«Vés-te'n a fregar plats és l'insult que més sento»

Victoria Petrova, arquitecta de professió i àrbitra de vocació, no ha fet els 30 anys, però ja en fa 15 que xiula. Als 14, els seus amics i familiars van veure en aquesta catalanobúlgara el perfil de la col·legiada perfecta: «Ells m’hi van animar. Jo nedava. Mai havia jugat a futbol, però m’agradava anar al camp. M’interessava molt el reglament. Tinc molt de caràcter i m’agrada dirigir. Van pensar que m’aniria bé».

Notícies relacionades

Les àrbitres, en camp contrari

Més que unes corbes

És una resistent: «He viscut totes les etapes, des de quan érem la novetat, fins que vam acabar sent un més», assegura. «De la primera onada de noies de fa 20 anys, unes 60, només en queda una. I Ana Zardaín fins fa poc. El fet de compaginar l’arbitratge de cada cap de setmana, els estudis, la vida laboral i la maternitat va fer que moltes a poc a poc ho anessin abandonant». 

A Petrova no li agrada queixar-se, però acaba confessant que el masclisme és a la grada: «Vés-te’n a fregar plats és l’insult que més sento. Alguna vegada hem expulsat algun pare, però les dones són, lamentablement, les més masclistes, sobretot les de futbol base, que precisament són les que han de donar exemple. En aquest sentit, la campanya insults 0 de la Federació ha sigut molt positiva».