El PSC, Junts i ERC ultimen una reforma del reglament del Parlament per blindar les multes per discursos d’odi

Trobar la fórmula per aturar les expressions d’odi continua sent una assignatura pendenten una Cambra on l’extrema dreta ha anat elevant el to al compàs del seu auge a les enquestes, sense que s’hagi imposat, ara per ara, cap sanció. Per això, els partits de la Mesa van decidir explorar la via judicial, però també, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, estan ultimant una proposta de reforma del reglament que blindi les sancions per vulnerar el manual de comportament i preservi ja no només el decòrum, sinó els drets dels parlamentaris.

El principal escull que té l’arquitectura actual és que les sancions previstes no estan blindades jurídicament. El codi de conducta que recull el règim sancionador no té rang legal, cosa que complica que s’apliqui si acaba recorreguda la sanció davant els tribunals. Per això, fa gairebé un any que el PSC, Junts i ERC es van proposar treballar conjuntament en una reforma de la llei interna del Parlament que resolgués aquesta qüestió, tal com va explicar aquest diari, incorporant les sancions dins del text del mateix reglament. El retoc, en qualsevol cas, s’haurà de votar en el ple, on les tres parts tenen majoria.

Després de mesos d’intercanvi de propostes, les tres parts han encarrilat les negociacions en les últimes setmanes, amb la previsió, segons apunten fonts coneixedores a aquest diari, de presentar i aprovar la reforma abans que acabi aquest període de sessions, és a dir, abans del mes d’agost. La intenció és evitar que la modificació coincideixi amb la precampanya de les eleccions municipals del 2027 i pugui convertir-se en munició política per a l’extrema dreta. «No volem córrer el risc que s’utilitzi per victimitzar», explica una font implicada en les negociacions. «Anem tard; no té sentit esperar més», assegura una altra veu coneixedora d’aquest procés.

Tres reunions

Representants dels partits s’han reunit tres vegades des del desembre per abordar aquesta qüestió i debatre l’abast de la reforma. Amb l’assessorament dels lletrats del Parlament, les formacions han consensuat treballar sobre un document de proposta presentat pels republicans, que públicament ja havien emplaçat la resta de partits a blindar les sancions i evitar que determinades expressions es normalitzin al Parlament. «És necessari modificar el reglament del Parlament, que està pensat per a un parlament en què no hi havia extrema dreta ni una constant de discursos d’odi [es va aprovar el 2013]», va dir a l’octubreEster Capella, portaveu d’ERC, en una roda de premsa convocada per denunciar que Vox hagués titllat d’«assassí» Lluís Companys.

La comissió de l’estatut del diputat estudia des d’aleshores si el portaveu de Vox, Joan Garriga, autor d’aquelles paraules, ha de ser sancionat. També té sobre la taula tres expedients més: un més contra Garriga, un altre contra Júlia Calvet (Vox) i un últim contra Sílvia Orriols (Aliança Catalana). Una vegada resolgui aquests casos, elevarà a la Mesa una proposta, tot i que serà l’òrgan rector qui tingui l’última paraula. Fa sis mesos que la comissió indaga aquests fets i la previsió és que resolgui els casos «pròximament», malgrat que el president del Parlament, Josep Rull,en declaracions a EL PERIÓDICO explicava que hi hauria una resolució al gener.

La Mesa ja pot prendre mesures, perquè el codi de conducta contempla sancions –des de multes econòmiques fins a l’expulsió d’un diputat– per discriminar per raó de «gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia o llengua». Però la falta de blindatge legal en limita l’abast en cas que es decideixi recórrer, com Garriga i Calvet ja han avançat que tenen intenció de fer. Aquest és precisament el punt que els partits volen resoldre, una cosa que també ha expressat públicament Rull: «Plantegem abocar el codi de conducta al reglament per dotar-lo de capacitat sancionadora ferma», va dir el maig de l’any passat en un acte institucional.

Aquesta és la fórmula sobre la qual es treballa, d’acord amb les recomanacions dels serveis jurídics: incorporar la guia de decòrum al reglament com a annex, com passa al Parlament Europeu, o bé introduir-la com un article dins del reglament perquè passi a formar part del text normatiu i donar així cobertura a la decisió que pugui prendre la Mesa. Però abans d’això, els partits impulsors volen «actualitzar» el codi de conducta del Parlament, perquè, com va dir Capella, està pensat per a l’hemicicle de fa una dècada.

Tipificar les sancions

Per aquest motiu, la proposta de treball que és sobre la taula, segons ha pogut saber aquest diari, planteja també altres millores en el redactat actual. Entre aquestes, tipificar amb més precisió les sancions que poden imposar-se en cas de vulneració del codi de conducta i acotar millor els supòsits que poden considerar-se discurs d’odi, afegint que serà considerat una expressió d’aquest tipus tot el que atempti contra els drets humans i fonamentals de les persones. Aquest últim punt és el que més reticències ha generat entre els tres impulsors de la reforma, pel temor d’envair el terreny de la llibertat d’expressió, especialment protegida per la jurisprudència europea quan s’exerceix en seu parlamentària.

Notícies relacionades

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

El Parlament resoldrà aquest mes si Orriols, Garriga i Calvet han de ser sancionats per discursos d’odi

El que sí que consta en el reglament actual –però no en el codi de conducta– és la possibilitat d’expulsar un diputat en cas de pronunciar «paraules ofensives dirigides a les institucions públiques, a un altre membre del Parlament o a qualsevol altra persona». Es tracta, no obstant, d’un plantejament molt genèric, que deixa a la presidència de la Cambra un ampli marge d’interpretació. Per això Rull ha advocat des de la seva arribada a la presidència per no utilitzar aquest mecanisme, evitar interrompre i estudiar les sancions a posteriori, d’acord amb el que fan altres parlaments europeus.

On hi ha més acord és en la necessitat de graduar millor les sancions. Fins ara, el ventall va des d’una «amonestació pública» fins a una multa econòmica d’entre 600 i 12.000 euros per a les «sancions greus» i inclou la suspensió temporal de la condició de diputat per a les «molt greus». «És una forquilla massa àmplia; l’hem d’acotar per diferenciar entre els tipus d’infraccions i les seves conseqüències», expliquen persones coneixedores de les negociacions, que advoquen per diferenciar la gravetat i la quantia econòmica i determinar amb precisió els casos en què procedeix una «amonestació».