El trasplantament renal de donant viu es confirma com a primera opció de teràpia substitutiva

Els ronyons són un dels òrgans més importants del cos, i l’objectiu del Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert consisteix en l’abordatge integral del pacient amb malaltia renal, que s’inicia amb el diagnòstic de la nefropatia mitjançant estudis clínics, analítics, histològics, moleculars i d’imatge.

El seguiment i el tractament específics de les malalties renals es realitzen mitjançant un enfocament multidisciplinari i utilitzant els últims avenços terapèutics. Així mateix, en cas de progressió de la malaltia renal, es disposa d’àrees referents en diàlisi i trasplantament renal, que ofereixen al pacient les màximes garanties d’èxit del tractament renal substitutiu.

Avui, tres dels seus experts en nefrologia i trasplantament renal aborden qüestions d’alt interès per al lector en aquesta entrevista . Són el Dr. Lluís Guirado (L. G.), director del Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert; la Dra. Carme Facundo (C. F.), cap clínica de la Unitat de Trasplantament Renal, i la Dra. Roser Torra (R. T.), coordinadora de la Unitat d’Experiència Clínica de Malalties Minoritàries Renals.

Un cor, un fetge, un estómac... ¿tan importants són els ronyons que la naturalesa n’ha posat dos?

L. G.- Els ronyons són òrgans vitals com el cor, el fetge i d’altres. El fet que en tinguem dos no és perquè siguin més importants, però aquesta eventualitat sí que ens ofereix avantatges en el cas d’algunes patologies com el càncer renal o les que afecten el tram excretor de l’orina i poden condicionar una anul·lació de la funció d’un dels ronyons.

Segons les estimacions, la malaltia renal crònica va ser la vuitena causa de mort a Espanya el 2016. Entre les deu principals causes de mort, la malaltia renal crònica va ser la que més va créixer del 2006 al 2016, després de la malaltia d’Alzheimer. Al ritme actual de creixement, la malaltia renal crònica es convertirà en la segona causa de mort a Espanya, després de la malaltia d’Alzheimer, el 2100.  ¿Quines són les principals malalties que poden tenir els ronyons i què les poden causar?

R. T.- La primera causa de malaltia renal crònica és la diabetis ‘mellitus’, seguida de la hipertensió, les malalties glomerulars i les hereditàries. Però es pot destacar que encara avui un percentatge elevat de pacients arriben a necessitar diàlisi i trasplantament sense un diagnòstic clar. És important fer-se una revisió de funció renal de forma periòdica mitjançant una anàlisi de sang.

Amb les malalties hereditàries, ¿què hem de tenir en compte?

R. T.- Les malalties hereditàries constitueixen la primera causa de malaltia renal crònica en la infància i la tercera o quarta en adults. Algunes d’aquestes malalties es diagnostiquen fàcilment després de la sospita diagnòstica per part del nefròleg i la realització d’un estudi genètic. Però, en ocasions, no se sospita la possibilitat d’una malaltia renal hereditària i el pacient pot arribar a rebre tractament renal substitutiu sense diagnòstic de certesa. Aquest fet impedeix una correcta gestió i un assessorament genètic adequat de cara a la transmissió de la malaltia a futures generacions. La formació dels nefròlegs en aquest camp, així com l’existència de centres de referència com el de la Fundació Puigvert-Hospital de Sant Pau, ha de permetre una millor gestió dels pacients amb malalties renals hereditàries.

 Però, de vegades, no queda més remei que un trasplantament. ¿Quan s’arriba a aquesta situació?

C. F.- Així és. Quan el tractament de la insuficiència renal no és efectiu i els ronyons deixen de funcionar es necessita una teràpia de substitució. En cas que el pacient no presenti contraindicacions, el trasplantament renal és el millor tractament substitutiu renal.

La millora en les tècniques quirúrgiques i el maneig del tractament immunosupressor fa que cada vegada siguin menys els pacients als quals es contraindica el trasplantament. No obstant, la disponibilitat d’òrgans de donant mort és limitada, cosa que condiciona un elevat nombre de pacients en llista d’espera per a trasplantament renal. A més, s’ha vist que és millor el trasplantament de ronyó d’un donant viu.

¿Com han evolucionat les tècniques de trasplantament de ronyó?

C. F.- Durant els últims anys hem assistit a una millora constant en el diagnòstic i gestió del rebuig, de manera que s’ha aconseguit un augment en la durada dels òrgans trasplantats i s’han superat moltes barreres de compatibilitat. Paral·lelament, s’ha confirmat el trasplantament renal de donant viu com a primera opció de teràpia substitutiva, associada necessàriament a la utilització de tècniques menys agressives per a l’extracció de l’òrgan de donant viu. De la mateixa manera, s’han desenvolupat tècniques quirúrgiques que han de permetre una millora de resultats en el receptor. Finalment, atesa l’escassetat d’òrgans per a trasplantament, s’han desenvolupat programes per maximitzar la utilització d’òrgans procedents de donants mort.

Notícies relacionades

Instal·lació professional de finestres Finstral a Barcelona

Eurostars Hotels dona la benvinguda a l’estiu regalant 60 estades

¿Cap on es preveu que avancin aquestes operacions?

L. G.- El nostre objectiu de futur pròxim és la millora en els resultats de trasplantament renal i en la qualitat de vida dels nostres pacients, mitjançant un tractament més individualitzat, que permeti administrar la dosi de medicació mínima i necessària a cada pacient trasplantat i disminueixi els efectes secundaris.