El Cercle crida a impulsar l’ocupació de qualitat i enfortir els serveis públics

Garcia-Milà va ser clara a l’hora de diagnosticar la situació actual. En la seva visió, Catalunya ha crescut molt en els últims anys, però ho ha fet mitjançant un model extensiu basat en "més població i ocupació però baixa productivitat i salaris estancats". És per això que l’economista va advocar per un model de valor afegit i intensiu en tecnologia, innovació i capital humà qualificat, en unes paraules que va pronunciar en presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i d’alguns dels seus consellers: Albert Dalmau (Presidència), Alícia Romero (Economia) i Miquel Sàmper (Empresa). La presidenta del Cercle, en la mateixa línia, va reclamar una política migratòria alineada amb el model productiu i ordenada, a més que creixi "a una velocitat compatible amb la capacitat d’acollida i integració". "Sense que es produeixi un salt en productivitat, ni els salaris milloren, ni som competitius a Europa ni serem capaços de mantenir l’Estat del benestar que volem", va advertir l’economista.

En els últims temps, ha sigut el món acadèmic català el que ha insistit en la idea que les xifres de creixement absolut han perdut la seva rellevància a Catalunya, i que convé mesurar el PIB per habitant per comprendre per què la millora macroeconòmica no arriba a peu de carrer. La solució màgica a un augment de riquesa que permeti donar ocupació de qualitat que a través dels impostos financi uns serveis públics cada vegada més estrets té un nom: productivitat. I al Palau de Congressos de Catalunya va quedar clar ahir que el debat ja no és a les universitats i que ha arribat a l’empresa i a la política.

La rèplica del president

Durant la seva intervenció, Illa va poder donar rèplica a Garcia-Milà. Segons va assegurar, el seu Executiu està compromès amb aquesta millora de la productivitat "sense deixar ningú enrere" i amb una voluntat d’enfortir la cohesió social i integrar tots els col·lectius. "Deixi’m dir-ho clar: res ni ningú ens desviarà del nostre propòsit ni del nostre deure. Continuarem governant amb rigor, amb responsabilitat i amb humanitat abans que res", va afirmar el president. Illa va concretar que creu en la "productivitat com a horitzó, no com a coartada", amb referència a un debat que s’entremescla amb el de la immigració.

La preocupació per una productivitat que pugui garantir els serveis socials ha format part del debat públic en les últimes setmanes arran de la publicació de l’Informe Fénix, publicat per un grup de prestigiosos economistes i que adverteix del llast que suposa per a l’economia catalana l’existència de sectors subvencionats i d’escàs valor afegit, com el del turisme o la indústria càrnia. Aquest informe advertia que en aquestes indústries "el salari mitjà és tan baix que, al llarg de la seva vida, el que es paga al treballador no genera prou recursos fiscals ni cotitzacions socials per finançar els serveis públics més elementals dels quals disfruten tots els ciutadans". L’Informe Fénix no va ser citat durant la tarda d’ahir pels ponents, però sí que va aparèixer en les converses als passadissos.

Notícies relacionades

Illa anuncia una inversió de 3.300 milions en matèria d’infraestructures

Les oficines flexibles de luxe conquereixen el passeig de Gràcia

Un destacat dirigent empresarial que demanava l’anonimat lamentava que continua havent-hi un cert triomfalisme oficial en la mirada sobre l’economia catalana. "El sistema està trobant les seves costures, ja ho estem veient i ho continuarem veient cada vegada més", lamentava. Aquest dirigent reclamava un pacte nacional per abordar el problema i posava com a exemple la reunió mantinguda recentment pel canceller alemany, Friedrich Merz, el 12 de maig, quan va anunciar en una reunió amb els sindicats que els plans del seu Govern passen per incrementar les hores de feina i reduir les pensions. "No fem això per a nosaltres, sinó perquè els nostres fills i nets puguin disfrutar també de drets", va manifestar el canceller entre esbroncades.

Tal com acostuma a ser habitual, les jornades del Cercle van atraure una nombrosa representació d’empresaris i directius. Van acudir a la cita figures com ara Josep Oliu (Banc Sabadell), Maurici Lucena (Aena), Pau Relat (Fira de Barcelona), Josep Santacreu (Cambra de Comerç de Barcelona), Antonio Brufau (Repsol), l’advocat Miquel Roca, Salvador Alemany (Liceu), Tatxo Benet (FemCat) i Javier Faus (Meridia), entre molts d’altres. Així mateix, hi van acudir els presidents patronals Josep Sánchez Llibre (Foment) i Antoni Cañete (Pimec). Al Palau de Congressos també es van donar cita els expresidents de la Generalitat José Montilla i Pere Aragonès.