Per Júpiter

Una vegada vaig somiar que Iñaki Gabilondo es tornava boig i començava a explicar als seus

oients la totalitat del que passava a l'univers, sense deixar-se res: explosions d'estrelles supernoves, cometes fonent-se, formacions de núvols en planetes llu­nyans. Amb veu ferma i sobre la mítica sintonia d'Hoy por hoy, anava narrant als seus oients amb una precisió angoixant tot el que succeïa. «Perquè si passa alguna cosa», afirmava ple de vigor, «hi ha la SER». No es deixava res; des del menor moviment dels dos-cents mil milions d'estrelles que orbiten la nostra galàxia, fins al més lleuger canvi en la posició de cada un dels bilions de bilions d'electrons, protons i neutrons que hi ha repartits al voltant del cosmos.

Un informador tan minuciós seria una bogeria, òbviament. Per això el periodisme prioritza unes informacions sobre unes altres per oferir-nos una selecció del que passa. El vell problema és qui fa la selecció i basant-se en quins criteris. Normalment es respon dient que són els mit­jans de comunicació els que realitzen la tria en funció de les seves línies editorials, però això és només cert per determinar l'enfocament del contingut, perquè el gruix de les notícies sol ser el mateix amb independència del mit­jà que el pu­bliqui.

¿Llavors, qui decideix les notícies? Potser no ho fa ningú i tot és degut a la inèrcia provocada per un bucle: el lector s'interessa per informacions perquè apareixen a la prem­sa, i la premsa ofereix informacions que interessen al lector.

Els explico això perquè avui, sense saber-ne el motiu, m'ha agafat per preguntar-me què és en realitat més important: si la presència de la sonda Juno a Júpiter o la formació d'un nou Govern a Espanya.

La meva intuïció m'ha dit que l'assumpte del Govern és prioritari, perquè ens agafa més a prop, però en un atac de rigor científic he volgut saber si tenia raó o no. Per això, he confeccionat una llista dels motius pels quals la formació d'un govern és important. En un paper he escrit: «D'això dependrà l'economia, la ­sanitat i l'educació». En un altre foli he anat apuntant, amb bona lletra, la importància de la missió Juno: «Coneixerem a fons l'estructura de Júpiter i això provocarà un increment en el nostre coneixement de l'univers i un impuls nou a la ciència que ge­nerarà beneficis en altres àrees del coneixement, com la me­dicina. La tecnologia que n'emergeixi crearà llocs de tre­ball que ni tan sols podem ­imaginar, fet que repercutirà al seu torn en l'economia. Resumint: de la missió Juno dependrà l'economia, la sanitat i l'educació».

L'eficàcia

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Al veure la tremenda coincidència he notat un calfred. ¡Els polítics volen el mateix que els científics! ¡Les dues notícies són igual d'importants! ¿Per quina votem, llavors, per col·locar a la portada d'un imaginari diari objectiu, Govern o Júpiter? Molt senzill: n'hi ha prou de comparar l'eficàcia de polítics i científics a l'hora de generar benestar, i la resposta arribarà sola. Jo, almenys, voto per Júpiter. H

per juan carlos ortega