José Ignacio García Sánchez, candidat d’Endavant Andalusia: "El problema no és el que té casa a Chipiona, són els 44 pisos d’Ana Rosa"

¿Es creuen les enquestes?

Les enquestes, enquestes són. Després, el 18 de maig, ningú se’n recorda. Importa el que voti la gent. Anem amb molta cautela, perquè els últims anys ens han ensenyat que el que puja molt ràpid, baixa molt ràpid. Nosaltres, a poc a poc a poc, anem pujant i això és positiu.

El resultat li dona fins a set escons, podrien formar grup.

La meva obsessió és mirar de transformar Andalusia, que surtin els números per fer fora les dretes. Això seria un fre d’emergència de cara a salvar la sanitat pública, la universitat pública… Crec que això és el més important. Que traiem més diputats, doncs tindrem més mans, més equips, més veus al Parlament i més números per fer política transformadora.

Han dit que no entrarien en un Govern del PSOE. Electoralment, ¿els pot perjudicar?

Nosaltres deixem una cosa molt clara: mai deixarem governar el PP si donen els números. El que tenim clar és que entrar al Govern del PSOE per escalfar dues butaques genera més frustració que transformació. Al PSOE hi ha gent meravellosa, però necessitem una esquerra independent. I tindríem aquesta dinàmica que tenen altres partits al Congrés. Pressió, negociació, pressió, proposta, pressió, proposta. És més útil.

Com les fórmules d’aconseguir mesures de Rufián o Bildu.

És clar, nosaltres plantegem propostes, ens asseiem a negociar, negociem i donem suport a aquestes propostes en una dinàmica de pressió, proposta, negociació. Sempre per intentar millorar la vida dels andalusos i andaluses, aquesta és la nostra obsessió, que visquin bé i tinguin millor sanitat, millor educació, accés a l’habitatge i que la universitat sigui pública i accessible. És més útil que escalfar butaques en un govern.

Es defineixen com l’esquerra alegre, ¿qui és l’esquerra trista? ¿L’esquerra s’ha convertit en un pare que renya el ciutadà?

Jo mateix he sigut un barrufet rondinaire, una esquerra grisa, que està fent bronca cada dia. Més que alliberar la gent, sembla que estem donant un catecisme moral. No, mira, no. Deixarem la gent que visqui com vulgui. Jo vull que la gent treballi menys i guanyi més, que tingui la seguretat que si et poses malalt et cuidaran, que no estiguis atabalat amb el lloguer i que la gent pugui anar-se’n a disfrutar a una romeria, una festa, una Setmana Santa, una barbacoa, un senderisme, és igual. Vull una esquerra que lluiti al passar-s’ho bé, l’alegria, tenir temps lliure i poder disfrutar. L’esquerra molts cops es dedica més a ser gris, rondinaire. ¿Passar-s’ho bé ho deixarem a Ayuso i Moreno Bonilla? Ells són els que defensen passar-s’ho bé, però la dreta ens vol asfixiats pagant el lloguer, la hipoteca i treballant un munt d’hores o amb un contracte precari.

La sanitat, com a tema de campanya. L’any passat van aconseguir unanimitat per a la gratuïtat de les ulleres.

Ara qui ha de complir és el Congrés i tramitar-ho. Si hi hagués un diputat andalusista al Congrés, això es tramita, perquè li dius al PSOE: "O es tramita o no et recolzo en res». Com estan les coses, es tramita en 15 dies.

Ara apunten al dentista, al nutricionista, al podòleg…

No podem estar sempre a la defensiva davant la dreta en sanitat. Jo vull que no em treguin drets, però també vull avançar. Vull que més facetes de la salut s’incloguin a la cartera de serveis públics.

¿Com es podria finançar?

Plantegem un paquet de reforma fiscal amb mecanismes per aconseguir obtenir més recursos. Un, per exemple, és l’impost de retorn sanitari a les empreses de la sanitat privada que han fet molts diners amb les polítiques del PP i el PSOE, però sobretot amb les del PP. Fa falta una reforma fiscal per recuperar i ampliar impostos i que paguin les grans fortunes.

Un altre eix vertebrador de la campanya és l’habitatge.

Regularem el preu del lloguer, que està regulat en un munt de països d’Europa. La nostra proposta és lligant-la als salaris. Si algú té molt interès que el lloguer estigui més alt, posarà interès en què els salaris pugin. Agafem la recomanació de l’ONU, que diu que el màxim que hauria de dedicar una llar a l’habitatge és el 20%. Estem disposats a negociar si ha de ser més percentatge o si hi ha d’haver un altre mecanisme de regulació, però hi ha un desacoblament entre el que guanya la gent i el que costa el lloguer. Des que governa Moreno Bonilla, els salaris han pujat de mitjana un 14% i els lloguers un 65%, la gent és més pobra.

Notícies relacionades

Feijóo apuntalarà el lideratge a Catalunya d’Alejandro Fernández

Aliança Catalana fitxa candidats a Junts i el PSC

Parlen de desprivatització, ¿fa enrere alguns votants?

Cal explicar bé les coses perquè el missatge arribi i no tingui elements distorsionadors que facin por. Per això parlem de desprivatització, perquè en algun moment l’habitatge es va fer privat, i cal recuperar-lo per al públic. El problema no és la persona que té dos habitatges i una casa a Chipiona o Matalascañas. El problema és Ana Rosa Quintana, que té 44 pisos a Sevilla. Si els 640.000 habitatges buits que hi ha a Andalusia, segons l’INE, no la segona casa de ningú, sortissin al mercat, potser canviaria una mica.