Un canvi per sort irreversible

El 15-M va ser la il·lusió de sentir que es podien canviar les coses i l'alegria de compartir-ho als carrers i les places. Enfront del discurs de la desmobilització política, hi va haver la celebració que estàvem (estem) junts i que el futur era a les nostres mans. Va ser possibilitat. I també canvi. Un canvi que ja és irreversible.

No cal dir que el 15-M va ser indignació. Davant una classe política que mirava cap a un altre costat. Davant una corrupció rampant que convivia amb retallades. Davant unes institucions sordes a les peticions de la gent. I va ser un nosaltres que es va organitzar per lluitar pels nostres drets.

El 15-M va ser, i és, ineludible. De la mateixa manera que els canvis no es decreten, tampoc es poden negar. Va començar als barris i les places, i avui s'està convertint en un canvi a les institucions.

És impensable ser on som sense que un 15-M ens hagués passat per davant. El cicle de mobilit­zació posterior ens va ensenyar que hi havia un sostre en relació amb el poder, que eren les institucions. I molts ens vam organitzar i vam construir gran part de l'ecosistema polític actual, en què Podem i els ajuntaments del canvi són centrals.

El 15-M és, també, ecosistema. Un ecosistema que va col·locar al centre de l'agenda política la necessitat que les institucions protegissin la majoria. Això ho va aconseguir la PAH amb els desnonaments, o la Joventut Sense Futur amb l'exili i la precarietat. Avui el dret a la vivenda digna, la feina de qualitat, la sanitat i l'educació són temes centrals, i fins i tot el PP, en campanya, ha de tractar de convèncer que són ells els que els protegeixen més bé. Aquest ecosistema és una cosa que ja succeeix i que és, com el mateix 15-M, irreversible.