Drenant l'oasi

A més de processista, aquest any s’ha aixecat catàrtic a Catalunya. La lentíssima maquinària judicial ha fet coincidir en poques setmanes els inicis de nombroses vistes orals de processos escandalosos que es van descobrir al començar la recessió econòmica: Palau de la Música, Pretòria, CatalunyaCaixa. El multimilionari nord-americà Warren Buffet ho va predir: «Quan baixa la marea es veu qui neda nu». Ja va passar amb la crisi espanyola dels 90: Conde, De la Rosa, Ibercorp, Roldán, Pascual Estivill, Piqué Vidal, els germans Guerra…

Convé doncs que baixi la marea. Un dels lemes més exitosos de Donald Trump va ser «drenarem el pantà», en al·lusió a la putrefacció de l’establishment washingtonià. Encara que el que després ha fet el presumpte outsider és allò tan poc modern d’apara’t que m’hi poso jo... i la meva família.

El llibre de Roger Vinton pretén ajudar a canviar les aigües que fa tant de temps que fan pudor a l’oasi català. La gran teranyina relleva i amplia altres obres que han radiografiat els noms i les interrelacions que conformen el poder a Catalunya, a través de l’anàlisi de les dinasties més influents i les empreses més pròsperes. El pioner va ser Gary Wray McDonogh amb 'Las buenas familias de Barcelona' (Omega, 1989).

A través d’un aclaparador ball de noms i comptes de resultats que en ocasions recorda els reveladors sismogrames empresarials de Feliciano Baratech, Vinton aboca més llum sobre el trencaclosques dels poderosos de Catalunya en l’últim segle. Molts dels que hi són citats van anar l’altre dia al Palau de Congressos a escoltar Mariano Rajoy, mentre que altres col·legues –una significativa minoria– preparaven la seva compareixença davant els tribunals o recordaven les condemnes que van patir per fraus, falsificacions, estafes, evasions, suborns i tràfic d’influències.

Vinton exhibeix tant els seus amplis coneixements financers com el seu pur fervor culer. L’exuberància de dades sobre tantes companyies i relacions de parentiu i amistat entre els components de l’elit del país –més l’empresarial que la política i la cultural-- contrasta, no obstant, amb la parquedat de testimonis dels protagonistes. Ningú de l’extens 'almanac del Gotha' català es pronuncia sobre el reconstruït puzle. Vinton sostè: «El sistema econòmic ha de canviar. El problema és que els que volen canviar-lo no saben com funciona. I els que saben com funciona no volen canviar-lo».

Notícies relacionades

Roger Vinton: "Ens ha manat una màfia"

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Però, ¿el retratista vol que canviï? Una de les poques frases interpretatives del llibre té connotacions subversives: «Les noves possibilitats que permeten relacionar tots aquests cervells fins ara dispersos en la gran sopa humana és clau per soscavar els fonaments del poder». En les seves pàgines, no obstant, a penes hi ha crítiques al paisanatge, que és enumerat amb fredor anglosaxona tret de quan alguns protagonistes no combreguen amb el sobiranisme.

'La gran teranyina' és de consulta obligada per saber qui talla el bacallà entre els «holandesos del sud» o els «danesos del Mediterrani» que cantava Artur Mas. Encara que és el reu Macià Alavedra qui s’hi acosta més: «Els catalans creiem que som austríacs, però en realitat som napolitans».