA-92
Quan el somni era compartit
L'encesa de la flama olímpica va ser el juliol del 1992 una descomunal espelma que testificava davant el món sencer la majoria d'edat de Barcelona. I, amb ella, de Catalunya. Mai fins llavors una ciutat havia sigut capaç de galvanitzar tants esforços individuals, tant d'entusiasme ciutadà, per acollir uns Jocs Olímpics i organitzar-los amb un èxit que va enlluernar tot el planeta. La bandera dels cinc anells va tenir l'enorme virtut d'unir tots els catalans i cohesionar la societat en el seu conjunt a l'empara d'un somni compartit. No importaven la ideologia, la llengua materna, l'origen, ni les identitats nacionals. Cadascú aportava el seu granet de sorra per fer possible el projecte més il·lusionant i transversal que mai han acariciat els catalans. La Catalunya plural i diversa, orgullosament concebuda com un sol poble, era imparable.
Barcelona i Catalunya van unir forces amb Espanya per obrir-se al món gràcies als Jocs. Avui se segueix el camí invers
Y lo fue,, convé recordar-ho, perquè va comptar en tot moment amb la complicitat d'Espanya. De l'Espanya política, en l'etapa daurada de l'esquerra i mentre la dreta vetllava armes a l'oposició, però també la d'una societat espanyola que va fer seu el somni olímpic dels catalans. Sintonia que, per cert, no es va produir en igual mesura quan, anys més tard, Madrid va mirar d'emular la gesta barcelonina.
Notícies relacionadesLa Barcelona del 2017, un quart de segle després, només s'entén a la llum d'aquell peveter que encara la il·lumina. Aquesta edició especial del suplement Més Periódico analitza la transformació urbanística, social i econòmica experimentada per Barcelona i Catalunya gràcies, entre altres factors, a les molt rellevants inversions en obres públiques, moltes de sufragades per l'Estat.
Aquella capital ufanosa del seu cosmopolitisme ha sabut ser acollidora amb tothom: turistes de pas i migrants procedents de qualsevol territori, d'Espanya o del món, a la recerca d'una vida millor. Ara, en canvi, una part de Catalunya sembla disposada a seguir el camí invers: l'exaltació de la diferència en lloc de les identitats compartides, la confrontació en lloc de la col·laboració, la introspecció i no l'obertura de mires. Confiem que la regressió no sigui irreversible.
- Tecnologia humana La població flotant i la solitud adulta empenyen a un ‘boom’ d’‘apps’ per fer amics a Barcelona
- Els visitants de BCN estalvien allotjant-se fora de la ciutat
- FESTIVAL DE CINEMA DE VENÈCIA Guillermo del Toro erigeix un monument a Frankenstein
- LA TORNADA A L’ESCOLA Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: "Estrenem un programa per detectar dificultats de lectura des de primer"
- Vuit ciutats franceses veten la tonyina als menjadors escolars
- La caixa de ressonància Del Dúo Dinámico a Los Sírex: valorem als pioners
- Ambients extrems Això és el que es va trobar a l’obrir una cova segellada durant 5 milions d’anys
- Conflicte al Pròxim Orient A punt per salpar de Barcelona la Global Sumud Flotilla en la missió internacional més gran de solidaritat amb Gaza
- Meteorologia El Meteocat emet un avís de situació meteorològica de perill per intensitat de pluges a Catalunya
- OBERTURA DEL CURS POLÍTIC A CERCEDO Feijóo acusa el Govern de posar-se «de perfil davant els incendis» i demana un «canvi de valors»