Un any de 'colauisme', segons Colau

En els 12 mesos que Ada Colau fa que està al capdavant de la ciutat, l'equip de govern ha apostat per la unió del tramvia per la Diagonal, per la qual cosa l'oposició la va acusar de no escoltar-la, ha decidit avançar diners a la Generalitat perquè el metro arribi a la Zona Franca, s'ha proposat posar límits al turisme i ha fomentat la participació com una constant.

MOBILITAT. LA DIAGONAL

–¿Podrem anar en tramvia per la Diagonal? ¿Quan? 

–Hem demostrat des del primer dia que farem al màxim per avançar en aquest mandat cap a la connexió del tramvia per la Diagonal. Però no podem fer-ho sols. Malgrat ser nous i entrar en any electoral hem aconseguits un dels millors acords institucionals que s'han vist en aquesta ciutat en els últims temps. Ens hem posat d'acord amb dos presidents de la Generalitat. Primer amb Artur Mas i després amb Carles Puigdemont. És un pas importantíssim. Hem fet els estudis tècnics. Ara toca seguir treballant des del consens i amb criteris tècnics. Demanem que no hi hagi discussions partidistes. Plantegem la connexió perquè pensem que serà un salt endavant en la mobilitat de la ciutat i la metropolitana: connectarà nou municipis, és de sentit comú. Això multiplicarà la mobilitat sostenible a la ciutat i permetrà reduir el vehicle privat, el principal contaminant de la ciutat. No m'atreveixo a precisar una data.

ACTIVITAT ECONÒMICA. ALTERNATIVES

–El turisme és una de les seves preocupacions. ¿Si el reduïm, com omplirem el forat econòmic que deixarà? 

–Nosaltres sí que volem turisme. Aquí hi ha un equívoc. Volem un turisme ordenat, repartit per la ciutat metropolitana, sostenible, amable amb visitants i veïns. Volem debatre sobre el turisme, cosa que no s'havia fet, és un dels grans canvis que portem. Vam veure que hi havia falta de model, de debat democràtic i de lideratge públic. Parlar de model turístic és parlar de model de ciutat. És increïble que sent una activitat econòmica de primer ordre no hi hagués debat. Diem que cal fer-lo sostenible, evitar una bombolla pel creixement descontrolat. S'hi ha posar ordre, no revertir el turisme. Això passa per fer un estudi rigorós del conjunt de la ciutat: ara ja sabem on es pot créixer i on no. Treballem per diversificar: la història ha demostrat que el monocultiu és dolent.

EL CONFLICTE DELS MANTERS. LA SOLUCIÓ

–¿El conflicte dels manters té solució a curt o mitjà termini? 

–El fenomen de la venda ambulant il·legal és complex, supera Barcelona i té a veure amb un col·lectiu molts dels membres dels quals pateixen exclusió per una llei d'estrangeria que no compartim però que no depèn de nosaltres. L'ajuntament està treballant per garantir drets, l'empadronament, i associat a aquest accés als serveis bàsics. Aquestes persones demanen dret al treball per tirar endavant. Això no legitima que hi hagi venda il·legal al carrer, perquè l'ajuntament ha de pensar en els drets de tothom, dels comerciants, els vianants. No es pot tolerar la venda il·legal de productes il·legals. Hem mantingut la política de control de l'espai públic amb la Guàrdia Urbana i dient a altres administracions que han de coresponsabilitzar-se: el tema de la venda ambulant correspon a la Generalitat. Hem creat un grup estable amb els Mossos perquè s'intervingui més en origen, on hi ha el trànsit de mercaderies. La resolució ha de ser social. 

PARTICIPACIÓ. LA NOVA NORMA

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

–Ara, tot va acompanyat d'un procés de participació, però, per exemple, el del PAM no és vinculant. ¿No és a vegades una participació aparent? 

–Des del primer dia vam dir que volíem treballar perquè hi hagués més participació però també millor. Hem sigut clars a dir que hi ha diferents processos. Pots fer una consulta puntual en un barri o de ciutat si hi ha demanda, no s'han de fer consultes perquè sí. Pots fer un procés de coproducció de política pública, en el qual els actors habituals d'un tema concret acompanyin el procés d'elaboració de la política. Seria una participació qualitativa, no indiscriminada o massiva. En el tema del PAM, des del primer moment es va dir que era una participació no vinculant, sinó per fomentar el debat a la ciutat sobre les seves prioritats i els objectius d'aquest mandat. ¿És un procés perfecte? No. Que no sigui vinculant no significa que no ho tinguem en compte.