04 juny 2020

Anar al contingut

La protesta a les xarxes

Silvia Nanclares

Vaig pujar a un carro específic del 15-M, el que es va produir a les xarxes, ja que en aquells dies no era a Espanya. Va ser des d'allà on un grupet de persones vam impulsar una biblioteca digital, #bookcamping, que intentava traduir bibliogràficament l'esclat que s'estava produint. Va ser la meva manera de sumar-me a l'efervescència política i social. Llegit retroactivament, el 15-M va ser i és una contestació democràtica a la crisi/estafa financera que va esclatar el 2008 i a les polítiques d'austeritat. Només per això és un triomf, sobretot en el context europeu. En podrem estar orgullosos un dia com a societat, com ho estem de no haver contestat l'11-M amb més violència. A més, en els seus mètodes, al seu ADN, contenia un qüestionament a les inèrcies de l'esquerra més instal·lada, rància i masclista. El 15-M obre la cultura del dissentiment enfront de l'anestèsia del consens. Enfront de les idees i les paraules gastades, posa els cossos i les vides de les persones al centre. El procés s'ha dispersat en cèl·lules (institucionals, de la societat civil, personals, en espais de socialització, digitals) i, encara avui, ningú es pot arrogar la definició ni la possessió del seu pot de les essències.