12 quilòmetres de tren per transformar la mobilitat

La línia orbital ferroviària ha passat en tot just una setmana de ser un d’aquests projectes històrics que dormisquegen en un calaix en documents tècnics i reserves de sòl a convertir-se en la gran aposta ferroviària de l’acord pressupostari entre el Govern i ERC. Concebuda per connectar la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona, la idea torna a situar-se al centre del debat polític i territorial català.

‘CATALUNYA EN XARXA’.

La filosofia del projecte parteix d’una idea que tant el Govern com ERC repeteixen de manera insistent: la mobilitat metropolitana ja no funciona únicament de forma radial, entrant i sortint de Barcelona, sinó que cada vegada hi ha més desplaçaments transversals entre comarques metropolitanes. Milers de persones es mouen cada dia entre el Vallès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf o el Penedès sense tenir la capital catalana com a origen o destinació. A més, en els pròxims anys aniran a més.

La línia orbital ferroviària pretén respondre a aquest canvi. La infraestructura aspira a crear una malla ferroviària que connecti directament aquests territoris i redueixi la dependència de Barcelona com a pas obligatori d’intercanvi. Fonts de Territori descriuen el projecte com una peça clau per "vertebrar la segona corona" i lligar mobilitat, habitatge i creixement demogràfic.

L’objectiu és doble: descongestionar tant la xarxa viària com les línies radials de Rodalies i oferir una alternativa competitiva al vehicle privat.

68 QUILÒMETRES NOUS.

El disseny preveu una línia de Rodalies de 120 quilòmetres que uniria Vilanova i la Geltrú i Mataró travessant el Vallès per l’interior. El corredor aprofitaria part de la infraestructura ferroviària existent, especialment l’R8 i altres trams ja operatius de Rodalies, però obligaria també a construir 68 quilòmetres completament nous, alguns dels quals amb dificultats tècniques importants, com al Maresme, on es necessitarien diversos túnels.

El recorregut dibuixa 40 estacions, 23 de nova creació, a més de múltiples intercanviadors amb les línies R2, R3, R4, R7 i R8 de Rodalies i amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), algunes gràcies als projectes de les encomandes de gestió ja arrencades però en fase de redacció de projectes. Tècnicament està concebuda com una línia únicament de passatgers en ample ibèric i velocitats relativament moderades, a una velocitat mitjana de 60 quilòmetres per hora i puntes de 120. El recorregut complet podria fer-se en prop de dues hores.

PER FASES FINS AL 2041.

El projecte de la línia orbital ferroviària s’ha dissenyat per executar-se progressivament durant al voltant de 15 anys, prioritzant els trams capaços de generar més demanda i millorar abans la xarxa actual. També els que estiguin més avançats perquè formaven part del Pla de Rodalies 2026-2030.

La primera gran ampliació arribaria entre Santa Perpètua i Sabadell, els estudis de la qual impulsa el Ministeri de Transports. Després vindrien les connexions cap a Granollers i Mataró i, posteriorment, els trams cap a Martorell, Vilafranca i finalment Vilanova. Les estimacions són que, si tot va com preveuen, estigui acabada el 2041.

5.200 MILIONS.

Segons els càlculs que maneja el Govern i ERC, el cost de l’orbital ferroviària arribaria els 5.200 milions d’euros, dels quals 4.800 milions correspondrien directament a les obres ferroviàries i uns 400 milions més a la compra de trens. També es reserven partides per a estudis i projectes constructius inicials.

El finançament es concretarà dimecres en la comissió bilateral entre l’Estat i la Generalitat. Tant el Govern com ERC defensen que el projecte s’ha de sufragar majoritàriament amb recursos estatals, tot i que també plantegen recórrer al Banc Europeu d’Inversions (BEI) i estudiar fórmules de col·laboració publicoprivada.

Notícies relacionades

Illa rellança la legislatura amb els pressupostos i consolida la majoria amb ERC i els Comuns

El Govern ja ha donat més de 91.500 permisos de treball en la regularització de migrants: rep 549.506 sol·licituds abans d’arribar al seu equador

30 MILIONS DE VIATGES.

La línia orbital aspira a transportar 30 milions de persones cada any i servir 3,2 milions d’habitants de les comarques per on passarà. Segons els càlculs del Govern, permetrà reduir el trànsit als corredors en 29.000 vehicles menys al dia.