La tercera espatlla

El món és ple d'éssers incomplets. Éssers que s'equivoquen cada dia buscant el seu mitjà cítric que els acabi esprement. Perquè no estic parlant de l'amor del qual tan mancats estem. Estic parlant de les nostres carències anatòmiques i emocionals. Estic parlant de la tercera espatlla.

I és que naixem sense gaires coses, però principalment naixem sense una tercera espatlla sobre la qual plorar, sí, però també una tercera espatlla sobre la qual recolzar-te quan ho necessites, sobre la qual riure quan ningú més riu, sobre la qual compartir el que et passa i sobre la qual saltar més amunt quan es necessita saltar. I així ens va, hordes de mutilats emocionals buscant allò que ningú ens ha donat, buscant allò que a tots ens falta.

La tercera espatlla és algú tan invisible que sembla que no es manifesta fins que la necessites. És una ombra sense cos que la projecti. És un ressò desproveït del seu so original. És reacció sense necessitat d'acció prèvia. La tercera espatlla és això i molt més. La tercera espatlla és un què fas avui per dinar. És un canvio tots els meus plans per estar amb tu. És un t'he fet aquest favor sense que me'l demanessis. I ni se t'acudeixi anomenar-ho favor, perquè tu no em deus res, perquè no t'ho cobraré mai.

Una tercera espatlla és tan difícil de trobar com d'identificar. Negaré que ho he escrit, però sol esperar-nos darrere de qualsevol desgràcia. Quan tots se'n van de la festa, ella es queda per netejar. Quan ja t'has arruïnat, ella obre la seva cartera rebuscant entre el que no té. Quan tothom et gira l'esquena, ella dona la cara. Quan tothom t'assenyala, ella es posa al davant perquè tots els dits li disparin. És la trucada que sona cada dia quan el teu telèfon ja fa temps que ha deixat de sonar. És la protagonista d'aquest article en què no ha demanat figurar.

No s'ha de confondre mai tercera espatlla amb parella sentimental. Quantes parelles han confós una tercera espatlla amb l'amor i s'han acabat carregant la parella i la tercera espatlla i tota la resta. Però també és cert que la bona notícia és que moltes parelles han començat així, i segueixen disfrutant de la tercera espatlla de l'altre. És clar que la putada és l'alternativa, quan una tercera espatlla confon les coses i acaba passant-ho malament per culpa de no ser corresposta. Que d'això també n'hi ha.

A vegades les mares fan de tercera espatlla. Però això només és perquè una mare farà el que faci falta pels seus fills. Fins i tot vestir-se de tercera espatlla, de 'lagarterana' o del que sigui, per tal d'ajudar. I és que la condició de mare sempre comporta implícitament i abraça totes les altres.

Cuida la teva tercera espatlla. Cuida-la bé. Mira que és fàcil donar-ho per fet. Creure que hi és perquè tu ets tu. Perquè tu ho vals. Perquè t'ho has guanyat. I res de més lluny de la realitat. La teva tercera espatlla és un regal que t'ha fet el destí. És un error en aquest sistema que anomenem vida. Una raresa. Un bitxo raro. Una anomalia. I com tota anomalia, s'ha de cuidar, s'ha de protegir, perquè sempre estan en perill d'extinció.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El dia que ens adonem de com les necessitem, les tercera espatlles seran reconegudes socialment com es mereixen. Hi haurà fins i tot premis nacionals a la millor tercera espatlla. Hi haurà congressos de com millorar la seva funcionalitat. I per fi deixarem d'anomenar-les amics. No perquè no siguin paraules sinònimes, que és cert que a vegades coincideixen. Sinó perquè, per començar, d'amics en pots tenir diversos, mentre que de tercera espatlla només una. Però és que, a més a més, quan pots anomenar a tothom amic això és perquè ja no ho és ningú.

Jo prefereixo estrenar un concepte menys genèric. Menys prostituït. Menys traït pel pas dels anys, a cop de decepció. A partir d'ara t'anomenaré tercera espatlla. I tu pots anomenar-me com vulguis, Marc.