Autèntics brots verds

Es van conèixer al carrer i han viscut desbordats. Expliquen que són carn i ungla, encara que estiguin temporades sense veure's. Quan això passa, tenen la necessitat de trucar-se, de veure's, d'explicar-se com els va ara que tenen un sostre i ja no comparteixen hores de dòmino a la tenda de campanya que un dia van instal·lar a prop del centre Assís, l'oenagé que els va ajudar a estar on són ara. També hi van posar molt de la seva part. Francesc Aguilar i Angelo Cetta són dos dels alumnes avantatjats dels cursos de compostatge i horts urbans. Tots dos tenen una feina i han aconseguit canviar el camí. Coincideixen que han guanyat en fortalesa i també en autoestima.

«M'hi vaig apuntar fa un parell d'anys per estar més ocupat. No sabia res de jardineria i em va anar molt bé perquè hi vaig trobar satisfacció. Si estàs al carrer tens una sèrie d'hores en què no saps què fer. És un cercle viciós i és millor trencar aquesta rutina», explica Aguilar. Després de set anys laboralment en blanc, va aconseguir una feina els caps de setmana en una empresa familiar de venda de plantes. Va estar més de mig any treballant i aquesta feina, explica, li va donar l'oportunitat d'estrènyer relacions amb els seus caps, amb els quals ara projecta una petita granja de cargols en una finca de Lleida. Té una perspectiva, assegura, que li ha tornat la il·lusió per mirar cap endavant.

Notícies relacionades

Aplaudiment universitari a un curs d'horts per a sensesostre

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

També la té en el dia a dia el seu amic Angelo Cetta, amb qui hi va haver una bona química des que es van conèixer. Ell, a més a més de la il·lusió, ha recuperat una altra cosa: la terra. «Ara soc pagès», diu amb un somriure aquest italià que coneix molt bé l'aeroport de Barcelona, no pels viatges que ha pogut fer al seu país, sinó per les nits que va dormir als seus bancs. «Al meu poble sempre havia vist el meu pare i els meus avis treballar al camp. Sabia més o menys les coses bàsiques perquè teníem terrenys a Nàpols. Ara soc l'únic de la família que ha tornat al camp i en un país estrany. M'agrada molt i no tinc gent al voltant. He trobat el que buscava, la naturalesa, i no vull sortir d'aquí». Treballa tres dies en una empresa de jardineria a Gavà. «La primera cosa que faig quan entro al matí és anar a l'hort. Miro com estan les verdures, les hortalisses, després llauro el camp, alimento la terra... M'encanta el que faig. Si vols sortir d'un sot, pots», anima.

Fortalesa

El cas d'aquests dos homes forma part del 42% dels participants en els cursos que una vegada l'han acabat, o fins i tot abans de finalitzar-lo, troben una feina, i més de la meitat la troben precisament en aquest sector professional. I trobar una feina, com coincideixen tots dos, els ha donat una fortalesa i una autoestima que van arribar a creure irrecuperables. Segons l'opinió de Jesús Ruiz, director d'Assís, que finalment hagin trobat una feina estable suposa un reconeixement i un just premi al seu esforç i la seva perseverança per tirar endavant malgrat les dificultats que han patit durant aquests últims anys. «Exemples com el de l'Angelo i el Francesc han de servir perquè cada vegada més empreses compromeses donin oportunitats laborals a persones que han estat en situació de vulnerabilitat», anima.