Enric Puig Punyet: "Els 'smartphones' no s'haurien d'utilitzar fins als 18 anys"

¿És possible viure desconnectats d’internet sense quedar-nos aïllats del món? Enric Puig Punyet es va fer aquesta pregunta i la resposta l’hi van donar els 10 testimonis que ha reunit en el llibre 'La gran adicción' (Arpa). Tots resideixen i treballen en grans ciutats i mantenen intenses agendes so­cials, però s’han esborrat de la xarxa i han llençat els seus 'smartphones' davant els problemes que els causava viure permanentment connectats. Segons aquest doctor en Filosofia, aquestes amenaces augmenten en el cas dels menors.

–En el debat de quan un nen ha de tenir mòbil, ¿quina és la seva postura?

–Coincideixo amb els experts que han estudiat les conseqüències negatives que comporta l’ús continuat de dispositius digitals des del punt de vista psicològic, neurològic i sociològic i que sostenen que no s’haurien de fer servir fins als 18 anys. S’ha de tenir el cap molt ben moblat per utilitzar aquests terminals, que no són tan innocus com ens han volgut vendre. 

–¿Quines són aquestes conseqüències negatives?

–En el cas dels menors, la capacitat d’aprenentatge es veu alterada per com interactuen amb la informació. En els 'smartphones' connectats a internet, la lectura s’ofereix a través d’hipervincles que fraccionen la informació. Això és el contrari del que proposa un llibre, on la lectura és lineal i el lector aprofundeix en el missatge que comunica l’autor, desenvolupant així el seu esperit crític. Això té repercussions cognitives just en el moment en què estan aprenent. També hi ha conseqüències físiques de les quals no es parla.

–¿Com quines?

–¿Sabia que el 90% dels menors de Corea del Sud, que és un dels països més digitalitzats del món, pateixen hipermetropia? Però pensem també en la cal·ligrafia. El tipus de lletra que té cada persona condiciona la seva personalitat. Per això existeix la grafologia. Si un noi només tecleja pantalles, perdrà destresa a les mans, i això afectarà la seva psique. Igual que la dependència del mòbil afecta la seva capacitat per aguantar moments buits d’avorriment, malgrat que aquestes estones són molt importants en la vida d’un adolescent, ja que ajuden a forjar la seva personalitat.

–¿Això no es controla a les escoles?

–Els centres educatius estan obsessionats amb les competències digitals. Em preocupa, perquè aquestes aptituds humanes només s’aprenen en aquestes edats. El factor homogeneïtzador de les noves tecnologies es tradueix en situacions de pèrdua d’atenció i memòria que a vegades són irreversibles, i que s’afegeixen als problemes que ocasiona l’ús addictiu d’aquests terminals.

–¿On s’acaba l’ús i comença l’abús?

–Si li dic que una persona porta a la butxaca un producte que consumeix compulsivament 150 vegades al dia i que es posa ansiós si se’l deixa a casa, es pensarà que li parlo d’un addicte. Però si li dic que aquest producte és el seu 'smart­phone', ja no ho veurà tan clar. Això és així perquè ha triomfat el discurs que destaca únicament els aspectes positius d’internet, però no els seus riscos. A la xarxa s’ha imposat la lògica de Google, que potencia l’ús addictiu d’internet, ja que demana que hi hagi molts clics i comentaris, com més millor. Cada dia em recorda més el que va passar amb el tabac.

–¿A què es refereix?

–Fa 40 anys, a les pel·lícules hi sortia gent fumant i ens semblava bé, perquè no vèiem el càncer de pulmó que ocasionen els cigarrets. Avui, si jo em fumo un paquet al dia, sé que té conseqüències per a la meva salut. Ara veiem la gent consultant les xarxes socials de manera compulsiva pel carrer, però no veiem els riscos que té aquest ús addictiu d’internet. Veiem les fotos de Face­book, però no els quadros de depressió que provoca estar enganxat a aquesta xarxa social. És curiós que l’inventor de Facebook fos un noi amb greus problemes de relacions socials que s’acostaven a l’autisme. ¡Va inventar una pròtesi social! ¿Sap què passa quan una persona sana porta una pròtesi que no necessita? Que se li atrofia l’òrgan que aquesta pròtesi tractava de suplir. 

–¿Què proposa?

–Que siguem conscients de les conseqüències que té viure permanentment connectats. Igual com ho vam fer amb el tabac. Ens hem deixat seduir per aquestes tecnologies sense reflexionar sobre els canvis que estan provocant en la nostra vida i en la nostra forma de relacionar-nos.

Notícies relacionades

¡Alerta!: nens amb mòbil

Guadalupe Romero: "Si no se'n fa un mal ús, em sembla una bona eina"

–Digui-l’hi a l’adolescent que demana un mòbil perquè a la seva classe tothom en té.

–No es pensi, ja hi comença a haver menors que renuncien voluntàriament a l’'smartphone' perquè estar connectats ha perdut el caràcter subversiu que tenia abans. No volen pertànyer a xarxes socials on de sobte apareix la teva àvia demanant-te ser la teva amiga. Estar desconnectat es comença a veure com a guai entre els nois pel que té d’anar contra la norma. Ara, el que és subversiu és no tenir mòbil. Són els adolescents els que han creat el terme smombie per definir el que va tot el dia enganxat a la pantalla de l’'smartphone' com un zombi.