Defensa busca investigadors en àrees crítiques militars

Enginyers amb projectes per fer més llarg i menys visible el vol de drons d’atac, o tècnics investigant en làser de defensa, o emprenedors amb idees per interconnectar dades de tropes, vehicles i sensors al camp de batalla... Aquesta mena d’investigacions interessen al Ministeri de Defensa, i hi ha fons preparats per subvencionar-les perquè les consideren útils per "reduir dependències crítiques en àrees clau per a defensa i seguretat".

La citació és de la convocatòria Missions de Ciència i Innovació 2026 del Centre de Desenvolupament Tecnològic i Industrial (CDTI), sovint pont entre el Ministeri de Ciència i el de Defensa. Aquesta convocatòria està dotada amb 60 milions d’euros en subvencions, i el termini per presentar projectes, que estava obert des del 12 de maig, es va acabar ahir al migdia.

La crida toca àrees civils, però no amaga l’interès per "projectes estratègics d’R+D" en el que considera el Govern "reptes-país prioritaris". Aquí hi entren els plans de Defensa.

Amb aquestes subvencions, Defensa està localitzant projectes en marxa en empreses espanyoles grans, mitjanes i petites que estiguin treballant en sis àrees específiques. La llista d’àrees dona idea de l’interès per un rearmament tecnològic de primera línia.

El primer camp té a veure amb el reforç d’un delicat flanc de la sanitat militar. El pla es diu Contramesures Mèdiques NRBQ. Les sigles fan referència a nuclear, radiològic, biològic i químic, àmbits en què la crisi derivada d’un atac irregular podria posar en perill tot el sector d’un front de guerra, amb un gran nombre de soldats afectats.

Drons i míssils

Fins ara, el Regiment València 1 de l’Exèrcit, amb quarter a la localitat valenciana de Paterna, és la força referent en defensa contra aquesta mena d’accions hostils, i també seria la unitat que provaria avançaments, combinada amb contingents de Sanitat.

Una altra àrea dona idea d’un discret desenvolupament de plans tecnològics de les Forces Armades. És la del "làser de defensa". Es busquen els projectes d’energia dirigida per a protecció, i també de làser per a ús en sensors i comunicacions militars.

En aquestes missions científiques interessen els projectes aeronàutics de drons i míssils. Una de les àrees convocades per a possibles subvencions incumbeix a un camp en què les Forces Armades tenen una forta dependència exterior. Es convoca per a investigacions en "millora del comportament en vol i de les prestacions de sistemes autopropulsats subsònics, incloent-hi míssils de diverses classes", diu el programa.

En paral·lel a tot això, els militars estan embarcats a millorar les anomenades capacitats no tripulades, principalment els drons aeris. En aquest terreny, el programa pretén "desenvolupar sistemes de propulsió d’alta densitat energètica i baixa observabilitat destinats a UAS –és a dir, drons aeris– d’autonomia estesa".

Núvols tàctics de combat

Notícies relacionades

La ministra Robles tanca el curs de l’AEL

"Volem més": el lema del PP català per al seu congrés

Dues de les àrees d’investigació en la qual Defensa, a través de Ciència i Innovació, vol posar diners i ulls estan connectades entre si. D’una banda, solucions per a posicionament, navegació i sincronització d’unitats militars. De l’altra, blindar el contacte d’aquestes unitats amb "comunicacions robustes" en els "entorns degradats", zones en les quals una força hostil introdueix pertorbacions electromagnètiques per impedir l’ús de ràdios i sistemes de comunicació i guiat d’armes i vehicles.

La recerca de projectes per part del CDTI inclou els dels enginyers que estiguin treballant en desenvolupament de núvols tàctiques de combat, espais cibernètics i radiològics de gestió de milions de dades i de connexió entre vehicles terrestres, blindats, escamots de soldats, sensors, càmeres, drons, aeronaus... elements implicats en una acció militar sobre un terreny.