La llei contra el malbaratament obre la porta a crear empreses

La normativa espanyola, inspirada en la llei aprovada el 2016 a França, busca que amb vista a l’any 2030 ja s’hagi reduït a la meitat la quantitat d’aliments que acaben a les escombraries respecte a les dades del 2015. La llei aposta per l’optimització dels aliments perduts o descartats i l’ús dels subproductes per a la producció de pinsos, pel reciclatge de nutrients i el seu aprofitament agrari, i proposa, entre altres coses, replantejar els indicadors de "data de caducitat" i el de "consumir preferentment abans de".

Ventall de possibilitats

¿Quines empreses poden fer negoci en aquest nou context de reaprofitament? "Les possibilitats són àmplies, des de les petites companyies que es dediquen a l’elaboració de melmelades o cremes de verdures, és a dir, les companyies que transformen aliments descartats per qüestions estètiques per donar-los una nova vida, fins a les plataformes que porten a terme una mediació amb el consumidor final, com ja fa Too Good to Go", explica Juan Ángel Martín, director de Comerso per a Espanya i Portugal. El ventall de possibilitats per a nous negocis s’amplia a les plataformes de gestió d’excedents, fet que inclou aplicacions i programari per a supermercats i hostaleria per tractar els productes amb data de caducitat pròxima, i a les empreses que per mitjà d’IA dissenyen eines per a l’optimització de les compres, fet que és útil tant per a restaurants i comerços com per a usuaris particulars. També s’hi podrien afegir noves firmes dedicades a la traçabilitat, és a dir, a assegurar la custòdia d’aliments donats o reciclats.

El mateix Comerso és, de fet, un exemple de quina mena de negocis poden sorgir per donar sortida als excedents de fabricants i cadenes de distribució. Tot i que en el seu cas no solament treballen amb productes alimentaris; la companyia té una trajectòria de gairebé 15 anys que li permet tenir una visió àmplia de la situació. "La indústria sol tenir més controlat el malbaratament, entre altres raons perquè una minva implica sempre un cost econòmic, però en el sector comercial encara queda camí per fer", indica Martín. Segons el baròmetre que elabora l’empresa, entre els problemes que afronten aquestes companyies hi ha l’espai que ocupen les mercaderies no venudes, el seu cost i les dificultats a l’hora de valoritzar-les. Això obre la porta a la creació de firmes que presten serveis de consultoria sobre el malbaratament (amb auditories de residus i propostes de mesures de reducció) o d’assessories especialitzades en la creació dels plans de prevenció obligatoris per a les empreses de més de 1.300 metres quadrats.

Solucions més utilitzades

Des d’abans de l’entrada en vigor de la llei, una de les solucions més utilitzades per les cadenes de distribució han sigut les donacions dels aliments excedents a entitats socials, una pràctica que la llei espanyola situa ara com la solució preferent. Això ha creat, com indicava el director de Comerso a Espanya, tot un univers de plataformes i aplicacions digitals que posen en contacte possibles interessats, però també negocis especialitzats en envasos reutilitzables, compostables o reciclables o en les anomenades doggy bags, les bosses que faciliten els restaurants perquè els clients puguin emportar-se les sobres sense cost.

Beneficis empresarials

Notícies relacionades

El jutge del cas Montoro recolza la investigació dels Mossos

Moreno lluita pel vot de la dreta i afronta una ofensiva de l’esquerra

"Un altre element clau és la formació dels treballadors", prossegueix Martín, que destaca la importància que, en un sector d’alta rotació laboral com ara les superfícies comercials, és fonamental "preparar el personal per saber actuar d’una manera segura i eficient i que la prevenció del malbaratament doni resultats concrets i sostenibles". Així, per exemple, una cadena com BM Supermercados, una companyia establerta a Irun i presència al País Basc, Cantàbria, Navarra, La Rioja, Madrid i Àvila, va passar en un mes i prou de gestionar donacions en una desena de botigues a fer-ho a 79, amb un sistema integral de digitalització, formació i seguiment. El fabricant de gelats La Menorquina, que va reduir en un 95% l’excedent en sis mesos, amb un estalvi de més de 54.000 euros i una taxa de retorn del 188%, gràcies a les mesures aplicades amb assessorament d’una consultora especialitzada.

Així mateix, recorda el directiu de Comerso, "les empreses que s’acullin a la llei contra el malbaratament podran desgravar fins a un 50% de l’impost de societats pels aliments que hagin donat, d’acord amb el que estableix la llei de mecenatge", un avantatge fiscal que pot ser un estímul per a moltes companyies, "sobretot, si l’alternativa és la pèrdua econòmica". La llei contra el malbaratament alimentari preveu, a més, l’aplicació del tipus del 0% en l’IVA de "tots els lliuraments a entitats sense finalitats lucratives de béns, en espècies o dineràries, fetes en concepte de donatius per a l’adquisició d’aliments".