El PP agita la idea d’una moció de censura per convocar eleccions

El vuitè aniversari de la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy –una de les grans fites de la història de la democràcia espanyola, ja que en mig segle mai abans ni després s’ha produït un canvi de govern mitjançant aquest instrument– no és aquesta setmana una efemèride rodona. No obstant, les circumstàncies en les quals ha arribat, amb els nous escàndols que esquitxen l’Executiu i el PSOE, l’han portat fàcilment a la memòria.

Si Sánchez va fer el pas després de la sentència de l’Audiència Nacional sobre la trama Gürtel, que condemnava el Partit Popular (PP) com a beneficiari, la pregunta de si Alberto Núñez Feijóo hauria de fer el mateix està en totes les tertúlies, encara que encara no s’ha dictat la primera sentència sobre els casos de la corrupció que afecten el Partit Socialista, una cosa que podria produir-se en les pròximes setmanes sobre el cas Mascaretes, el primer pel qual es van asseure a la banqueta l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, i el seu estret col·laborador Koldo García.

D’opinions n’hi ha per a tots els gustos, tot i que en una estranya transversalitat a Feijóo l’animen a presentar-la des de Vox a les formacions d’esquerres, aquestes últimes d’alguna manera desafiant-lo a evidenciar que no té prou recolzaments, ja que només podrien venir dels diputats de Junts per Catalunya i/o dels del Partit Nacionalista Basc (PNB).

El líder de l’oposició no ha defugit mai aquesta qüestió central, la dels eventuals recolzaments a una iniciativa d’aquest tipus. "No em falten ganes, em falten vots", ha assenyalat fins a la sacietat en diferents moments de l’actual legislatura, la primera completa que viu al post de comandament a Génova.

Tot i que la sala de màquines dels populars ha hagut de fer i refer una vegada i una altra el catàleg d’argumentaris per aclarir aquesta qüestió que invariablement es posa sobre la taula quan esclaten escàndols que afecten la Moncloa, singularment el cas Koldo el 2024, el cas Cerdán l’any passat per aquestes dates i ara la imputació de l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero i la interlocutòria del jutge Santiago Pedraz que estableix les bases per investigar la suposada trama de clavegueres al PSOE a través de la cèlebre lampista de Ferraz, Leire Díez.

Ni rebuig ni temor

La idea principal que aquests faedors de posicionaments, sempre comandats per la direcció nacional que lidera Feijóo, és deixar clar que no existeix un rebuig o temor de presentar la moció, com sembla suggerir en moltes ocasions Santiago Abascal quan insta a presentar-la. Vox, a diferència de la legislatura passada, quan va arribar a presentar ahasta dues mocions de censura, una liderada pel seu propi líder i una altra per l’exdiputat comunista Ramón Tamames, no posseeix ara el nombre suficient de diputats per poder presentar-la.

I la segona idea és situar la pilota a la teulada de Junts i el PNB i relaxar així la pressió interna. Per això Feijóo va llançar dilluns a Telecinco, on va obrir la setmana amb una entrevista en profunditat, el compromís que, arribat el cas, ell només oferiria "decència i eleccions". És a dir, que a tot tardar es convocarien eleccions anticipades. El portaveu nacional, Borja Sémper, va evitar donar alguna pista més. Fonts de la direcció nacional consideren que el que ha dit el president del partit no és nou, i que només apel·la a una idea central, la que són els nacionalistes catalans i bascos els que més es juguen en aquest envit. "Cal preguntar-los a ells", insisteixen gairebé per invariable resposta.

Notícies relacionades

Garamendi: "La situació és vergonyosa"

Josep Vila, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC): "Illa no respecta l’autodeterminació i això no és democràtic"

L’oferta de Feijóo a Junts i el PNB es va produir la vigília de la visita a Barcelona aquest dimarts del president del PP, que tornarà al Cercle d’Economia, on la possibilitat d’una moció serà objecte de preguntes i comentaris.

El líder popular cuida aquests contactes amb la societat civil catalana des de fa anys, on segons un dels seus col·laboradors cada vegada senten més un missatge del nacionalisme conservador: "No us votarem, però estem desitjant que arribeu". Una sentència que podria resumir la impossibilitat de portar a terme la moció de censura..