El que s’ha dit i fet de les comissions bilaterals

Dimecres, els futurs comptes de Catalunya passen per la comissió bilateral Estat-Generalitat. D’ençà que Salvador Illa és president, aquest òrgan de diàleg s’ha reunit dos cops i ha projectat acords en finançament, en els Mossos o en justícia, però molts encara estan pendents de complir-se.

Més mossos.

/ La primera reunió d’Illa va tenir lloc el febrer del 2025, quan es va acordar arribar fins a 25.000 efectius –actualment voreja 19.500. Es va donar de termini fins al 2030. La Generalitat va executar el primer pas al març, quan va incloure en els pressupostos del 2026 la convocatòria de 1.587 noves places d’agents, però el Govern no va aconseguir els suports per tirar endavant els comptes.

Més jutges.

/ Un altre acord d’aquell dia va ser incrementar la plantilla de jutges a Catalunya. Fa dos mesos, el Ministeri de Justícia va fer arribar a la Generalitat la seva proposta per augmentar la plantilla en 91 magistrats en què també s’incloïa la distribució territorial. El Govern va remetre les seves consideracions al Ministeri i espera la proposta definitiva per abans de l’estiu.

Més funcionaris.

/ La Generalitat va demanar a l’Estat la competència per impulsar ofertes públiques de places de funcionari d’habilitació nacional i l’ha assumit.

Consorci d’inversions.

/ En aquella cita de febrer del 2025, els dos governs també van pactar crear un consorci d’inversions amb una missió que havia de ser "accelerar les inversions de l’Estat a Catalunya". Un any després es va registrar una llei al Congrés perquè es fes efectiu. El problema és que la norma va ser rebutjada. Per esquivar el veto d’aquests dos partits, el Govern ha posat en marxa un pla B: impulsar una societat mercantil que persegueixi el mateix objectiu que aquell consorci. L’avantatge és que es pot crear sense haver de passar per la Cambra baixa.

Nou finançament.

/ La segona reunió bilateral d’Illa, al juliol, va tenir un tema estrella: el disseny d’un nou finançament "singular" per a Catalunya que, alhora, fos "generalitzable" per a la resta de les comunitats. Aquell dia es van presentar les bases del model. El que falta ara és que la proposta sigui una realitat: primer cal celebrar un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i després cal portar la llei al Congrés i trobar els suports necessaris. Molt de camí per fer.

Notícies relacionades

El retrocés de Moreno desllueix el cicle electoral previst pel PP

Els populars vencen però no compleixen els objectius

IRPf.

/ En aquella cita també es va acceptar el compromís que l’Agència Tributària de Catalunya pogués "assumir progressivament competències" en la gestió de l’IRPF, un impost que actualment és competència de l’Estat. Aquest havia de ser el primer pas per complir el pacte d’investidura que al seu dia el president Illa va signar amb ERC i que establia que la Generalitat gestionaria, recaptaria, liquidaria i inspeccionaria "tots els impostos que estan suportats a Catalunya". Aquesta qüestió ara com ara està paralitzada per la negativa del Ministeri d’Hisenda a fer cessions amb aquest tribut. No és un tema tancat, però no ha registrat avenços.