El Parlament resoldrà aquest mes si Orriols, Garriga i Calvet han de ser sancionats per discursos d’odi

La resolució arriba en plena escalada de tensió pels discursos d’odi a la Cambra catalana. La setmana passada, la Mesa va considerar que s’havien creuat «línies vermelles» després d’una intervenció del diputat de VoxAlberto Tarradas, que va insinuar la possibilitat de deportar la diputada d’ERC Najat Driouech i després es va disculpar. L’òrgan rector va encarregar llavors, per primera vegada, un estudi jurídic per valorar si emprèn accions legals contra Tarradas i va traslladar d’ofici el cas a la comissió de l’estatut del diputat, l’òrgan encarregat d’analitzar si s’ha vulnerat el codi de conducta i de proposar, en cas afirmatiu, una sanció a la Mesa, que té l’última paraula.

L’episodi ha revifat el debat sobre els mecanismes de sanció del Parlament davant les expressions que atien l’odi. El reglament ja permet a la presidència retirar la paraula a un diputat després d’una tercera crida a l’ordre i fins i tot expulsar-lode l’hemicicle per la resta de la sessió si la crida a l’ordre es deu a paraules ofensives contra institucions, diputats o altres persones. Per aquest motiu, els Comuns i la CUP consideren que la Mesa podria haver expulsat Tarradas en el moment d’atacar directament Driouech, a més de portar el cas a la comissió de l’estatut del diputat.

El problema del mecanisme actual és que la lentitud de l’òrgan disciplinari per emetre resolucions comença a despertar dubtes entre els partits sobre la seva eficàcia. El PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP van reclamar dimarts a les rodes de premsa que els expedients es resolguin amb rapidesa per evitar que el retard derivi en una sensació d’impunitat. Més enllà dels quatre expedients que fa més de mig any que estan pendents d’informe, la comissió té a la cua dos casos més sobre els quals ha de decidir si obre investigació. A més del de Tarradas, hi ha un altre assumpte que afecta el diputat de Vox Rafael Villafranca, que fa uns mesos va dir «delinqüents» als diputats de la CUP. Els anticapitalistes també han registrat una petició per comentaris masclistes de diputats del PP i Vox contra Laure Vega, tot i que aquesta encara no ha sigut derivada formalment a la comissió.

Sis mesos sense convocar-se

Tot això haelevat la pressiósobre la comissió disciplinària, que ha de resoldre ja els quatre expedients oberts contra Vox i Aliança Catalana el mateix dia que decideixi si indaga en els casos anteriors. Els expedients oberts s’arrosseguen des de l’abril del 2025, però la comissió no els va començar a tramitar fins a l’octubre, després de mesos sense reunir-se. Va ser llavors quan ERC i els Comuns van registrar un requeriment per forçar una convocatòria urgent i desbloquejar el procediment. En aquella reunió, celebrada a porta tancada per la confidencialitat de les investigacions, la comissió –formada per un representant de cada grup parlamentari– va acordar obrir expedient per tres casos contra Vox i un contra Aliança Catalana.

Des d’aleshores, la taula de la comissió, presidida per Antoni Castellà –diputat de Junts– i amb Jordi Albert –d’ERC– com a secretari, ha treballat al costat del lletrat en un informe per a cada expedient, després d’escoltar les parts implicades. Segons ha pogut saber aquest diari, els lletrats van emetre els seus informes fa més d’un mes i ara estan pendents dels últims retocs dels membres de la mesa de la comissió abans de convocar la reunió i sotmetre’ls a votació. La proposta s’elevarà després a la Mesa del Parlament, que decidirà si arxiva els casos o imposa sancions. Aquestes poden anar des d’una amonestació pública fins a una multa de 12.000 euros, i en els casos considerats molt greus, es pot proposar al ple la suspensió temporal de la condició de diputat.

Aquests són els quatre episodis investigats:

ERC va ser el primer grup que va moure fitxa i va portar Sílvia Orriols a la comissió per utilitzar de manera «reiterada» expressions «vexatòries» contra la diputada republicana Najat Driouech. En l’escrit remès l’abril de l’any passat a la Mesa, els republicans recullen diverses intervencions en les quals la líder d’Aliança Catalana va acusar Driouech de fer «ostentació de la misogínia islàmica» per portar vel i ERC de «blanquejar la discriminació i submissió de les dones».

Un mes després, el maig del 2025, el PSC va demanar investigar el portaveu de Vox després que afirmés en un ple que els socialistes gastaven els diners en «drogues i putes». La frase es va produir durant el debat d’una moció de Vox sobre els empadronaments a diversos ajuntaments catalans. La diputada socialista Elena Díaz va retreure al partit d’extrema dreta que presentés iniciatives que fomentaven «la intolerància, la xenofòbia i l’odi», i Garriga va respondre amb una intervenció en la qual va al·ludir veladament al cas Koldo. El president del Parlament, Josep Rull, ja li va cridar l’atenció en aquell moment i el va advertir que aquella «no era la manera» d’expressar-se a la Cambra.

El tercer expedient afecta la diputada de Vox Júlia Calvet, també a instàncies del PSC, per responsabilitzar directament la consellera de Drets Socials,Mònica Martínez Bravo, de la «corrupció» a la DGAIA. La intervenció es va produir el juliol del 2025, durant una comissió parlamentària, quan Calvet va acusar la consellera de «liderar un dels casos de corrupció més grans de la història d’aquest Parlament». La comissió haurà de valorar si aquelles paraules queden emparades per la crítica política o si vulneren el codi de conducta.

Notícies relacionades

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

El PSC, Junts i ERC ultimen una reforma del reglament del Parlament per blindar les multes per discursos d’odi

ERC, els Comuns i la CUP van promoure un segon expedient contra Garriga pels seus atacs a l’expresident Lluís Companys, després que Vox pengés cartells amb la frase «Companys assassí» durant l’ofrena floral organitzada pel Parlament al president afusellat pel franquisme l’octubre passat. Posteriorment, en la junta de portaveus, Garriga va reiterar les seves acusacions contra Companys i va tornar a anomenar-lo «assassí», una expressió que ha repetit en diverses ocasions des d’aleshores. Aquest va ser el cas que va motivar que la comissió es reunís i acordés començar a investigar aquest llistat.

Sancions sense rang legal

La resolució d’aquests quatre expedients servirà per mesurar fins on està disposat a arribar el Parlament a l’hora de posar límits a determinades expressions a l’hemicicle. Però també actuarà com a accelerador de la reforma del reglament que, com ha explicatEL PERIÓDICO, ultimen el PSC, Junts i ERC per tancar les escletxes legals i evitar que futures sancions quedin exposades a recursos judicials, que Vox ja prepara.