ERC activa el compte enrere per refer els ponts amb Rufián o trencar definitivament

La posició oficial de la direcció d ’Oriol Junqueras és que compta plenament amb Rufián perquè sigui de nou el pròxim candidat a Madrid. Així ha sigut des que va debutar el 2015. «És un gran actiu del partit», repeteixen des de la direcció. «Té un gran altaveu», destaquen amb referència al grau de coneixement i l’impacte que té no només a Catalunya, sinó en el conjunt de l’Estat. Des de l’entorn de Rufián també asseguren que està disposat a repetir. Ell mateix ho ha verbalitzat en públic.

No obstant, des de fa un temps les dues parts xoquen. En primer lloc, Rufián defensa teixir un front d’esquerres amb altres formacions, una operació que la direcció d’ERC no comparteix. En segon lloc, Rufián ha demanat al seu partit que li garanteixi algunes «condicions» per tornar a ser candidat. Una d’elles, uns companys de candidatura amb qui es pugui sentir més còmode. Aquesta petició ha tensionat l’ambient de l ’actual grup parlamentari al Congrés. Aquesta setmana un dels diputats d’ERC, Jordi Salvador, va criticar públicament Rufián a través de les xarxes socials. «La paciència té un límit», va dir.

En el Consell Nacional d’aquest dissabte no es decidirà la llista, però es posaran les bases per fer-ho en un futur, és a dir, per activar tot el procediment quan sigui necessari. El reglament dirà, per exemple, quants avals ha de presentar qui vulgui ser candidat; com seran les primàries en cas que hi hagi més d’un i com s ’escolliran els membres de la resta de circumscripcions.

També es decidirà quants membres de la llista pot decidir a dit la direcció, és a dir, sense passar per les assemblees territorials. En les generals del 2023 va ser el 25 %. Un de cada quatre. La idea és tenir-ho tot a punt per si la legislatura al Congrés acaba de forma abrupta.

Desenllaç a la vista

Aquest dissabte, doncs, s’activarà un compte enrere informal que acabarà amb Rufián de candidat si ell i el partit aconsegueixen refer els ponts i deixar les tensions actuals, o amb el líder d’ERC al Congrés fora de la candidatura si la situació acaba per complicar-se. Tant des de la direcció com des de l’entorn de Rufián proven de rebaixar la importància del Consell Nacional. Les dues parts coincideixen que es tracta simplement d’estar «preparat» per si Sánchez prem el botó de l’avanç electoral.

No obstant, dins del partit creix l’expectació sobre com es resoldrà tot. No és fàcil fer pronòstics. «Si les eleccions són demà, serà el candidat. Si no hi ha avenç electoral i són d’aquí a uns mesos, hi haurà problemes», vaticina un veterà del partit.

Relleu frustrat el 2023

Mesos abans de les últimes eleccions generals, el 2023, el partit va estudiar seriosament la possibilitat de presentar un altre candidat que no fos Rufián. Es va considerar que la seva figura tenia un desgast important després de gairebé una dècada a Madrid i es va pensar a buscar-li un relleu i portar-lo de tornada a Catalunya ja fos en el partit, al Parlament o al Govern. En aquella època ERC tenia un gran poder institucional.

Notícies relacionades

Illa situa el finançament i l’aplicació de l’amnistia com a principals reptes de la segona meitat del seu mandat

Martí, Calvo, Freixa i Cuevillas opten a encapçalar la llista de Junts a BCN

No obstant, Sánchez va avançar les eleccions de forma inesperada i es va truncar tot. «La convocatòria sorpresa va fer que s’assumís que el candidat seria ell, però ja hi havia el rum-rum que igual era necessari un canvi», explica un dirigent de l’època. Junqueras el va designar candidat des de la mateixa sala de premsa. Un ‘cop de dit’ que va generar malestar intern.

En el temps transcorregut des d’aleshores Rufián ha continuat acumulant desgast intern, com proven les tensions en el grup d’ ERC a Madrid, però ha aconseguit recuperar terreny externament. Les enquestes dibuixen una corba ascendent per a ERC i ha augmentat el nivell de coneixement entre els espanyols. L’aposta pel front d’esquerres li ha donat encara més notorietat. Una enquesta del CIS de febrer passat el va situar com el dirigent amb més èxit entre els partits a l’esquerra del PSOE. Ara prescindir-ne no resulta tan fàcil com ho hauria sigut el 2023.