El PSOE, entre donar suport a Sánchez i avançar eleccions

Però la bola de neu judicial s’ha fet tan gran, que la pregunta sobre si és possible –i si té sentit– resistir i fins quan arriba a cada racó de les federacions socialistes de tot Espanya, especialment tenint en compte les sonores patacades a Extremadura, Aragó i Andalusia, i amb les municipals i autonòmiques fixades per a d’aquí a un any. Les capçaleres de Prensa Ibérica han posat el termòmetre en com es viuen aquests moments i la percepció que es té del lideratge de Pedro Sánchez a les federacions socialistes. La majoria secunden que les eleccions generals han de ser el 2027, tot i que seria una altra cançó si aquestes han de celebrar-se abans, amb o després de municipals i autonòmiques, un debat que ha calat en multitud d’ajuntaments i organitzacions regionals. El superdiumenge electoral amb què s’ha especulat té pocs amics, però la consigna de mantenir les files estretes a l’espera que la tempesta amaini, continua regnant en el PSOE mentre que l’única que menja a part i demana avançar és Castella-la Manxa.

Andalusia. María Jesús Montero

Desconcert i ordre de tancar files fins a les municipals

Sense treva. El PSOE andalús no ha tingut temps ni d’encaixar la derrota històrica del 17 de maig. Tot just 48 hores després que María Jesús Montero firmés el pitjor resultat dels socialistes en unes autonòmiques andaluses, amb 28 escons, esclatava la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra.

L’expresident, referent moral per a bona part de l’esquerra i molt present a la campanya andalusa, va passar en qüestió de dies d’omplir mítings a convertir-se en el primer expresident del Govern investigat en democràcia en una causa de presumpta corrupció.

Abatiment

L’estat d’ànim en què es troba la federació andalusa és fàcil de resumir: abatiment, desconcert i replegament. Al cop electoral de Montero s’hi suma ara l’ona expansiva dels fronts judicials que assetgen el PSOE nacional.

La prioritat, coincideixen a assenyalar quadres del partit consultats, ja no és discutir lideratges ni obrir debats orgànics, sinó salvar el que queda, és a dir, les diputacions de Sevilla i Jaén i el poder municipal que es va aconseguir conquistar el 2023. Els alcaldes són els que estan ara mateix en primera línia i els que temen que el soroll judicial acabi enfonsant les seves expectatives de cara al 2027. Al PSOE-A, a més, pesa el silenci. No hi ha hagut una comunicació interna clara de Montero als líders provincials, a la seva executiva ni als alcaldes.

La consigna, de moment, és tancar files i aguantar. Ningú vol aparèixer com a responsable d’una guerra interna amb el partit en el seu moment de més debilitat. Entre els regidors socialistes s’imposa una idea: com més s’enganxi el calendari municipal al desgast de Pedro Sánchez, més gran serà el risc. Cap alcalde important desitja un superdiumenge electoral. Preferirien que les generals arribessin abans, que Sánchez absorbís el cop dels escàndols i que el maig del 2027 es pogués afrontar amb menys hipoteques.

Però gairebé tots admeten en privat que una convocatòria ara seria una autèntica temeritat. L’aroma de final de cicle ho impregna tot. La consigna és resistir als ajuntaments i pensar després com s’ha d’abordar la reconstrucció del PSOE andalús.

Comunitat Valenciana. Diana Morant

El PSPV s’inclina per seguir la línia marcada per Ferraz

La federació socialista valenciana ha passat en pocs anys de l’enfrontament amb la direcció federal en la primera etapa de Ximo Puig a, després d’una llarga transició, ser una de les més netament sanchistes: una ministra, Diana Morant, a la Secretaria General; la delegada del Govern, Pilar Bernabé, com a aposta electoral a la capital, i Rebeca Torró com a número tres del partit des del punt de vista federal.

Un portaveu oficial del PSPV evidencia el tancament de files amb Ferraz i amb la Moncloa i crida a temperar els ànims: «Calma i tranquil·litat». «El clima no és el millor, però deixem actuar la justícia i continuem treballant», assegura. Els socialistes valencians mantenen un full de ruta que vol centrar l’atenció a l’estat dels serveis públics valencians, amb els professors i els metges al carrer, i amb el PP arribant a acords amb Vox que assumeixen la «prioritat nacional». «A cada territori la situació és diferent i aquí la vida continua», assenyalen sense entrar al calendari electoral: «La decisió de convocar eleccions o una moció de confiança correspon al president», apunten amb la vista posada en el Comitè Federal del 27 de juny que llançarà el calendari de primàries per a les autonòmiques i municipals.

Decepció i preocupació

Fora de la seu, una font del PSPV reconeix que la sensació és d’«incertesa, decepció i preocupació». «Especialment incertesa perquè no sabem què passarà demà», opina després de la nova entrada de l’UCO a Ferraz. Ha sigut un nou xoc per a les bases socialistes, ja molt impactades per la investigació a l’expresident Zapatero, «el factor mobilitzador, el cor del partit durant els últims anys».

Respecte al calendari electoral, diversos alcaldes i portaveus consultats coincideixen en la necessitat de distanciar les generals de les municipals i autonòmiques. «Ni superdiumenge ni primera volta», resumeix un d’ells. No volen que es faci coincidir les legislatives amb la cita municipal; però tampoc que es deixin per a més enllà del juny del 2027 les eleccions generals. Temen que torni a passar com el 2023, quan es va votar els alcaldes i els barons territorials en un clima de plebiscit contra Sánchez. El PSPV, llavors, va perdre la Generalitat.

Madrid. Óscar López

Madrid descarta un avanç i crida a la «tranquil·litat»

L’entrada de l’UCO a Ferraz i la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero la setmana passada han sacsejat el PSOE madrileny. Com reconeix un diputat de l’Assemblea de Madrid, si la primera circumstància és «molt preocupant», la segona ha sigut «fotuda, emocionalment dura per a la militància» per l’ascendent que l’expresident ha conservat sempre entre les files socialistes.

Des de la direcció regional s’admet que es tracta d’un moment delicat per al partit, però es demana «tranquil·litat» i s’estrenyen files entorn de Sánchez. «Que ningú esperi en aquesta federació una altra cosa que no sigui suport a aquest Govern», transmeten fonts consultades per aquest mitjà.

«Creure en coincidències»

El secretari general del PSOE-M, Óscar López, ha sigut, de fet, dels primers ministres a pronunciar-se. Abans que Óscar Puente afirmés que «es vol enderrocar un Govern amb mètodes no democràtics», el titular de Transformació Digital i Funció Pública ja havia manifestat els recels davant la concatenació tan seguida de les actuacions judicials. «Com més gran es fa un, menys creu en les coincidències», assenyalava el ministre.

L’entorn de López descarta, en qualsevol cas, un avenç de les generals, que creuen que no beneficiaria gens el PSOE, i insisteix en aquesta crida a la tranquil·litat de cara a les municipals del 2027 i també a les autonòmiques, per a les quals, recorden que queda un any.

El partit centrarà els seus esforços al cinturó sud, on conserva alcaldies de pes com per exemple en localitats com Alcorcón, Getafe, Fuenlabrada o Parla.

Quant a les autonòmiques, donen per fet que recuperaran la seva posició com a primera força progressista, cedida davant Més Madrid durant els últims comicis, i confien en el desgast d’Isabel Díaz Ayuso, amb una majoria absoluta que veuen «impossible» que tingui opcions de ser revalidada.

Sobre el potencial rebuig pel que fa a la figura de Pedro Sánchez, entenen que pot tenir cert efecte mobilitzador a la dreta i la ultradreta, però en cap cas que pugui ser desmobilitzador entre el seu propi electorat socialista. Al contrari, continuen veient el president com un actiu.

Catalunya. Salvador Illa

Suport incondicional del PSC, però quadres mitjans inquiets

El terratrèmol judicial que encercla el PSOE ha sacsejat l’estat d’ànim del PSC, especialment en els quadres mitjans del partit. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit sense condicions a denunciar que hi ha una intencionalitat política darrere d’aquesta «hiperactivitat dels tribunals». A més, el fet que l’Audiència Nacional hagi posat en el focus la campanya del PSC del 2024 ha revoltat els socialistes catalans.

Però això no obsta que hi hagi dirigents que comencin a expressar manifestacions de preocupació pel suport incondicional i sense matisos que es fa respecte de Ferraz i pel fet que el desgast que pateix el PSOE acabi impactant també a Catalunya i en les eleccions municipals, les més immediates. «El clima comença a complicar-se», assegura una d’aquestes veus inquietes que ha pogut consultar EL PERIÓDICO.

La investigació a Zapatero, una figura històricament lloada pels socialistes catalans i que acostuma a tenir un paper destacat a les campanyes, ha sigut, reconeixen, un cop moral «dur».

Illa catalana

«Catalunya era una illa, però han tocat Zapatero», lamenten. No obstant, l’ordre d’Illa i de la seva cúpula és la de mantenir estretes les files, no sucumbir al desànim i continuar exercint de locomotora del socialisme a nivell estatal.

Notícies relacionades

Els ministres de Sumar exigeixen mesures davant el setge judicial

17 dies d’agonia

Fins al punt de considerar que, tot i que ara no ho sembli, la situació pot arribar a ser «remontable» quan es posin les urnes. I és que la percepció dels que són a la sala de màquines és que, per més que càrrecs del partit i alguns alcaldables temin un canvi en la inèrcia positiva que el PSC ha tingut a les urnes durant aquests últims anys, el militant i, sobretot, consideren, el votant, comparteix la tesi que tanta coincidència judicial no pot ser, en cap cas, una casualitat.

«Això compacta i pot ser fins i tot un revulsiu», asseguren des de la direcció del partit, en què donen per descomptat que Sánchez esgotarà la legislatura actual. El Govern així ho espera, i més tenint en compte que bona part dels projectes que garanteixen que Illa segueixi tenint el suport d’ERC en la legislatura depenen, en bona mesura, que el PSOE mantingui el poder a la Moncloa.