«Jo, amb 20 euros, faig màgia al súper»

La Lidia viu amb la seva parella, el seu fill Mikel (un any i mig) i el seu nebot (Isaac, de quatre anys) en una casa ocupada, esperant que el jutge els doni una data per al desnonament. No els l'han donat encara perquè abans s'han d'assegurar que la família tindrà una solució habitacional alternativa. Al Patronat de l'Habitatge ja li han reservat un pis de protecció oficial.

El problema és, doncs, de paperassa. Mentrestant, la família sobreviu en una vivenda amb talls constants de subministraments («Cada dos per tres he de pagar a una persona 50 euros perquè em connecti la llum perquè, si no, el que tinc a la nevera se'n va a les escombraries»), amb unes finestres que no tanquen, amb el caixetí de la llum socarrimat, les portes trencades i unes humitats enormes.

Notícies relacionades

Aquí també hi ha gana

«¿Escopinyes? Com a molt, per Nadal»

Encara que l'únic ingrés de la família és l'ajuda de 326 euros per haver acollit el seu nebot, la Lidia assegura que a casa seva es menja tres cops al dia. «La meva mare i la meva germana m'ajuden, és clar. Jo faig alguns petits treballs, estic a Avon... M'he dedicat a la ferralla, he netejat peus i pintat ungles per aconseguir 10 euros de res. La meva parella també està a l'atur», descriu.

Són usuaris de DISA, un supermercat social per punts creat per Càritas i l'Ajuntament de Barcelona, que li aporta 100 euros al mes per gastar al súper: «Et donen oli, arròs, pa, llenties, tomàquet fregit, llet, ous, a vegades una safateta de carn... Per a la supervivència». «Jo, amb 20 euros, faig màgia». La seva següent cita a DISA era el 9 de març passat, a les 17.20. Amb el que agafarien allà i el que li pot donar la família, tocarà aguantar 30 dies més.