«Vaig tenir tres mesos les ulleres trencades»

L'única cosa que vol és ser independent. Quan el van desnonar del seu antic pis, en la mudança, es van trencar els globus dels llums del saló. Llums despullats, bombeta a l'aire, que només encén per sopar. Cada dia 10 cobra 426 euros de l'atur. Només n'hi queden 50 per gastar quan ha pagat el crèdit i les factures, així que els globus, desgraciadament, tampoc se'ls podrà permetre aquest mes. Una cosa semblant li va passar quan se li van trencar les lents. «Vaig estar tres mesos amb les ulleres trencades, fins que vaig poder estalviar per reparar-les».

Notícies relacionades

Aquí també hi ha gana

«Jo, amb 20 euros, faig màgia al súper»

Va treballar durant 30 anys en un bingo, i també com a director de discoteca. Se'n va anar al carrer el 2001, amb 45 anys. Des d'aleshores, treballs esporàdics i precarietat. La seva última feina, el 2014. A partir d'allà, assegura, «ha sigut tot horrible». El dia a dia del Jordi ve marcat pels desplaçaments que ha de fer per tota la ciutat -com molta gent en la seva situació- per aconseguir cobrir les seves necessitats bàsiques. D'ASSIS al menjador social, a buscar medicaments -per a la seva malaltia pulmonar i el seu problema de retenció de líquids- i, d'allà, a serveis socials. Cronificat en la pobresa, la seva rutina no li permet ser independent. El mes passat es va comprar unes salsitxes de pot. Ha trigat setmanes a aconseguir el quètxup. Ara, quan tingui el pa, podrà fer-se l'entrepà.

Algunes tardes, «com que tinc el vici de fumar», puja al bus (disposa d'una targeta especial amb descompte) i se'n va a l'aeroport: «Agafo sis o set burilles i me les emporto -s'aixeca, en treu unes quantes d'una ronyonera i n'encén una amb l'encenedor-, jo no sé ni de qui és això».