Sánchez es juga a Andalusia la seva estratègia dels ‘ministres-candidats’

El blindatge o els dubtes de les candidatures d’Óscar López i Diana Morant dependran del resultat que obtingui María Jesús Montero

Sánchez es juga a Andalusia la seva estratègia dels ‘ministres-candidats’
3
Es llegeix en minuts
Iván Gil
Iván Gil

Periodista

Especialista en Política

Ubicada/t a Madrid

ver +

Les eleccions andaluses del 17 de maig seran també per a Pedro Sánchez un plebiscit intern sobre la seva estratègia dels ministres-candidats, amb la número dos del PSOE i exvicepresidenta primera María Jesús Montero com a cap de llista. En cas de fracassar aquesta aposta, després dels mals resultats ja collits per l’exportaveu i exministra d’Educació i Esports Pilar Alegría, en les eleccions d’Aragó del febrer, corre el risc d’obrir-se el debat orgànic sobre la idoneïtat de persistir en aquesta estratègia. Un qüestionament que ja va treure a l’haver sigut l’exalcalde de Sòria, Carlos Martínez, amb un perfil més allunyat de Ferraz i proper al territori, l’únic a millorar resultats aquest cicle electoral.

El ministre de Transformació Digital i Fundació Pública, Óscar López, i la de Ciència i Universitats, Diana Morant, són els candidats virtuals en els pròxims comicis autonòmics com a secretaris generals en les federacions madrilenya i valenciana, respectivament. Que siguin qüestionats o blindats dependrà en bona mesura de l’escenari que s’obri per a Montero a Andalusia. De manera preventiva, a Ferraz es vol tancar la porta a qualsevol mena de debat en aquest sentit fixant un Comitè Federal després de les andaluses per donar llum verda a la constitució de les candidatures municipals i autonòmiques del 2027.

Calendari de candidatures

Una de les idees que és sobre la taula de la Secretaria d’Organització dirigida per Rebeca Torró per accelerar aquest procés demana proposar un calendari flexible, segons fonts socialistes. Amb candidatures que es puguin proclamar de manera més immediata, sobretot des d’un punt de vista autonòmic i de grans ciutats, i d’altres que s’acullin a un pla més extens si per falta d’acords interns han de dirimir durant les primàries els seus caps de cartell.

Més enllà de l’estratègia electoral, la decisió d’escollir ministres com a candidats autonòmics atorga a Sánchez un control més gran del partit amb lideratges afins. Secretaris generals de total confiança, que en el cas d’Andalusia, Montero compaginaria aquesta responsabilitat autonòmica amb el seu càrrec a Ferraz com a vicesecretària federal. Per això està en joc en aquest cicle electoral tant el poder institucional com la reordenació del poder intern al PSOE.

L’alineació dels comandaments territorials amb la línia federal té en compte que si no hi ha un avanç electoral de les generals, les municipals i autonòmiques del maig del 2027 seran una mena de "primera volta". Un concepte que utilitza un ministre socialista amb vista també a cridar al vot útil en les generals, per mirar d’optimitzar el vot progressista en funció de cada circumscripció i impulsar una mobilització extra.

La tendència de Pedro Sánchez des que va recuperar la secretaria general fa ara pràcticament nou anys, ha passat per impulsar un sistema amb menys autonomia de les baronies i més cohesió. Un control intern més gran que al llarg d’aquest cicle electoral no ha demostrat que comporti una fortalesa electoral més gran, visibilitzant així les costures de centralitzar una organització que tradicionalment era federal.

Notícies relacionades

En algunes federacions asseguren que ja tenen la maquinària electoral activada, no obstant entenen que és urgent oficialitzar ja les candidatures a un any vista dels comicis municipals i autonòmics. Els estatuts del PSOE obliguen a fer almenys dues reunions del Comitè Federal a l’any.

L’última reunió del màxim òrgan de decisió entre congressos va ser el 5 de juliol del 2025. Es va centrar en la crisi pel cas Santos Cerdán i entre les decisions adoptades hi va haver substituir-lo en la secretaria d’Organització per Rebeca Torró, acompanyada d’altres canvis en la direcció així com la representació, i al capdavant seu es va situar Montse Mínguez. Així mateix, es va aprovar un paquet de mesures internes de control anticorrupció, es van posar en marxa canals per a la denúncia davant casos d’assetjament sexual i es va endurir el codi ètic per establir com a motiu d’expulsió directa de militància a qui sol·liciti o consumeixi serveis de prostitució.