Les investigacions col·loquen sota sospita els rescats de la SEPI

El Govern va impulsar el juliol del 2020, en el pitjor moment de la crisi econòmica provocada de la pandèmia de covid, un instrument extraordinari per evitar l’ensorrament de companyies que es consideraven estratègiques, que eren viables, però que estaven en veritable perill pel cop d’una economia paralitzada pel confinament, primer, i les restriccions de mobilitat per seguretat, després. Un fons milmilionari que buscava ser el salvavides de companyies de diferents sectors clau, amb injeccions en mode de préstec, i que estava controlat per la SEPI. El hòlding estatal manejava el fons de rescat i decidia quines sol·licituds atendre en funció d’uns criteris d’elegibilitat marcats per la Comissió Europea i que, segons el Tribunal de Comptes, es van aplicar correctament en les operacions finalment aprovades. No obstant, les diverses investigacions judicials obertes ara sobre diferents casos de presumpta corrupció vinculades al PSOE estan aconseguint posar en entredit el procés de concessió dels préstecs.

De l’entramat empresarial lligat a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero a les diverses trames vinculades a l’exsecretari d’Organització Socialista Santos Cerdán en què també participava la militant i lampista Leire Díez, o a les actuacions com a comissionista i maquinador de Víctor d’Aldama i la seva vinculació a l’exministre José Luis Ábalos o el seu col·laborador Koldo García. I també amb la presumpta col·laboració a la fi remunerada de l’expresident de la SEPI Vicente Fernández Guerrero.

Actuacions ara sota investigació judicial, per possibles tràfic d’influències o per cobrament de comissions, que han posat sota sospita els rescats de les aerolínies Air Europa i Plus Ultra o del grup industrial Tubos Reunidos. I que estén la incertesa i la sospita sobre la resta d’operacions de recolzament financer extraordinari aprovades en plena crisi.

Salvavides de 10.000 milions

El Govern de Pedro Sánchez va crear el Fons de Suport a la Solvència d’Empreses Estratègiques (FASEE), dotat amb 10.000 milions d’euros per concedir préstecs a companyies. En el marc d’aquest mecanisme, la SEPI va rebre 74 sol·licituds d’ajuda per un import global de 5.393 milions d’euros, tot i que va acabar aprovant menys de la meitat de les peticions presentades.

Notícies relacionades

Martí, Calvo, Freixa i Cuevillas opten a encapçalar la llista de Junts a BCN

El Parlament tramita els Pressupostos en ple conflicte amb els docents

El consell gestor del Fons va aprovar la concessió d’un total de 30 rescats amb préstecs que acumulaven un import conjunt de 3.256 milions d’euros. Però dues de les companyies adjudicatàries van acabar desistint i només es van fer efectius 28 plans de salvació per 2.681 milions. Els préstecs han de ser saldats per les companyies abans del 2029, però més d’una desena han optat per una devolució anticipada i encara queden per restituir uns 940 milions.

La imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero ha posat a la picota de nou el rescat de 53 milions rebut per la petita aerolínia Plus Ultra, com a possible punta de l’iceberg d’un complex cas de tràfic d’influències, organització criminal i falsedat documental. Des de fa mesos ja s’investigava si part dels diners del rescat públic de la companyia aèria va ser destinat a blanquejar capitals procedents d’actes de malversació comesos per funcionaris a Veneçuela. Sota lupa ha estat des de fa temps el doble rescat d’Air Europa per un import global de 475 milions, un dels aprovats més grans per la SEPI. Una operació en què es considera rellevant la intervenció de José Luis Ábalos, llavors ministres de Transports, atenent els interessos de l’empresari Víctor d’Aldama, contractat pel grup turístic com a mediador per agilitar el rescat i que presumptament va acabar pagant l’estada en xalet a Marbella per al ministre i la seva família.