Jordi Hurtado, l'esfinx de Sant Feliu

Jordi Hurtado és la demostració que a la vida no hi ha res més excepcional que la normalitat. Amb el seu aspecte de venedor d'enciclopèdies i la seva expressivitat de conversa d'ascensor, correcte i pulcre però als antípodes del cànon de l'animal televisiu, el presentador tenia totes les paperetes per haver-se difuminat fa temps en l'ecosistema de la petita pantalla, tendent a la combustió ràpida. No obstant, la seva longevitat al capdavant de Saber y ganar, espai que el febrer de l'any que ve complirà dues dècades d'emissió ininterrompuda, l'ha convertit en una fita inaudita en la història de la tele i en el panorama mediàtic d'aquest país. No és habitual que una presència tan fàcilment oblidable com la seva acabi erigint-se en fenomen pop.

Que la seva figura transcendeix els límits del concurs que presenta totes les sobretaules a La 2 ho prova l'impacte causat aquesta setmana per l'anunci de la seva imminent baixa laboral per motius de salut. Destinatari habitual de bromes a tomb del seu inalterable aspecte, s'oferia fàcilment a la broma que l'arquetip de la immortalitat televisiva mostrés el seu primer senyal de caducitat -en 19 anys de programa només va interrompre la gravació una vegada, per culpa d'una afonia-. Les xarxes socials van trigar minuts dimecres passat a omplir-se de reflexions gracioses que connectaven la seva deserció de Saber y ganar amb la falta de govern a Espanya, la imminent caiguda d'un meteorit o la mateixa arribada de l'apocalipsi.

Tanta conya només es professa als personatges que prèviament han sigut adoptats per la població com un més de la família. Jordi Hurtado pertany a aquesta categoria de figura televisiva acollida pel gran públic més enllà de les seves aptituds o dels seus índexs d'audiència, una mena d'Eduard Punset versió presentador de concursos capaç de guanyar-se la simpatia de la gent que no veu mai el seu programa.

Treballador i discret

Però no va ser fàcil per al de Sant Feliu de Llobregat, de 58 anys, sentir-se còmode en la seva condició de mascota mediàtica. Treballador i discret com una formiga, fins fa un lustre solia mostrar-se més aviat opac, concedia entrevistes amb comptagotes i les al·lusions al seu aspecte juvenil les resolia arrufant el nas. El seu disgust amb la co-nya de la seva eterna joventut va tocar sostre el 2009, quan els ponents d'un simposi sobre teories de la conspiració es van atrevir a plantejar que en realitat era mort i Televisió Espanyola es dedicava a mostrar en el programa muntatges fets a partir de gravacions del passat. Bromes a part, menys pels canvis del seu model d'ulleres, qualsevol pla seu en els inicis del concurs, estrenat el 17 de febrer de 1997, podria substituir-se per un altre d'aquesta mateixa setmana i costaria trobar-hi la diferència.

El presentador ha reconegut que el rumor de la seva falsa mort va arribar a afectar-lo personalment, però a partir d'aquell moment va decidir capgirar aquella situació i en lloc d'enfrontar-se al mite que el perseguia, va optar per abraçar-lo. Des d'aleshores, Hurtado és el primer a treure profit de les qualitats d'esfinx de la seva cara: ha viatjat al passat en dos capítols de la sèrie El Ministerio del Tiempo, ha participat en anuncis posant accent en la seva presumpta «immortalitat» i actualment promociona un balneari murcià que assegura conèixer «el secret de l'eterna joventut de Jordi Hurtado».

Conscient de l'estima que li dedica el públic -una massa molt superior al milió d'espectadors que el se- gueixen religiosament cada tarda de dilluns a diumenge-,el presentador disfruta d'aquest moment dolç de la seva carrera. L'any passat va complir tres dècades a la tele, on va arribar després de foguejar-se com a locutor de concursos radiofònics a Lo toma o lo deja (1981), de Ràdio Barcelona, emissora amb la qual un any més tard, amb Radio al sol, va guanyar un dels dos premis Ondas que té.

A la petita pantalla va debutar amb Virginia Mataix en el mític Si lo sé no vengo (1985) i abans d'arribar al seu actual destí va passar per diversos concursos d'èxit dispar -Pictionary, La liga del millón, Carros de juego, ¿Cómo lo hacen?-,

i fins i tot va posar veu a Epi en l'espai infantil Barrio Sésamo.

Cosí llunyà de Jordi Évole, amb qui comparteix besavi i ascendència extremenya, Hurtado afegeix un particular domini escènic del plató a la sempiterna joventut de la seva cara. Pocs locutors poden presumir, com ell, de presentar 4.500 programes sense ajuda de pinganillo que li doni indicacions ni autocue (o teleapuntador) on llegir el guió. Ell està tot sol amb les targetes i les taules.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

No és amic dels canvis ni d'armar més soroll del necessari. Casat amb la seva representant i pare de dues filles que ronden la vintena, després de tants anys a TVE segueix sent autònom i no se l'ha vist mai posant els peus a la galleda -recentment va afirmar en una entrevista que «Catalunya és un país», però a continuació va aclarir que «cada un li pot donar el significat que vulgui», i davant d'un hipotètic referèndum d'independència, va dir que dubtava.

Els seus detractors li retreuen que transmet la calidesa de les flors de plàstic, però potser el seu gran secret és portar la naturalitat de la persona més normal que passa pel carrer.