La princeseta feminista

Hi havia una vegada una princeseta que tenia uns pares que van oblidar convidar al bateig una bruixa Malèfica que va amenaçar d'enviar una maledicció a la princesa. Per aquesta raó els reis la van sobreprotegir. No tenia permès sortir de palau ni moure's sense un seguici de lacais guardaespatlles al seu voltant.

I la princesa va créixer pensant que era tonta. No sabia viure sense tenir algú al costat. I li feia por tot: la foscor, les aranyes, els gossos.

Aleshores, la princesa va conèixer el príncep blau de torn. Però no va ser feliç ni va menjar cap anís. El príncep se'n reia d'ella dient-li tonteta en públic i, després, si la princesa plorava, l'acusava de tenir poc sentit de l'humor. L'interrompia constantment quan parlava, li cridava sovint, i si s'enfadava deixava de parlar-li durant dies. A vegades desapareixia de cacera durant jornades senceres i si quan tornava la princesa li preguntava on havia estat, l'acusava de gelosa i controladora.

Un dia la princesa estava plorant desconsolada al seu llit amb dosser quan se li va aparèixer la Fada Padrina. I li va regalar un mirallet màgic. «Mirallet, mirallet, ¿on és el meu príncep?», va preguntar la princesa. I va veure que el príncep no estava de cacera com havia dit, sinó atipant-se fins al capdamunt d'herba de Sant Joan, estramoni i jusquiam, en un aquelarre rave que s'havien muntat les bruixes de la localitat veïna. De passada, com que el mirall li permetia veure la realitat sense mentides, es va adonar que el príncep era un maltractador psicològic.

La princesa va demanar asil al Verger de Fades Feministes, que en principi la van acollir amb gran goig i alegria. Com que la princesa tenia dues carreres i un màster en informàtica de gestió la van nomenar directora de la Revista Fades Feministes. La princesa es passava el dia treballant. No només havia d'escriure articles, també havia de gestionar els perfils de Twitter, Facebook i Instagram, i controlar el posicionament SEO.

No feia cap altra cosa que treballar, però les Fades Feministes no semblaven estar contentes mai. No suportaven que no fos vegana, ni que fos de classe alta i blanca. No li permetien dir que una classe d'humor era «blanc» perquè pensaven que era utilitzar un to racista. Un dia li van clavar una bronca monumental perquè la princesa va citar una famosa frase de l'autora feminista Caitlin Moran. «Si tens vagina i vols que estigui sota el teu control, felicitats, ets feminista». Deien que aquesta frase ofenia les feministes trans. De manera que la princesa es passava el dia pencant i rebent reprimendes.

Un dia la princesa estava plorant desconsolada al seu futon ecològic (fusta reciclada i matalàs de cotó cent per cent), quan se li va aparèixer novament la Fada Padrina.

I li va explicar que les bruixes li havien pres el pèl quan li havien dit que una dona no pot oprimir-ne una altra. Li va explicar que la primera lluita de les feministes interseccionals va ser la de les dones obreres contra el feminisme burgès. Li va explicar que quan Mónica de Oriol diu que en les seves empreses no contracta dones d'entre 20 i 45 anys, perquè si tenen fills és un problema, això és opressió d'una dona amb les altres. Que quan Esperanza Aguirre, al capdavant de la Comunitat de Madrid, va limitar l'accés a la pastilla de l'endemà, això era opressió des d'una dona amb les altres. I que el masclisme existeix, és una plaga i s'hi ha de lluitar en contra, però creure que totes les dones són bones perquè sí era de ser molt tonta.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

«Mirallet, mirallet, ¿on són les meves companyes?». I va veure la realitat: Eren les mateixes bruixes que muntaven aquelarres, i allà estaven amb el príncep, atipant-se fins al capdamunt de jusquiam, estramoni i herba de Sant Joan.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte encara no s'ha fos.