El dia que tot va canviar

Els moviments socials són la sal de la ter-ra. Són accions humanes, espontànies, emocionals, informalment organitzades, que combinen protesta, esperances i somnis en contraposició a les estructures de dominació i a l'aparentment immutable racionalitat d'institucions que contradiuen el sentit de la vida de cada un en nom d'ideologies i sistemes que beneficien una minoria arrogant-se la definició de l'interès general. Això va ser el 15-M, una manifestació convocada per internet i preparada en reunions entre gent activa de bona voluntat, al marge dels partits i els sindicats. El Manifest per Una Democràcia Real !JA! justificava el fet de sortir al carrer pacíficament per reclamar que s'escoltés la veu de persones que no se sentien representades per les institucions polítiques. Era un moment en què la crisi econòmica ofegava les famílies i en què les polítiques d'austeritat a tot preu situaven en l'atur gairebé la meitat dels joves, tancant el futur als qui havien estudiat diligentment i havien cregut en les fal·làcies dels qui decidien les seves vides. I quan es van adonar que els que controlaven els seus diners (o els dels seus pares) manaven els que controlaven els seus vots, de manera que se salvaven els bancs amb els diners dels altres, la indignació es va propagar per les xarxes digitals i es va materialitzar en les acampades a l'espai públic. I tot va canviar. Van desaparèixer les majories absolutes, es va esvair l'esquer del consum i mirant-se els uns a les altres van creure que una altra vida era possible. Enfront de l'escepticisme mediàtic i polític que encara avui no es rendeix a l'evidència. El 15-M: la matriu del canvi.